Mòrt
La mòrt, dal pont ëd vista biològich, a l'é la fin dël process vital ëd n'organism. A marca la cessassion dël funsionament dël còrp, con l'ampossibilità ëd artorné a le fonsion base coma la respirassion, la sircolassion dël sangh, e l'atività cerebral.
Definission
[modìfica | modifiché la sorgiss]An medzin-a, la mòrt a peul esse determinà con doi criteri prinsipaj:
- Mòrt clìnica: Blocagi dël cheur e dël respir (assensa ëd pulsassion e pression).
- Mòrt biològica (o cerebral): Pèrdita ireversìbila ëd tute le fonsion dël servel, comprèis ël tronch cerebral. A l'é confermà con test neurològich e strumentaj (për esempi, eletroencefalograma).
Process biològich
[modìfica | modifiché la sorgiss]Apress la mòrt, ël còrp a passa për vàire stadi ëd degradassion:
- Autòlisi: Le sélule as dësbelo da lor midem për via dj'enzim intern.
- Rigor mortis: An 12-24 ore, ij mùscoj as contrajo e as fërmo.
- Livor mortis: Ël sangh as campa ant le part basse dël còrp, creand dle macie viòla.
- Dëscomposission: Ij bateri e j'organism dël teren a decompon-o ij tessù. A ancamin-o ij gas (fase dël gonfi), peui la carn as dëstruv (fase lìquida), fin-a a la scheletrisassion.
Càuse
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le rason prinsipaj ëd mòrt biològica a peulo esse:
- Maladìe: Anfestassion, tumor, maladìe cardiovascolar.
- Trauma: Ferìe grave, incident, violensa.
- Veciaja: Lë scursament dij telòmer (estremità dij cromosoma) a men-a a la mòrt dle sélule e a l'indeboliment dël sistema.
A-i é ëdcò la mòrt programà (apoptosi), un process natural për eliminé le sélule danegià o veje.
Conseguense
[modìfica | modifiché la sorgiss]La mòrt a l'ha 'n reul ant l'ecosistema, përchè ij nutriment dël còrp a torno ant la tèra. An medzin-a, la conferma dla mòrt a l'é vital për la donassion d'organ e për ij protocoj d'eutanasìa, suget ëd debà étich.
Bibliografìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- DeGrazia, D. (2008). "Defining Death". MIT Press.
- Carter, D. (2010). "Forensic Biology". Academic Press.