Vejatz lo contengut

Politica

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La politica[nòta 1] designa l'ensems d'activitats e modalitats que son associadas a la presa de decision comunitària, o autras formas de relacion de poder en grop, coma l'autoritat d'un Estat. [1] Lo mot proven del grèc ancian polis, es a dire la ciutat; dins un sens mai estreit, lo tèrme politica remanda a la ciutadanetat, l'execucion del poder o l'oposicion politica.[2]

Las sciéncias politicas son una branca de las sciéncias socialas qu'estúdian particularament los cambiaments relatius a l'Estat.[3] La politica es ligada a la compreneson del poder qu'inclutz la promocion d'un punt de vista politc, la negociacion amb un autre partit, la creacion de leis, e l'exercici intèrn o extèrn de la fòrça sus sos opausants.[4][5]

Doctrinas e ideologias politicas

[modificar | Modificar lo còdi]
Article detalhat: Ideologia.

La doctrina politica es un concèpte de principis e de valors de basa que defendon que s'apièjan una estrategia e dels plans d'accions.[6]

Dempuèi la Revolucion Francesa, las ideologias politicas e lors simpatisants se reconeisson coma apartenissent a una posicion de dreita o d'esquèrra. Totas las concepcions politicas s'estructuran a l'entorn de dos axes principals: l'economia e la societat. L'axe economic se dividís en doas ideologias opausadas, esquèrra e dreita, formant aital una linha orizontala. Tot parièr, l'axe social se compausa de doas autras ideologias opausadas, l'autoritarisme e lo libertarisme,[7][8][9][10] creant una linha verticala. Aqueles dos axes combinats forman una carta ideologica ont emergent quatre sistèmas màgers: lo totalitarisme, lo conservatisme, lo socialisme e lo liberalisme. Lo punt d'interseccion d'aquelas doas linhas es generalament considerat coma lo centre politic.

  1. Del latin polīticus, del grèc ancian πολιτικός politikós, masculin de πολιτική politikḗ, significant «de, per o relatiu als ciutadans».
  1. De Cantalausa, Joan. Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians. ISBN 978-2-912293-04-6. 
  2. Schmidt, Manfred G. (2004). Wörterbuch zur Politik. 2a edicion. Stuttgart: Alfred Kröner Verlag, p. 538. ISBN 9783520404022. 
  3. Surrel, Yves (2015). La science politique et ses méthodes. Armand Colin, p. 23-26. ISBN 9782200603823. 
  4. Brady, Linda P. (2017). The Politics of Negotiation: America's Dealings with Allies, Adversaries, and Friends. University of North Carolina Press., p. 47. ISBN 978-1-4696-3960-4. 
  5. Blanton, Shannon L.; Kegley, Charles W.. World Politics: Trend and Transformation, 2016–2017. Cengage Learning. ISBN 978-1-305-50487-5. 
  6. Duharte Díaz, Emilio (2006). Teoría y Procesos Políticos Contemporáneos (Tom. I). L'Abana (La Havana): Editorial Félix Varela. ISBN 959-07-0169-8. 
  7. Lakkof, George (1996). What Conservatives Know that Liberals Don't, University of Chicago Press (Moral politics). ISBN 978-0-226-46805-1. 
  8. (2001) How Liberals and Conservatives Think. University of Chicago Press (Moral Politics). ISBN 978-0-226-46771-9. 
  9. (2000) European Politics Into the Twenty-First Century: Integration and Division. Westport: Praeger. ISBN 0275968146. 
  10. «David Nolan - Libertarian Celebrity». Advocates for Self Government. Archiu de l'original del 2003-02-17.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy