Metodologia

La metodologia es l'ensemble dels metòdes scientifics, coma i a una metalingüistica o lingüistica de las lingüisticas e una metamatematica o matematica de las matematicas, intelligible amb la teoria dels tipes logics de Bertrand Russell e Alfred North Whitehead (Principia Mathematica) en apròche ecosistemic de la relacion de classa de membres, de la representacion de çò qu’es representat, de la mapa al territòri (Alfred Korzybski), del mènu al repai (Paul Watzlawick).

Alara, la metodologia es una classa de metòdes, una mena de bòstia d’aisinas ont cada aisina es un metòde de la mèsma categoria, coma i una metodologia analitica del determinisme causal e una metodologia sistemica finalista de la teleologia.

Quand se trabalha sus un domèni, se pòt establir una seguida de questions de se pausar, de personas a anar veire e questinar, d'informacions d’acampar, d'operacions de realizar, per objectiu de far de causidas. Aquò permet de menar de biais mai eficaç un estudi o la resolucion d'un problèma. La metodologia es aquesta sistematizacion de l’estudi, de biais independent del quite tèma d’estudier.

Las metodologias subiguèron d’evolucions plan importantas pendent las edats, subretot en filosofia e dins las sciéncias. Dependon fòrça dels periòdes de l'Istòria, e tanben de las civilizacions: en Asia, se parla per exemple de logica fosca.

Distinccion entre metodologia e metòde

Existís pas une metòde unic per estudiar un tèma. Segon la complexitat del tèma e las competéncias de la persona encargada de l'etudi, lo metòde pòt èsser:

un ensems de « trucs » permetent de simplificar lo pretzfach;
un « bremba-te » d'accions d’obliar pas;
un ensems d’aisinas d’utilizar;
un caminament sistematic, que permet de decompausar lo tèma de l’estudi en pretzfachs simples, e de far mai aisida la comparason de l'estudi amb d'autres estudis similars;
un procediment d’aplicar pas a pas, eventualament amb una lista de verificacions (check list) que s’osacan las estapas cada còp que son realizadas; lo darrièr avatar d’aqueste metòde son las proceduras automatizadas informaticas de tipe script (pas d'interaccion de l'utilizator) o los assistents (l'utilizator a de causidas de far, d’accions de realizar, e valida las estapas).

Aqueste darrièr biais de far permet de se passar en granda partia del factor uman (fatiga, inatencion). Menat a l'extrèm, permet de far realizar un pretfach a una persona sens qu’aquesta comprenga çò que fa, e donc de dispausar mai de personas capablas d'agir, o d'emplegar una persona sosqualificada de mendre còst. Mas pòt aver d’efièchs pervèrs, per exemple en levant la nocion de responsabilitat de la part de l'actor, e en diminissent sa capacita de questionament (donc de deteccion d'un problèma) e d'initiativa.

Un metòde es sovent un saver far desvolopat per una persona o una equipa trabalhant dins un domèni. Una metodologia es donc tanben una forma de capitalizacion de l'experiéncia.

Per poder las destriar, se pòt dire qu'una metodologia es la sciéncia dels metòdes.

Metodologia en sciéncia e filosofia

Las metodologias que se definisson mai sovent coma l'estudi dels metòdes scientifics dependon tanben fòrça mai desls domènis de la sciéncia:

En sciéncias umanas e socialas i a dos grands corrents que s'opausan pas de biais sistematic: Los metòdes qualitatius e lo metòdes quantitatius.

Per exemple, en medecina d'urgéncia, lo Dr Dontigny aviá enoncit que « Lo biais de ganhar de temps, es pas d'accelerar, mas d'èsser sistematic. »

En matematicas, se poiriá definir una seguida d'estapas de realizar per estudiar una foncion, veire Estudi de foncion.

En psicanalisi, la metodologia serà diferenta selon que lo terapeuta se referís a una escòla o una autra (Freud, Jung, Lacan, .. )

En istòria, la metodologia a per objectiu d’establir los fachs dins lor vertat.

Metodologia en psicologia

Article detalhat: Metodologia en psicologia.

Annèxes

Articles connèxes

Bibliografia

Magali Crochard, Le Mémoire. Petit guide à l'usage de ceux qui terminent ... ou reprennent leurs études, A. Franel, 2007
R. Quivy et L. Van Campenhoudt, Manuel de recherche en sciences sociales, Dunod, 1995.

Nòtas e referéncias