Vés al contingut

Xarxa transeuropea de transport

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de la xarxa

La xarxa transeuropea de transport (XTE-T; en anglès: TEN-T) és un conjunt de vies de transport europees, existents o planificades, d'acord amb allò decidit a la Comissió Europea des del 1996,[1] des del Tractat de Maastricht, de contribuir a la integració europea a partir de les infraestructures i els serveis de transport.

[modifica]

Les directrius XTE-T van ser adoptades el 23 de juliol de 1996 (Decisió 1692/96/CE del Parlament i del Consell sobre directrius comunitàries per al desenvolupament d'una xarxa transeuropea de transport). La Decisió 1692/96/CE recollia els catorze projectes considerats prioritaris en el Consell Europeu de Hessen el 1994, que haurien d'haver estat completats per al 2010, i que incloïen el tren d'alta velocitat sud Madrid-Barcelona-Perpinyà-Montpeller Montpeller i Madrid-Vitòria-Dacs (projecte 3). En el Llibre blanc dels transports de 2001, la Comissió Europea va proposar una revisió de les orientacions i l'abril de 2004 es va aprovar la Decisió 884/2004/CE, que modificava les orientacions comunitàries i va donar llum verda a una llista de 30 projectes prioritaris[2] per desenvolupar les XTE-T, en què s'estructuren actualment (amb el compromís inicial de finalitzar-los l'any 2020). Tanmateix, i des que el 2011 la Comissió va adoptar una Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell, que ha suposat una reforma de la política, vigent des de l'1 de gener de 2014.[3]

La Proposta de reforma actual de les XTE-T s'estructura en dues subxarxes, una de prioritària i multimodal entre els principals nodes urbans, portuaris, aeroportuaris i logístics de la Unió, que caldria enllestir el 2030 (anomenada xarxa bàsica o principal) i una altra d'inclusiva per retre accessibles totes les regions europees, a completar fins al 2050. En aquesta Proposta, per primer cop, s'hi recull la totalitat del Corredor Mediterrani, des d'Algesires fins a la frontera entre Hongria i Ucraïna.[cal citació]

El 12 de desembre de 2018, el Parlament Europeu aprovà la inclusió de l'eix Cantàbric-Mediterrani.[4]

El 2019, la Generalitat Valenciana cedí terreny per a constituir el node de la Xarxa, la Terminal Intermodal i Logística de València Fuente San Luis.[5]

Què forma part de la XTE-T

[modifica]

La Xarxa central o principal de la XTE-T està formada per 94 ports, 15.000 km de línies ferroviàries i moltes carreteres. Aquestes vies formen part de nou corredors que combinen tres modes de transport, enllacen tres estats membres de la Unió Europea i tenen dos seccions que creuen fronteres.[1]

Corredors:[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tout comprendre du futur réseau de transports européen». BFM Business, 18-10-2013 [Consulta: 13 abril 2018].
  2. «Projectes prioritaris de xarxes transeuropees de transport en vigor» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-04-08. [Consulta: 5-IV-2013].
  3. «Fitxa de seguiment legislatiu de la Proposta de reglament de xarxes transeuropees de transport (Parlament Europeu)» (en anglès). [Consulta: 20-IX-2018].
  4. «El Parlament Europeu aprova la inclusió de l'eix Cantàbric-Mediterrani en la xarxa transeuropea de transport». Diari La Veu, 12-12-2018 [Consulta: 13 desembre 2018].
  5. «La Generalitat cede 384.000 metros cuadrados para la terminal Fuente de San Luis». El Vigía, 12-04-2019 [Consulta: 14 abril 2019]. Arxivat 2019-04-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-04-14. [Consulta: 14 abril 2019].
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy