Vés al contingut

The Petrified Forest

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Petrified Forest

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióArchie Mayo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHal B. Wallis Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJohn Hughes Modifica el valor a Wikidata
GuióDelmer Daves Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBernhard Kaun Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSol Polito Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOwen Marks Modifica el valor a Wikidata
VestuariOrry-Kelly Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1936 Modifica el valor a Wikidata
Durada79 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema negre, cinema de ficció criminal, pel·lícula basada en una obra literària i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArizona Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0028096 The Movie Database: 17030 Filmaffinity: 554892 Allocine: 59686 Rottentomatoes: m/the_petrified_forest Allmovie: v37901 TCM: 86562 TV.com: movies/the-petrified-forest Modifica els identificadors a Wikidata
Bette Davis

The Petrified Forest és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Archie Mayo i estrenada l'any 1936.

Argument

[modifica]

Alan Squier (Leslie Howard), que es considera a si mateix un idealista per naixement i un derrotista per experiència, descobreix la bellesa en una benzinera de l'àrid desert d'Arizona, quan s'enamora de Gabby Maple (Bette Davis), una jove francoamericana amb sensibilitat per l'art modern i desitjos d'ésser estimada. A més de Gabby, cambrera de la benzinera Maple, coneix també el seu pare (Porter Hall), Gramps (Charley Grapewin), el seu avi, posseïdor d'una fortuna en bons Liberty que no llegarà a la seua família, i Boze Hertzlinger (Dick Foran), exjugador de futbol que sent passió per Gabby. El dia que Alan arriba a la gasolinera, Duke Mantee (Humphrey Bogart) i la seua banda assassinen a sis persones a Oklahoma, on sembren el terror al seu pas. Gabby, ja enamorada d'Alan, persuadeix el matrimoni Chisholm (Genevieve Tobin i Paul Harvey), dos viatgers de camí cap a Califòrnia, perquè la portin amb ells. A la carretera els detenen Mantee i la seua colla, els quals s'apoderen del cotxe i es dirigeixen a la benzinera dels Maple. Alan emprèn el mateix camí a peu per a prevenir Gabby, però quan arriba descobreix que la banda de malfactors ja s'ha apoderat de l'indret. Més tard, tornen també els Chisholm i tots ells queden retinguts per Mantee. Alan, que coneix el gran desig de Gabby -allunyar-se del desert i estudiar art a París-, posa al seu nom la seva pòlissa d'assegurances i fa un tracte amb Mantee perquè el gàngster el mati. Arriba un grup d'homes armats al servei de la llei i, després d'un intens tiroteig, Mantee i els seus homes decideixen emprendre la fugida. Alan intenta detenir-los, Mantee li dispara i aquell mor en els braços de Gabby, segur que ella podrà satisfer ara els seus desitjos. Més tard, els Maple escolten per la ràdio que Mantee i els seus sicaris han estat capturats.[1]

Crítica

[modifica]
  • "Hi ha una esplèndida galeria de personatges a The Petrified Forest, de la Warner, que cobra vida sota la sagaç però respectuosa realització d'Archie Mayo a partir de l'obra del senyor Sherwood. Encara que la pel·lícula sigui escènicament estàtica, ja que així es plantejava l'obra de teatre, resulta però animada i plena de vida, sota el fibló d'un text conscienciós i la fuetada melodramàtica que el seu autor fa petar sobre l'esquena d'una obra simplement dialogada. (...) Això s'ha d'atribuir en gran part, per descomptat, a la presència de Leslie Howard. Tan bé ha encaixat en el paper de l'obra, i tan bé hi ha encaixat aquest, que Alan Squier i The Petrified Forest són ja, per naturalesa, inseparables ... I hauria d'haver també una bona dosi de lloances per a Bette Davis, que demostra que no necessita posar-se histèrica perquè se li confiï un gran paper; per a Humphrey Bogart, un altre graduat de l'obra teatral, que pot ser un gàngster psicopàtic semblant com una gota d'aigua a Dillinger, i, per acabar, per a Charley Grapewin com el vell trempat que seu al bar i revisa amb nostàlgia els seus records de Billy el Nen, mentre escalfa les seues mans deformes davant aquesta flama mortal que és Duke Mantee."[2]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 54-55.
  2. Fragment d'un article del The New York Times recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994, ISBN 8447304701. Pàg. 55).
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy