Llengües bantus de la costa nord-oriental
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat |  Tanzània Kenya Comores |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus nord-orientals | |
| Codis | |
| Glottolog | nort3209 |
Les llengües bantus de la costa nord-oriental són llengües bantus parlades al llarg de la costa de Tanzània i Kenya i inclou llengües de l'interior de Tanzània parlades des de la costa fins a l'àrea de Dodoma[1] En la classificació de Guthrie de les llengües bantus, aquestes llengües es van classificar dins dels grups G i E.
Llengües del grup
[modifica]Les llengües o complexos dialectals bantus de la costa nord-oriental són:[2]
- Pari-Taveta (G20+I70): Pari (Asu), Taveta
- Sabaki (G40+I70): Suahili, Nyika, comorià, etc.
- Seuta (G20+G30): Shambala, bondei, zigula (mushungulu), Ngulu
- Ruvu (G30+G10): Gogo, Sagara, Vidunda, Kaguru, Luguru, Kutu, Kami, Zaramo, Kwere, Doe
Les llengües ruvu tenen una similitud lèxica de 60–70%.
El mbugu (Ma'a) és una llengua mixta amb base lèxica fonamentalment d'origen Pari-Taveta.
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals en diferents llengües bantúes nord-orientals de la costa dels grups Pari i Seuta són:[3]
GLOSSA Pare Seuta PROTO-
SEUTAAsu Bondei Mushungulu Ngulu Shambala Zigula '1' mwe mweŋa mósi yumweŋga bosi imwe *mwe '2' mbiri mbii káidi -idi kaili -idi *-bidi '3' ndatu ndatu katátu -tatu katatu -tatu *-tatu '4' n̩ne ń̩nɛ kán̩ne -ne kaa̩ne -ne *-ne '5' kathano ʃáno ʃáno -ʃano kaʃano -ʃano *-ʃano '6' mtandatu (síta) tanɖátu (sita) mtandatu -tandatu *-tanɖatu '7' mfungate (sába) fuŋgáte (saba) mfungate -fungate *-fuŋgate '8' mnane nánɛ m̩nâne nane mnaane -mnane *mnaːne '9' kenda kenda tʃênɖa (tisa) keenda -tʃenda *ke(ː)nda '10' ikumi kúmi kúmi kum kumi mloŋgo *kumi
Les formes entre parèntesis són numerals àrabs que van passar a aquestes llengües a través del suahili que és una llengua molt influïda per l'àrab. Per al grup ruvu els numerals són
GLOSSA Ruvu PROTO-
RUVUGogo Kagulu Kutu Kwere Luguru Zaramo '1' monga -mwedu -imwe -imwe yumwe -imwe *-mwe '2' nyejete -ili -bili -mbili weli -bili *-bili '3' idatu -datu -datu -natu wadatu -datu *-datu '4' inne -ne -ne -nne wane -ne *-nne '5' ihano -ʃano -tano -tano watano -tano *-tano '6' mtandatu mtandatu (sita) (sita) (sita) (sita) *-tandatu '7' mpunghati mfuŋgate (saba) (saba) (saba) (saba) *-fuŋgate '8' mnana mnana name nane wanane -nane *-nanɛ '9' ichenda ikenda (tisa) (tisa) (tisa) kenda *-kenda '10' ikumi ikumi kumi kumi kumi kumi /
loŋo*(i-)kumi
Pel grup sabaki els numerals són:
GLOSSA Sabaki PROTO-
SABAKIChimiini Comorià Makwe Mwani Ngazidja Shangaji Suahili '1' 'mɔ́ji /
'múːsimoʒa -móːʤa mʼmoʤa monʦi -móːte /
(wahíːti)mɔ́ʤa *moʤa '2' m'bɪɹi mbili -wíːli mbire mɓili -wíːri /
(tʰenéːne)mbíli *m-biri '3' n̥tʰa'ratʰru ʈatu -táːtu natu ɳɖaru -ʈáːʈʰu /
(taláːtha)tátu *n-taːtu '4' 'n̥ɛ́ n̩ne -ǹ̩ńe nʼné nne -ne /
(áːruba)ń̩nɛ *n-ne '5' 'n̥tʰaːnɔ ʦanu -táːnu nʼtano nʦanu -tʰáːno
/ (háːmsa)tánu *tʰáːno '6' ('sítʰa) (sita) (síːta) (sita) ɳɖadʲaru (síːtʰa) (síta) '7' ('sábːa) (saba) (sáːba) (saba) mfukare (sabáː) (sába) '8' 'náːnɛ nane -náːne nane nane -náːne /
(tʰamáːníya)nánɛ *naːnɛ '9' 'kɛ́ːndɹa ʃenɗa (tíːsa) kʰɛ́nta ʃenɗa (tíːsíya) (tísa) *ke(ː)nɗa '10' ʔi'kʰʊ́mi kumi kúːmi kume kume kʰúːmi /
(ańʃára)kúmi *kumi
Referències
[modifica]- ↑ Derek Nurse & Thomas Spear, 1985, The Swahili
- ↑ Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Coastal NEC Bantu[Enllaç no actiu]". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History
- ↑ «Bantu Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 27 setembre 2016].