Vés al contingut

La trampa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa trampa
Il bidone Modifica el valor a Wikidata

Giulietta Masina i Richard Besehart a la pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFederico Fellini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióDario Cecchi Modifica el valor a Wikidata
GuióFederico Fellini, Ennio Flaiano i Tullio Pinelli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNino Rota Modifica el valor a Wikidata
FotografiaOtello Martelli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMario Serandrei Modifica el valor a Wikidata
VestuariDario Cecchi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTitanus Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTitanus i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0047876 FilmAffinity: 999091 Allocine: 14 Rottentomatoes: m/il_bidone Letterboxd: the-swindle-1955 Allmovie: v48158 TCM: 92125 AFI: 21654 TMDB.org: 36102 Modifica el valor a Wikidata

La trampa (en italià Il bidone) és una pel·lícula italiana dirigida per Federico Fellini el 1955. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Tres estafadors tenen una afició favorita: disfressar-se d'homes d'església per enganyar les seves víctimes. El més gran és atrapat pel seu passat familiar mentre es comença a cansar del seu estil de vida. L'hora de l'última estafa s'acosta.[2]

Producció

[modifica]

Una part de la pel·lícula fou rodada a Marino, als Castelli Romani, durant la sagra dell'uva. La pel·lícula devia tenir com a protagonista Humphrey Bogart però, quan el van convocar els productors, l'actor era ja malalt de càncer (va morir dos anys després, el 1957) i Fellini va triar Broderick Crawford, guanyador d'un premi Oscar el 1949.

Crítica

[modifica]
  • Guio Aristarco en Cinema Nuovo del 25 setembre 1955: «El crepuscolarisme de Fellini, els motius sempre iguals de la seva metafísica i del seu simbolisme, la seva participació episòdica a la realitat, fragmentaria, solament en part nodrida d'elements i actituds reals, denuncien encara més, aquesta vegada, la manca de sinceritat esmentada. La pel·lícula apareix gairebé prefabricada: s'hi retroben els mateixos components, també formals, de les precedents obres, anàlogues seqüències, el plorar del nen o el cavall de la Strada, aquell vagabondeig nocturn, la festa. Picasso parla i fa com Matto, i Iris la seva dona té els moviments i el to de Gelsomina».

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. La trampa. esadir.cat. 
  2. The New York Times. Il bidone (en anglès). The New York Times. 
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy