Vés al contingut

Kwasio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaKwasio
ngumba, kola
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants26.000 (entre 1982 i 2012)[1]
Autòcton deRegió del Sud i Província Litoral Modifica el valor a Wikidata
EstatGuinea Equatorial Guinea Equatorial
Camerun Camerun
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu nord-occidentals
Makaa-Njem (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3nmg Modifica el valor a Wikidata
Glottologkwas1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenmg Modifica el valor a Wikidata
IETFnmg Modifica el valor a Wikidata

La llengua kwasio, també coneguda com a Ngumba / Mvumbo, Bujeba, i Gyele / Kola, és una llengua de Camerun, parlada al sud al llarg de la costa i la frontera amb Guinea Equatorial per membres de les ètnies ngumba, kwasio, gyele i mabi. Els kwasio, ggumba, i mabi són grangers i viuen en llogarets, mentre que els gyele (també coneguts com a kola o koya) són pigmeus nòmades caçadors-recol·lectors que viuen en als boscos.

Els dialectes són el kwasio (Kwassio, Bisio), Mvumbo (Ngumba, Ngoumba, Mgoumba, Mekuk), i Mabi (Mabea). La parla gyele té els subdialectes de Mvumbo, Gyele al nord i Kola (sard) Koya al sud, també pronunciat Giele, Gieli, Gyeli, Bagiele, Bagyele, Bajele, Bajeli, Bogyel, Bogyeli, Bondjiel i Likoya, Bako, Bakola,[2] Bakuele, o Bekoe. També s'usa el terme local pejoratiu per als pigmeus Babinga. Glottolog hi afegeix el shiwa.

El kwasio és una llengua tonal. Com a llengua bantu, té una classe nominal que ha quedat reduïda a només sis gèneres (un gènere té una parella de classe nominal singular i plural).

El terme Bakola també és usat pels pigmeus de la frontera septentrional Congo–Gabon, que parlen la llengua ngom.

Referències

[modifica]
  1. Kwasio referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. Atindogbe, G.; Chibaka, Fogwe. Proceedings of the 7th World Congress of African Linguistics, Buea, 17-21 August 2012: Volume One (en anglès). African Books Collective, 2016-12-19. ISBN 978-9956-764-86-0. 

Bibliografia

[modifica]
  • Serge BAHUCHET, 2006. "Languages of the African Rainforest « Pygmy » Hunter-Gatherers: Language Shifts without Cultural Admixture."[1] In Historical linguistics and hunter-gatherers populations in global perspective. Leipzig.

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy