Francisco Morazán

Francisco Morazán

Biografia
Naixement	3 octubre 1792 Tegucigalpa (Imperi Espanyol)
Mort	15 setembre 1842 (49 anys) San José (Free State of Costa Rica)
Causa de mort	pena de mort, ferida per arma de foc
Sepultura	Cementiri dels Il·lustres
President del Salvador
11 juliol 1839 – 16 febrer 1840 ← Antonio José Cañas – José María Silva →
Jefe Supremo del Estado de El Salvador (en)
11 juliol 1839 – 16 febrer 1840 ← Antonio José Cañas – José María Silva →
President of the Federal Republic of Central America (en)
14 febrer 1835 – 1r febrer 1839 ← José Gregorio Salazar – Diego Vigil Cocaña →
Jefe Supremo del Estado de El Salvador (en)
3 abril 1832 – 14 maig 1832 ← José María de Heredia – Joaquín de San Martín y Ulloa →
President of the Federal Republic of Central America (en)
16 setembre 1830 – 16 setembre 1834 ← José Francisco Barrundia – José Gregorio Salazar →
President d'Hondures
2 desembre 1829 – 24 desembre 1829
President of the Federal Republic of Central America (en)
13 abril 1829 – 25 juny 1829 ← Mariano Beltranena y Llano (en) – José Francisco Barrundia →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Camp de treball	Política
Ocupació	polític, escriptor, soldat
Activitat	1826 -
Carrera militar
Rang militar	general
Família
Cònjuge	María Josefa Lastiri Lozano
Signatura

José Francisco Morazán Quezada (Tegucigalpa, 3 d'octubre de 1792 – San José de Costa Rica, 15 de setembre de 1842) va ser un militar i polític hondureny que va governar a la República Federal de Centre Amèrica durant el turbulent període de 1830 a 1839.

Biografia

Va saltar a la fama després de la seva victòria a la Batalla de la Trinitat l'11 de novembre de 1827. Des de llavors, i fins a la seva derrota a Guatemala el 1840, Morazán va dominar l'escena política i militar d'Amèrica Central.

En l'àmbit polític, Francisco Morazán va ser reconegut pels membres del seu partit com un gran pensador i visionari. D'acord amb escriptors liberals com Federico Hernández de León, Lorenzo Montúfar i Ramón Rosa, Morazán va intentar transformar Centreamèrica en una nació gran i progressista. D'altra banda, escriptors conservadors com Manuel Coronado Aguilar l'acusen d'intentar imposar-se per la força per motius personals. Finalment, escriptors socialistes com a Severo Martínez Peláez suggereixen que els liberals dirigits per Morazán eren els criolls hisendats que havien estat explotats pels criolls guatemalencs i el clergat regular durant la colònia i, amb Morazán al capdavant, pretenien prendre el poder de la regió. La gestió de Morazán com a mandatari de la República Federal va promulgar les reformes liberals dirigides a llevar el poder als principals membres del partit conservador: els criolls que residien a la Nova Guatemala de l'Asunción i els ordes regulars de l'Església Catòlica. Les reformes van incloure l'educació, la llibertat de premsa i de religió entre altres. A més, va limitar el poder del clergat secular de l'Església Catòlica amb l'abolició del delme de part del govern i la separació de poders d'estat i església.

Amb aquestes reformes Morazán es va guanyar enemics poderosos, i el seu període de govern va estar marcat per amargues lluites internes entre liberals i conservadors. No obstant això, a través de la seva capacitat militar, Morazán es va mantenir ferm en el poder fins al 1837, quan la República Federal es va fracturar irrevocablement. Aquest fet va ser explotat pels ordes regulars de l'Església i els líders conservadors guatemalencs que es van unir sota el lideratge del general Rafael Carrera i, amb la finalitat de no permetre que els criolls liberals els arrabassessin els seus privilegis, van acabar per dividir Centreamèrica en cinc estats.

Llegat

Alta es la noche y Morazán vigila.

Invasores llenaron tu morada.
Y te partieron como fruta muerta,
y otros sellaron sobre tus espaldas
los dientes de una estirpe sanguinaria,
y otros te saquearon en los puertos
cargando sangre sobre tus dolores.

—(Pablo Neruda: Canto general, XXXI).

Francisco Morazán es va convertir en un màrtir i un símbol de la República de Centreamèrica. Ell va donar la seva vida, encara que sense èxit, tractant de preservar la unió. És evident, també, que la seva mort va contribuir, en certa manera, perquè cadascuna d'aquestes nacions siguin avui països independents.

La seva imatge es pot trobar en bitllets, logotips, segells postals, institucions, ciutats, departaments, escoles i parcs que preserven el seu llegat. El Salvador va ser un dels primers països en rendir homenatge a Morazán. El 15 de març de 1882, el president Rafael Zaldívar inaugurà un monument en la seva memòria, situat a la plaça Francisco Morazán i, el 14 de març de 1887, l'Assemblea Nacional de la República d'El Salvador va substituir el nom del Departament de Gotera per Departament de Morazán, «per a perpetuar el nom del gran líder de la Unió Centreamericana». També el president Doroteo Vasconcelos va nomenar en el seu honor el llogaret San (sic) Francisco Morazán. A Hondures, es va canviar el nom del departament de Tegucigalpa a Francisco Morazán l'any 1943. A Guatemala, la ciutat de Tocoy Tzimá es va convertir en Morazán el 15 de novembre de 1887. A Nicaragua es va fundar Puerto Morazán el 1945.

En l'àmbit polític la idea de la integració es conserva en la ment de molts centreamericans. Per exemple, el Parlament Centreamericà (Parlacen) és una institució política consagrada a la integració dels països de Centreamèrica que representa una versió moderna de la històrica República Federal de Centreamèrica, encara que sense comptar amb Costa Rica, inclou Panamà i la República Dominicana. En el passat diversos intents infructuosos s'han fet per restablir la Unió (1851, 1886 i 1921).

El llegat de Morazán està també present en les arts. La primera obra de registre a El Salvador es titula La tragedia de Morazán, escrita per Francisco Díaz (1812-1845), que és una dramatització de la vida del president d'Amèrica Central. Així mateix, a Hondures es va escenificar l'obra teatral de Luis Andrés Zúñiga Portillo anomenada Los conspiradores (1916), la qual va ser un drama històric que honra les virtuts de Francisco Morazán. En el seu llibre Canto general, Pablo Neruda també ret homenatge al «cabdill liberal» amb un poema a Amèrica Central. Estàtues i busts de Francisco Morazán es poden trobar a Xile, Panamà, El Salvador, Estats Units, Espanya, Hondures, Costa Rica i Nicaragua.

Reconeixements

Retrats de Francisco Morazán

• 
  Plaza Francisco Morazán a San Salvador (El Salvador).
• 
  Parc Morazán a San José (Costa Rica).
• 
  Estàtua a San Pedro Sula (Hondures).
• 
  Bust a Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries).
• 
  Monument al Parc del Retiro de Madrid.
• 
  Estàtua a Nova Orleans (Estats Units).
• 
  Estàtua eqüestre al Parc Central de Tegucigalpa (Hondures).

   Pròcers d'Hondures 

• 
  Lempira
• 
  José Cecilio de la Vall
• 
  Dionisio d'Herrera
• 
  Francisco Morazán
• 
  José Trinidad Reyes
• 
  José Trinidad Cabanyes

Bibliografia

• Brubin, Don (1996). The world encyclopedia of contemporary theatre. The Americas (en anglès). Londres, Inglaterra: Routledge.
• Coronado Aguilar, Manuel (1965). El general Carrera ante la historia. Guatemala.
• — (1975). Apuntes histórico guatemalenses. Guatemala.
• Gómez Carrillo, Agustín (1900). Elementos de la historia de Centroamérica. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.
• González Davison, Fernando (2008). La montaña infinita; Carrera, caudillo de Guatemala. Guatemala: Artemis y Edinter. ISBN 84-89452-81-4.
• Grandin, Greg (2000). The Blood of Guatemala: A History of Race and Nation. Latin America Otherwise (en anglès). Duke University Press. ISBN 9780822324959.
• Serrano, Baldomero (2008). Morazán, el caballero de la revolución. Tegucigalpa, Honduras: Editorial Cultura. ISBN 978-99926-10-86-2.
• Hernández de León, Federico (1930). El libro de las efemérides. Guatemala: Sánchez y de Guise.
• Henríquez Ureña, Max (1963). «XXXVII: José Martí». Panorama histórico de la literatura cubana 1492-1952. 2 toms. Tomo II. New York: Las Américas.
• Jiménez Solís, Jorge (1999). Francisco Motazán, su vida y su obra.
• Lindvall-Larson, Karen. «Honduras: Elections and Events 1812-1844». Latin American Election Statistics: A Guide to Sources [Estadísticas de elecciones latino americanas: una guía de fuentes]. Librería de la Universidad de California en San Diego. Lynch, John (1992). Caudillos in Spanish America 1800-1850 (en anglès).
• Martí, José (2010). «La América Central». Obras completas. Edición crítica (La Habana: Centro de Estudios Martianos).
• Martínez Peláez, Severo (1990). La patria del criollo; ensayo de interpretación de la realidad colonial guatemalteca. México: Ediciones en Marcha.
• Montúfar, Lorenzo; Salazar, Ramón A. (1892). El centenario del general Francisco Morazán. Guatemala: Tipografía Nacional.
• Montúfar, Manuel (1853). Historia de la Revolución de Centroamérica. pàg. 26-27.
• Morazán, Francisco (1842). Testamento de Francisco Morazán. Costa Rica.
• Obregón, Clotilde María (2000). El proceso electoral y el poder ejecutivo en Costa Rica: 1808-1998. Universidad de Costa Rica. ISBN 9977-67-618-6.
• Ortega, Miguel (1988). Laurel sin Ocaso.
• Peloso, Vincent C.; Tenenbaum, Barbara A. (1996). Liberals, politics, and power; state formation in Nineteenth-Century Latin America (en anglès). Georgia, EUA: University of Georgia Press. ISBN 978-0-8203-1800-4.
• Pérez Brignoli, Héctor; Sawrey, Ricardo; Stettri, Susana (1985). A brief history of Central America (en anglès). Madrid: U. C. Press. ISBN 0520068327.

• Pérez Cruz, Felipe de Jesús. «Morazán, nuestro altivo héroe». Revista Calban (Cuba).
• Reyes, Rafael (1885). Nociones de Historia del Salvador. San Salvador, El Salvador: Imprenta Francisco Sagrini.
• Rosa, Ramón (1974). Historia del Benemérito Gral. Don Francisco Morazán, expresidente de la República de Centroamérica. Tegucigalpa: Ministerio de Educación Pública, Ediciones Técnicas Centroamericana.
• Santana, Adalberto (2006). «Dos próceres de nuestra América». En Santana, Adalberto; Guerra Villaboy, Sergio. Benito Juárez en América Latina y el Caribe. México: UNAM, Cuadernos de Cuadernos. ISBN 9703242464.
• Squier, Ephraim George (1852). Nicaragua, its people, scenery, monuments and the proposed Interoceanic Canal (en inglés). New York, EE.UU.: D. Appleton and Co.
• Stephens, John Lloyd; Catherwood, Frederick (1854). Incidents of travel in Central America, Chiapas, and Yucatan (en anglès). Londres, Inglaterra: Arthur Hall, Virtue and Co.
• Wells, William (1857). Explorations and Adventures in Honduras (en inglés). Nova York: Harper.
• Williams, Mary Wilhelmine (1920). «The ecclesiastical policy of Francisco Morazán and the other Central American liberals». The Hispanic American Historical Review III (2).
• Woodward, Ralph Lee, Jr. (1993). Rafael Carrera and the Emergence of the Republic of Guatemala, 1821-1871 (Edició en línia). Athens, Georgia EE.UU.: University of Georgia Press.

Biografies

• Becerra, Longino: Morazán revolucionario. Tegucigalpa: Editorial Baktun, 1992.
• Bardales, Rafael: Pensamiento político del general Francisco Morazán. Tegucigalpa: Editorial Universitaria, 1985.
• Díaz Chávez, Filánder: Pobre Morazán pobre. Tegucigalpa: Guaymuras, 1988.
• Fernández Guardia, Ricardo: Morazán en Costa Rica. San José (Costa Rica): Lehmann, 1942.
• Ficklen, John Rose: Central America and Mexico.
• Jiménez Solís, J. Jorge: Francisco Morazán: su vida y su obra. México: Programa Textos Escolares Nacionales, 1958.
• Montes, Arturo Humberto (1958). Libro Mex, ed. Morazán y la Federación Centroamericana.
• Martínez López, E. (1931). Biografía del general Francisco Morazán.
• Santana, Adalberto: El diario de Francisco Morazán. México: PUDEL/UNAM (Programa de Difusión de Estudios Latinoamericanos).
• Santana, Adalberto: El pensamiento de Morazán. México: UNAM, 1992.
• Escoto, Julio (1992). El General Morazán marcha a batallar desde la muerte (novela biográfica). San Pedro Sula, Honduras: Centro Editorial.

Història relacionada

• Guerra Vilaboy, Sergio; Santana, Adalberto (1992). «Dos Poceres de Nuesta América». En UNAM. Benito Juárez en América Latina. México: Grupo Loera Chavez. pp. 27-41. ISBN 970-32-42-46-4.
• Rodríguez Lapuente, Manuel. Historia de Iberoamérica. España: Ramón Sopena (1974). ISBN 84-303-0185-2.
• Rouquié, Alain (1994). Guerras y Paz en América Central. Fondo de Cultura Económica. ISBN 968-16-4309-7.