Vés al contingut

Anoeta (Guipúscoa)

Plantilla:Infotaula geografia políticaAnoeta
Imatge

Sobrenomkukuak Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 43° 09′ 44″ N, 2° 04′ 12″ O / 43.162222°N,2.07°O / 43.162222; -2.07
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaGuipúscoa
ComarcaTolosaldea Modifica el valor a Wikidata
CapitalAnoeta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.095 (2023) Modifica el valor a Wikidata (506,04 hab./km²)
Idioma oficialbasc (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície4,14 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud74 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1615 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEgoitz Luisa Urkola (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20270 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE20010 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webanoeta.eus Modifica el valor a Wikidata

Anoeta és un municipi de Guipúscoa, al País Basc, situat en la vall mitjana del riu Oria, a 20 km del mar Cantàbric, a 24 km de Sant Sebastià i a 3 km de la capital comarcal, Tolosa. La població compta amb bones comunicacions (autovia N-1 i ferrocarril Irun - Madrid). La principal activitat econòmica és la industrial; existeixen modernes indústries de construccions metàl·liques, dedicades principalment a la maquinària del paper i els seus complements. Amb una jove piràmide d'edat donada la seva recent expansió urbanística, compta amb els principals serveis necessaris (educació, serveis mèdics, bancaris i comercials) i està al costat d'importants poblacions (solament a 3 km de Tolosa i a 9 km d'Andoain, amb centres comercials i administratius. El riu Oria la separa del veí municipi d'Irura. Els seus habitatges es troben dispersos, mancant d'un nucli destacat de població.

Història

[modifica]

Sent una "Universitat" independent, el 1374 va decidir unir-se a Tolosa, per a posteriorment adquirir el Títol de Vila el 1615. En el nucli antic d'aquest municipi destaca l'Església de Sant Joan Baptista, del segle xvi, amb remodelacions en el XVII i xviii. Compte també la localitat amb la Casa-Torre d'Ateaga, magnífic caseriu amb escut d'armes. Fins a sis membres dels ocupants d'aquest caseriu van servir en la Casa Real. El 1888 la Infanta Eulalia va passar una temporada de descans en aquesta casa; durant aquesta estada va rebre la visita de la Reina Maria Cristina.

Llocs d'interès

[modifica]

Per a realitzar excursions muntanyenques és recomanable l'ascens al mont Uzturre. En les proximitats de la localitat existeix una creu de pedra llaurada on es duia als nens a aprendre a caminar.

Festivitats

[modifica]

Les seves festes patronals se celebren el dia del Corpus Christi, també se celebren les de Sant Joan, el 24 de juny.

Eleccions municipals 2007

[modifica]

Cinc partits van presentar llista en el municipi en les passades eleccions municipals; EAJ-PNB, EAE-ANV, PP, PSE-EE i EB-ARALAR. Els resultats van ser els següents:

  • Eusko Abertzale Ekintza - Acció Nacionalista Basca : 606 vots (7 escons)
  • Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 237 vots (2 escons)
  • Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 42 vots (0 escons)
  • Partit Popular : 33 vots (0 escons)
  • Ezker Batua - Aralar : 30 vots (0 escons)

Aquestes dades van donar com vencedor a l'actual alcalde del municipi Periko Peñagarikano Labaca, per part d'EAE-ANV, a l'assolir majoria absoluta, aconseguint 7 de les 9 regidories possibles. Les altres dues regidories les va aconseguir EAJ-PNB, mentre que PSE-EE, PP i EB-ARALAR, no van obtenir cap representació en el municipi.

Persones il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy