Vés al contingut

209 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre209 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià209 aC (ccix aC)
Islàmic856 aH – 855 aH
Xinès2488 – 2489
Hebreu3552 – 3553
Calendaris hindús-153 – -152 (Vikram Samvat)
2893 – 2894 (Kali Yuga)
Persa830 BP – 829 BP
Armeni-
Rúnic42
Ab urbe condita545
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC
Anys
212 aC 211 aC 210 aC - 209 aC - 208 aC 207 aC 206 aC

El 209 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Berrugós i Flac (o també any 545 Ab urbe condita). L'ús del nom «209 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi selèucida

[modifica]
  • Artàban I de Pàrtia sofreix la invasió del selèucida Antíoc el gran, que fa una brillant campanya militar a Pàrtia, ocupa la capital Hecatòmpilos. Artàban és derrotat al mont Labos, i Antíoc entra a Hircània on ocupa Tàmbrax i organitza un setge a Sírinx. Això obliga a Artàban a demanar la pau i respectar l'autoritat del rei selèucida.[2]

Antiga Grècia

[modifica]

República Romana

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Berrugós i Quint Fulvi Flac.[4]
  • Fulvi Flac, cònsol per quarta vegada, rep les províncies de Lucània i Bruttium. Se li sotmeten els hirpins, lucans i volcians als que tracta amb benevolència.[5]
  • Màxim Berrugós, cònsol per cinquena vegada, rep aquest any el títol hereditari de Fabii Maximi Princeps senatus. Reconquereix Tàrent, que havia ocupat Hanníbal tres anys abans i on els romans encara resistien a la ciutadella. Quan el seu governador Marc Livi Macat va considerar temps després que havia tingut bona part del mèrit en la reconquesta, Fabi li respon: «Cert, com que tu no l'havies perdut mai, jo no vaig haver-la de recuperar». El botí fet a la ciutat el dona als soldats i quan algú pregunta si s'havien d'enviar a Roma les estàtues colossals dels déus i les pintures, diu: «No, deixem als tarentins els seus déus enutjats». No obstant, agafa una estàtua d'Hèrcules, el mític ancestre dels Fabis, i la col·loca al Capitoli.[6]
  • Batalla d'Asculum, entre l'exèrcit cartaginès dirigit per Hanníbal i una força romana comandada per Marc Claudi Marcel. La batalla té un resultat indecís, i els dos bàndols perden molts homes, fins a 14.000, segons Titus Livi.[7]

Hispània

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Yarshater, Ehsan (et al.) (eds.). The Cambridge History of Iran Seleucid Parthian Volume 3. The Seleucid, Parthian and Sasanid Periods, Part 1.. Cambridge: Cambridge University Press, 1983, p. 21. ISBN 9781139054942. 
  3. Polibi. Història, X, 24
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 2
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVII, 6
  6. Plutarc. Vides paral·leles: Fabi Màxim. VI, 23
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVII. 12, 14
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 25-27
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 34
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy