Campeonato Nacional de Liga de Baloncesto
| Tipus | temporada esportiva  |
|---|---|
| Localització i dates | |
| Estat | Espanya |
El Campeonato Nacional de Liga de Baloncesto va ser una competició de prova, organitzada per la Federació Espanyola de Basquetbol, celebrada l'any 1947, abans d'establir-se la Lliga Espanyola de Bàsquet el 1957.
La competició, celebrada a doble volta, la van disputar vuit clubs: quatre catalans i quatre de la regió «Centro», i es va iniciar el 5 de gener de 1947. Hi va haver a més una segona i una tercera divisió, amb equips repartits en sectors geogràfics.[1] El campió va ser el CF Barcelona.
La Federació Espanyola de Bàsquet va organitzar igualment altres dos tornejos de Lliga de categoria inferior: Lliga Nacional de Segona Divisió (formada per 18 equips) i el Campionat de Tercera Divisió. La importància d'aquests tornejos experimentals radicava en el fet que els sis primers classificats en finalitzar el Campionat Nacional de Lliga i els dos primers de Segona Divisió participarien a la Copa.[2] Aquest primer intent de consolidar un campionat de lliga no va tenir continuïtat per problemes de caràcter econòmic i organitzatiu.
Equips participants
[modifica]
|
| ||||||||||||||||||||||||
Classificació
[modifica]Els dos primers partits de la competició (anomenada en el seu moment Campionat Nacional de Lliga, com el de futbol) es van jugar el diumenge 5 de gener. En el primer cap de setmana la UE Montgat va derrotar a l'Amèrica BC, campió del Centre, per 65-19, en un partit del qual les cròniques de l'època destaquen que «va ser una llàstima l'actitud antiesportiva dels madrilenys Pedro i Emilio Alonso, que van romandre diversos minuts inactius, poc abans del final», i el CF Barcelona va vèncer al Reial Madrid CF per 36-54 en el Frontó Festa Alegre. L'endemà, l'Amèrica BC va tornar a perdre (54-42 davant el Club Joventut) i el CF Barcelona va tornar a guanyar (32-57 a la pista del Liceu Francès).[1]
Per a abaratir despeses, quan un equip es desplaçava de Catalunya a Madrid, o viceversa, aprofitava per a jugar dos partits en dos dies seguits, generalment dissabte i diumenge. Una fórmula que es va mantenir en les primeres edicions de la Lliga, una vegada consolidada aquesta.[1]
El campió de la competició va ser el CF Barcelona, que va guanyar els dotze partits. Segona va quedar la UD Montgat, amb 8 victòries i 4 derrotes. Cal destacar que el partit CF Barcelona–UD Montgat, del 12 de gener de 1947, va ser el primer que van dirigir dos àrbitres, i no un només, a Espanya: Juan Marqués i Joaquín Calvet, els millors de l'època.[1]
Els sis primers es van classificar directament per als quarts de final del Campionat d'Espanya (la Copa del Generalíssim), la final de la qual també va guanyar el CF Barcelona: 39-25 al CB Canàries de Madrid en un partit sense història. La igualtat, i la polèmica, es va viure a la semifinal entre el Canàries i el Montgat. La Federació Espanyola havia determinat que el partit de tornada havia de repetir-se, perquè l'arbitratge va ser escandalosament parcial a favor dels madrilenys, però la Delegació Nacional d'Esports va admetre el recurs d'aquest club i va donar per bo el 46-25 que els portava a la final.[1]
Classificació original
[modifica]La Lliga comptava amb vuit equips inicialment però l'Amèrica BC va ser desqualificat, per aquest motiu la classificació definitiva només compta amb set equips.
Lliga Nacional de Segona Divisió
[modifica]La fase final de la Lliga Nacional de Segona Divisió es va disputar al Frontó Festa Alegre de Madrid els dies 11, 12 i 13 d'abril de 1947.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «La Liga de la prehistoria (1947)» (en castellà). FEB. [Consulta: 1 enero 2020].
- ↑ «Copa del Rey / Spanish Cup 1947». www.linguasport.com. [Consulta: 1 enero 2020].