| dbo:abstract
|
- La teofilantropia és un culte nascut durant la Revolució francesa, que volia trobar una alternativa a la descristianització proposant el culte a una religió «natural», amb els « Amis de Dieu et des hommes (Amics de Déu i dels homes)». Aquestes cerimònies que posen en escena el Culte de la Raó i de l'Ésser suprem, participen en les diferents festes i commemoracions revolucionàries previstes per l' i de les quae un dels oficiadors serà . (ca)
- Theofilantropie (francouzsky Théophilanthropie) bylo občanské náboženství během Velké francouzské revoluce, které mělo spolu s dalšími revolučními kulty nahradit křesťanství a především katolictví. Theofilantropie vznikla v pozdní fázi Revoluce a její rozšíření bylo jen omezené. (cs)
- Die Theophilanthropie (franz. Théophilanthropie) gehörte wie andere Revolutionskulte zu einem Ensemble zivilreligiöser Feste und Glaubensformen während der Französischen Revolution, das an Stelle von Christentum und insbesondere Katholizismus in die gesellschaftlich-politische Mitte treten sollte. Die Theophilanthropie gehört in die zweite Hälfte der 1790er Jahre und damit bereits in die Spätphase der Revolution; sie fand nur noch begrenzte Verbreitung. Die Theophilanthropie verstand sich, wie ihr Name besagt, als „Liebe zu Gott und den Menschen“, was ihr zufolge die Grundlage aller Zivilisation bildete. Der deistische Kult anerkannte ein höchstes Wesen und die Unsterblichkeit der Seele, untersagte aber jede weitere metaphysische oder theologische Diskussion. Freimaurerische Einflüsse werden vermutet. Die kultischen Handlungen waren sehr einfach, größere Bedeutung hatten die moralisch-gesellschaftlichen Forderungen und Vorschriften. Wie der Vernunftkult sah die Theophilanthropie die Welt als ein nach widerspruchsfreien Gesetzen geordnetes Gebilde. Die Theophilantropie trat, allerdings noch als „Theoanthropophilie“, im September 1796 mit einem Handbuch zu Inhalt und Ausübung des Kults öffentlich in Erscheinung. Der Autor war der Buchhändler (1760–1852), der vor der Revolution Theologie studiert hatte und nach 1802 Meister im freimaurerischen Großorient von Frankreich war. Chemin, der im Dezember 1796 ein dem ersten sehr ähnliches zweites Handbuch, betitelt Manuel des théophilanthropes, herausgab, organisierte mit dem Blindenlehrer Valentin Haüy die erste öffentliche Zeremonie im Januar 1797. Der Kult gewann unter seinem neuen Namen bis zu seinem Verbot 1801/1803 gewisse Verbreitung in Paris und einigen Provinzstädten. Unter den oft bürgerlich-intellektuellen Anhängern befand sich mit Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux sogar ein Mitglied der Regierung, das die Theophilanthropie in Schrift und Wort unterstützte. La Révellière wurde im Juni 1799 aus dem Directoire gedrängt, damit ging die obrigkeitliche Protektion weitgehend verloren. Aufgrund des Konkordats von 1801 zwischen Napoléon Bonaparte und dem Papst untersagten die Behörden jede theophilanthropische Zusammenkunft in einem öffentlichen Gebäude. 1803 verbot der Präfekt des Départements Seine den Kult endgültig. (de)
- La teofilantropia es un culto nacido durante la Revolución francesa, que quería encontrar una alternativa a la descristianización proponiendo el culto a una religión «natural», con los «Amis de Dieu et des hommes (Amigos de Dios y de los hombres)». Estas ceremonias que ponen en escena el Culto de la Razón y del Ser supremo, tienen lugar en las diferentes fiestas y conmemoraciones revolucionarias previstas por la Asamblea Nacional Constituyente de 1789, uno de cuyos oficiadores será . (es)
- La théophilanthropie (du grec θεός / Theos « Dieu », φίλος / phílos « ami » et ἄνθρωπος / ánthrôpos « homme ») est un culte établi sur deux idées principales : la croyance en Dieu et l'amour du prochain. Ce culte d'origine privée cherchait à offrir une conformité à la religion naturelle. Il fut soutenu par le Directoire entre le coup d'État du 18 fructidor an V (4 septembre 1797) et la loi du 22 floréal an VI (11 mai 1798), notamment par le directeur La Révellière-Lépeaux. En soutenant ce culte, le Directoire pensait parvenir à affaiblir le catholicisme et ainsi affermir les institutions républicaines. Le soutien gouvernemental diminua par suite de la présence de floréalisés parmi les théophilanthropes et par le développement du culte décadaire sous l'impulsion du directeur Merlin de Douai et du ministre de l'intérieur François de Neufchateau. (fr)
- Teofilantrofi ("Sahabat Tuhan dan Manusia") adalah sekte deistik yang didirikan di Prancis selama Revolusi Prancis. Thomas Paine, bersama dengan pengikut Rousseau dan Robespierre lainnya, mendirikan agama baru yang menggabungkan deisme Rousseau dan Robespierre. menulis Manuel des théopanthropophiles (Manual Teopantropofil), dan menawarkan institutnya sebagai tempat berkumpul sementara. Setelah Konvensi Nasional memberikan bangunan gereja Sainte Catherine di Paris, sekte ini mendapat beberapa pengikut, namun perkembangannya lambat hingga Louis Marie de La Révellière-Lépeaux, anggota Direktori yang berpengaruh, mendukung gereja ini. Agama ini pada akhirnya dibubarkan oleh . (in)
- The Theophilanthropists ("Friends of God and Man") were a Deistic sect, formed in France during the later part of the French Revolution. (en)
- Teofilantropizm (z gr. theos – Bóg, filos – przyjaciel i anthropos – człowiek) – kult religijny powstały we Francji epoki Dyrektoriatu, w latach 1797–1798 wspierany przez władze francuskie jako alternatywa dla Kościoła rzymskokatolickiego. (pl)
- La Teofilantropia ("Amici di Dio e dell'uomo") era un culto deistico, formatasi in Francia durante l'ultima parte della Rivoluzione francese. (it)
- Teofilantroper (av grekiskans theos, gud, filos, vän, och anthropos, människa), det vill säga Guds och människornas vänner, kallades medlemmarna av ett deistiskt samfund, som stiftades 1796 i Paris med syfte att ge en lämplig anknytningspunkt för den tidens gudstjänstlig-religiösa behov. I spetsen för samfundet stod en medlem av Frankrikes dåvarande styrelse, direktorn Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux. Den första offentliga sammankomsten ägde rum den 15 januari 1797. Gud, dygd och odödlighet var det heliga tretal, som den nya församlingen bekände sig till. Gud betecknades bland annat som "den upphöjde geometer, som förestår det stora universums stora verkstad". Gudstjänstordningen innefattade tal, sång samt åtskilliga symboliska handlingar. Man ville inte vara en "sekt", utan ge en kult och en moralundervisning för alla. Direktoriet upplät 10 kyrkor i Paris åt den nya kulten, som snart fann efterföljare även i de mindre provinsstäderna. Någon folkkyrka kunde emellertid denna konstlat skapade deistiska kyrka trots statens beskydd inte bli. Redan 1802 fråntogs föreningen de offentliga samlingslokalerna genom ett edikt av dåvarande förste konsuln Bonaparte, varefter sällskapet efter hand fullständigt upplöstes. (sv)
- Теофилантропия (фр. Théophilanthropie, от греч. Θεός — «Бог», φιλέω — «люблю», и ἄνθρωπος — «человек», «Друзья Бога и человека») — во время Французской революции деистическая секта. Возникла 1792—1793 годах. Новая религия отрицала рационалистический «Культ Верховного Существа», определяя религиозное чувство как естественное. Манифест религии Manuel des théopanthropophiles написал Жан-Батист Шемин-Дюпон, наибольший расцвет она получила, когда во главе культа встал член Конвента Луи-Мари де Ларевельер-Лепо. Директория оказывала культу поддержку в связи с антикатолической направленностью. Теофилантропия была запрещена Наполеоном в 1801 году в рамках конкордата с папой Пием VII. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- La teofilantropia és un culte nascut durant la Revolució francesa, que volia trobar una alternativa a la descristianització proposant el culte a una religió «natural», amb els « Amis de Dieu et des hommes (Amics de Déu i dels homes)». Aquestes cerimònies que posen en escena el Culte de la Raó i de l'Ésser suprem, participen en les diferents festes i commemoracions revolucionàries previstes per l' i de les quae un dels oficiadors serà . (ca)
- Theofilantropie (francouzsky Théophilanthropie) bylo občanské náboženství během Velké francouzské revoluce, které mělo spolu s dalšími revolučními kulty nahradit křesťanství a především katolictví. Theofilantropie vznikla v pozdní fázi Revoluce a její rozšíření bylo jen omezené. (cs)
- La teofilantropia es un culto nacido durante la Revolución francesa, que quería encontrar una alternativa a la descristianización proponiendo el culto a una religión «natural», con los «Amis de Dieu et des hommes (Amigos de Dios y de los hombres)». Estas ceremonias que ponen en escena el Culto de la Razón y del Ser supremo, tienen lugar en las diferentes fiestas y conmemoraciones revolucionarias previstas por la Asamblea Nacional Constituyente de 1789, uno de cuyos oficiadores será . (es)
- The Theophilanthropists ("Friends of God and Man") were a Deistic sect, formed in France during the later part of the French Revolution. (en)
- Teofilantropizm (z gr. theos – Bóg, filos – przyjaciel i anthropos – człowiek) – kult religijny powstały we Francji epoki Dyrektoriatu, w latach 1797–1798 wspierany przez władze francuskie jako alternatywa dla Kościoła rzymskokatolickiego. (pl)
- La Teofilantropia ("Amici di Dio e dell'uomo") era un culto deistico, formatasi in Francia durante l'ultima parte della Rivoluzione francese. (it)
- Die Theophilanthropie (franz. Théophilanthropie) gehörte wie andere Revolutionskulte zu einem Ensemble zivilreligiöser Feste und Glaubensformen während der Französischen Revolution, das an Stelle von Christentum und insbesondere Katholizismus in die gesellschaftlich-politische Mitte treten sollte. Die Theophilanthropie gehört in die zweite Hälfte der 1790er Jahre und damit bereits in die Spätphase der Revolution; sie fand nur noch begrenzte Verbreitung. (de)
- Teofilantrofi ("Sahabat Tuhan dan Manusia") adalah sekte deistik yang didirikan di Prancis selama Revolusi Prancis. Thomas Paine, bersama dengan pengikut Rousseau dan Robespierre lainnya, mendirikan agama baru yang menggabungkan deisme Rousseau dan Robespierre. menulis Manuel des théopanthropophiles (Manual Teopantropofil), dan menawarkan institutnya sebagai tempat berkumpul sementara. Setelah Konvensi Nasional memberikan bangunan gereja Sainte Catherine di Paris, sekte ini mendapat beberapa pengikut, namun perkembangannya lambat hingga Louis Marie de La Révellière-Lépeaux, anggota Direktori yang berpengaruh, mendukung gereja ini. (in)
- La théophilanthropie (du grec θεός / Theos « Dieu », φίλος / phílos « ami » et ἄνθρωπος / ánthrôpos « homme ») est un culte établi sur deux idées principales : la croyance en Dieu et l'amour du prochain. Le soutien gouvernemental diminua par suite de la présence de floréalisés parmi les théophilanthropes et par le développement du culte décadaire sous l'impulsion du directeur Merlin de Douai et du ministre de l'intérieur François de Neufchateau. (fr)
- Теофилантропия (фр. Théophilanthropie, от греч. Θεός — «Бог», φιλέω — «люблю», и ἄνθρωπος — «человек», «Друзья Бога и человека») — во время Французской революции деистическая секта. Возникла 1792—1793 годах. Новая религия отрицала рационалистический «Культ Верховного Существа», определяя религиозное чувство как естественное. Манифест религии Manuel des théopanthropophiles написал Жан-Батист Шемин-Дюпон, наибольший расцвет она получила, когда во главе культа встал член Конвента Луи-Мари де Ларевельер-Лепо. Директория оказывала культу поддержку в связи с антикатолической направленностью. (ru)
- Teofilantroper (av grekiskans theos, gud, filos, vän, och anthropos, människa), det vill säga Guds och människornas vänner, kallades medlemmarna av ett deistiskt samfund, som stiftades 1796 i Paris med syfte att ge en lämplig anknytningspunkt för den tidens gudstjänstlig-religiösa behov. I spetsen för samfundet stod en medlem av Frankrikes dåvarande styrelse, direktorn Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux. Den första offentliga sammankomsten ägde rum den 15 januari 1797. (sv)
|
