| dbo:abstract
|
- Inocenc IV. (cca 1195 Janov nebo Manarola – 7. prosince 1254 Řím), vlastním jménem Sinibaldo de Fieschi, byl papežem v letech 1243 až 1254. Vzhledem ke svým studiím práva v Parmě a Bologni patřil k nejvýznamnějším církevním právníkům své doby. (cs)
- البابا إنوسنت الرابع (تقريباً 1195 - 7 ديسمبر 1254) ولد باسم سينيبالدو فييشي وحمل منصب البابا من 28 يونيو 1243 حتى وفاته. (ar)
- Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254. De nom Sinibaldo Fieschi, el que serà últim representant de la teocràcia pontifícia es va formar a Parma i Bolonya, sent professor de dret canònic en aquesta última ciutat. El 23 de setembre del 1227 va ser nomenat cardenal-rector de ; el 28 de juliol del 1228, vicecanceller de Roma, en 1235 bisbe d'Albenga i llegat al nord d'Itàlia i, finalment, escollit papa el 25 de juny del 1243 després de més d'any i mig amb la seu vacant per la mort de Celestí IV. En ocasió de la celebració del conclave que havia d'elegir-lo papa, Frederic II controlava tots els voltants de Roma, sent de facto qui dominava els Estats Pontificis. Amb aquesta situació va pretendre controlar l'elecció papal, a la qual cosa la majoria dels cardenals es va oposar. Elegit Innocenci IV, Frederic II va enviar emissaris per donar suport a la pau. Frederic II havia estat proscrit per Gregori IX i buscava tant sí com no un acord amb l'Església, però no renunciava al seu poder i influència en les decisions eclesiàstiques. Per la seva part, Innocenci era un home convençut que el poder de l'Església, i en concret de la figura papal, havia d'estar per sobre dels governants i els reis. En aquesta situació Innocenci va exigir a Frederic el reconeixement del mal que havia causat a l'Església. Finalment van arribar ambdues parts a un acord el 31 de març del 1244. En el qual es restituïa a l'Església les seves possessions, especialment els Estats pontificis, i s'alliberava els prelats favorables al Papa que mantenia presos l'emperador. Encara que havia firmat la pau amb ell gràcies a la mediació del rei de França, es va sentir incòmode a Itàlia per la presència de la milícia imperial i va decidir refugiar-se a Lió amb el suport dels genovesos. Va convocar el 3 de gener del 1245, tot just arribar a la ciutat, el Concili de Lió I malgrat l'oposició de l'emperador. Sentint-se fort, Innocenci va procedir a realitzar noves acusacions durant la celebració del concili contra l'emperador i va acabar excomunicant-lo el 17 de juliol per no organitzar una nova croada i va dictar la bula Agni sponsa nobilis per declarar el poder suprem de l'Església davant els governants. Frederic va organitzar tropes per a enfrontar-se al papat; Innocenci, per la seva part, va pretendre organitzar una croada contra el mateix emperador mobilitzant els prínceps alemanys. En aquest camí va pretendre l'elecció d'Enric Raspe i, encara que va ser proclamat emperador el 22 de maig del 1246, mai no va ser reconegut com tal. Alhora va provocar l'alçament contra l'emperador de moltes ciutats del nord d'Itàlia, obtenint la victòria les tropes papals el 26 de maig de 1249. Mort Frederic II en 1250, va continuar la seva lluita contra Conrad IV d'Alemanya, fill i successor d'aquest, proposant per als alemanys Guillem d'Holanda. Va recuperar el Regne de Sicília per al papat, oferint-lo successivament a Ricard de Cornualla, germà d'Enric III d'Anglaterra, al seu fill Edmund i a Carles d'Anjou. Tots el van rebutjar mentre Conrat IV i Manfred (bastard de Frederic II) controlaven per la força de les armes Nàpols i Sicília. A la mort de Conrad, la posició del seu fill Conradí era tan precària que negocià amb el papa. Per un tractat signat el setembre de 1254, Pulla va passar a ser propietat papal. El governant de Pulla, Manfred, va sospitar de la conducta del pontífex quan va visitar la seva nova terra, per la qual cosa va fugir amb els sarraïns, que el van ajudar a derrotar les tropes papals a Foggia el 2 de desembre de 1254. Innocenci, malalt, va morir a Nàpols el 7 de desembre, a conseqüència de l'efecte que la notícia de la derrota va tenir en la seva malgirbada salut. A més dels seus enfrontaments amb la dinastia Hohenstaufen, va intervenir en la política d'Anglaterra protegint Enric III; en la d'Àustria, Hongria i Portugal. Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Comes laurentius (el comte de Llorenç), citació que fa referència al títol nobiliari que ostentava en ser elegit pontífex, comte de Lavagna de Sant Llorenç. Com a papa el 15 de maig de 1252 promulgà la butlla Ad extirpanda, que autoritza l'ús de la tortura per la Inquisició per obtenir confessions dels heretges. (ca)
- Ο Ιννοκέντιος Δ΄ (Papa Innocenzo IV, 1195 - 7 Δεκεμβρίου 1254) ήταν Πάπας της Ρώμης (1243-1254, κατά κόσμον Sinobald de Fieschi), διαδέχτηκε τον πάπα Κελεστίνο τον Δ'. Ανήκε σε ευγενή οικογένεια της Λιγουρίας, τους Φιέσκι (Fieschi), κόμητες της Λαβάνια. Στέφθηκε πάπας με την υποστήριξη του Γερμανού αυτοκράτορα Φρειδερίκου Β' που είχε μεγάλη επιρροή στους εκλέκτορες. Σύντομα όμως ήρθε σε σύγκρουση μαζί του αφού ο Φρειδερίκος Β΄, λόγω εξέγερσης του επισκόπου Ρανιέρι, αρνήθηκε να κρατήσει τον λόγο του για την απελευθέρωση των αιχμαλώτων επισκόπων από την εποχή του Γρηγορίου του Θ΄. Κατέφυγε στη γαλλική Λυών όπου μετά από συμβούλιο ενός μηνός καταράστηκε τον Φρειδερίκο Β΄, τον κήρυξε «αντίχριστο εχθρό της εκκλησίας», «Σαρακηνό φίλο του σουλτάνου» και όρισε νέο αυτοκράτορα τον ευγενή Ερρίκο Ράσπε, με την εντολή να δολοφονήσει τον Φρειδερίκο Β΄. Είχε και σκληρές διαμάχες με τον βασιλιά της Νίκαιας Ιωάννη Γ΄ Βατάτζη, σύμμαχο του Φρειδερίκου Β΄. Βρέθηκε σε δύσκολη θέση, αφού ο Φρειδερίκος Β΄ είχε κατακτήσει σχεδόν ολόκληρη την Ιταλία, αλλά η κατάσταση ανατράπηκε μετά την εξέγερση της Λομβαρδικής Πάρμας (Ιούνιος 1247). Ο Φρειδερίκος Β΄, που είχε στρατοπεδεύσει έξω από αυτήν, έπαθε πανωλεθρία. Ο Ιννοκέντιος Δ΄ αντιμετώπιζε μεγάλο πρόβλημα με τις ιταλικές πόλεις, των οποίων ο λαός ήταν υπό την επιρροή τού Μανφρέδου, γιου του Φρειδερίκου Β΄. Ως πάπας προσπάθησε να προσαρμόσει το Βασίλειο της Νάπολης στο κράτος του: μετά από αποτυχημένες συνομιλίες με τον Κάρολο Α΄ της Νάπολης, όρισε διάδοχο του θρόνου τον Εδμόνδο, 9χρονο γιο του βασιλιά της Αγγλίας Ερρίκου του Γ΄. Το 1252 προέβη σε σκληρές θρησκευτικές μεταρρυθμίσεις, συνεχίζοντας την τακτική του προκατόχου του Γρηγόριου Θ΄. Όρισε μάλιστα στους ιεροεξεταστές νόμιμα δικαιώματα, ώστε να μπορούν να καταφεύγουν σε σωματικά βασανιστήρια απέναντι σε ανθρώπους, που θεωρούσαν ότι έχουν ξεφύγει από τον δρόμο του Θεού. Παράλληλα όμως, αυτήν την περίοδο άρχισε να κάνει ανοίγματα προς τον Ορθόδοξο κόσμο. Το 1251 τοποθέτησε λεγάτο του για την Ανατολή τον καρδινάλιο Εύδη του Σατωρού επίσκοπο Τούσκουλου, απαλλάσσοντας έτσι τους Ορθοδόξους από την πίεση της τοπικής λατινικής ιεραρχίας και επιτρέποντάς τους, για πρώτη φορά μετά την 4η Σταυροφορία, την εγκατάσταση των Πατριαρχών Αντιοχείας και Ιεροσολύμων στις έδρες τους. Επίσης με αιχμή του δόρατος του Φραγκισκανούς ξανάρχισε τις διαπραγματεύσεις με τον Αυτοκράτορα Ιωάννη Γ΄ Βατάτζη, για την Ένωση των Εκκλησιών και με αντάλλαγμα την αποκατάσταση του Βυζαντίου και διευθετήσεις στο θέμα του Filioque. Ο ταυτόχρονος θάνατος Αυτοκράτορα και Πάπα το 1254 έθεσε τέρμα σε αυτές τις διαπραγματεύσεις. (el)
- Innozenz IV., eigentlich Sinibaldo de Fieschi (* um 1195 in Genua; † 7. Dezember 1254 in Neapel), war von 1243 bis zu seinem Tod Ende 1254 römischer Papst. Prägend für sein Pontifikat war der Konflikt mit dem römisch-deutschen Kaiser Friedrich II. (de)
- Inocento la 4-a (naskiĝis ĉirkaŭ 1195 en Ĝenovo kiel Sinibaldo de Fieschi; mortis la 7-an de decembro 1254 en Napolo) estis papo de 1243 ĝis 1254. (eo)
- Inozentzio IV.a (Genova, 1195 inguru - † Napoli, 1254ko abenduaren 7a) Eliza Katolikoaren 180. Aita Santua izan zen 1243 eta 1254 urteen bitartean. Elizaren interesen alde egin zuen Frederiko II.aren eta Konrado IV.aren kontra. XIII. kontzilio ekumenikoa bildu zuen, Lyonen. (eu)
- Inocencio IV (Manarola, c. 1185 - Nápoles, 7 de diciembre de 1254) fue el papa n.º 180 de la Iglesia católica, desde 1243 hasta 1254. (es)
- Ba Phápa ar an Eaglais Chaitliceach é Innocentius IV. (ga)
- Pope Innocent IV (Latin: Innocentius IV; c. 1195 – 7 December 1254), born Sinibaldo Fieschi, was head of the Catholic Church and ruler of the Papal States from 25 June 1243 to his death in 1254. Fieschi was born in Genoa and studied at the universities of Parma and Bologna. He was considered in his own day and by posterity as a fine canonist. On the strength of this reputation, he was called to the Roman Curia by Pope Honorius III. Pope Gregory IX made him a cardinal and appointed him governor of the March of Ancona in 1235. Fieschi was elected pope in 1243 and took the name Innocent IV. As pope, he inherited an ongoing dispute over lands seized by the Holy Roman Emperor, and the following year he traveled to France to escape imperial plots against him in Rome. He returned to Rome after the death in 1250 of the Emperor Frederick II. (en)
- Inosentius IV, nama lahir Sinibaldo de Fieschi (Manarola, Italia, ca. 1180/90 – Naples, Italia, 7 Desember 1254), adalah Paus Gereja Katolik Roma sejak 25 Juni 1243 sampai 7 Desember 1254. (in)
- Innocent IV, né Sinibaldo de Fieschi (vers 1180/90 – 7 décembre 1254), est le 180e pape de l'Église catholique, du 25 juin 1243 à sa mort. Il appartenait à l'une des principales familles de Gênes. Formé à Parme et Bologne, il passait pour l'un des meilleurs[réf. souhaitée] canonistes de son époque. Son pontificat est notamment marqué par la lutte contre Frédéric II dans le cadre de la longue querelle du sacerdoce et de l'Empire. (fr)
- 교황 인노첸시오 4세(라틴어: Innocentius PP. IV, 이탈리아어: Papa Innocenzo IV)는 제180대 교황(재위: 1243년 6월 25일 ~ 1254년 12월 7일)이다. 본명은 시니발도 데 피에스키(이탈리아어: Sinibaldo de Fieschi)이다. (ko)
- Innocenzo IV, al secolo Sinibaldo Fieschi dei conti di Lavagna (Manarola, 1195 circa – Napoli, 7 dicembre 1254), è stato il 180º papa della Chiesa cattolica dal 1243 alla sua morte. (it)
- インノケンティウス4世（Innocentius IV, 1195年頃 - 1254年12月7日）は、第180代ローマ教皇（在位：1243年 - 1254年）。本名はシニバルド・フィエスキ（Sinibaldo Fieschi）。ハドリアヌス5世は甥に当たる。 (ja)
- Innocentius IV, geboren als Sinibaldo dei Fieschi (Genua, ca. 1195 - Napels, 7 december 1254) was hoofd van de Romeins Katholieke kerk, paus genoemd, van 25 juni 1243 tot 7 december 1254. (nl)
- Papa Inocêncio IV (1195 – 7 de dezembro 1254), nascido Sinibaldo Fieschi, foi eleito em 25 de Junho de 1243, depois de dois anos de sede vacante. Lutou duramente contra o imperador Frederico II, Sacro Imperador Romano-Germânico. Por este motivo, teve que abandonar Roma. O imperador faleceu em 1250 e só nessa altura Inocêncio pôde regressar a Roma. O Papa Gregório IX previamente tinham enviado cartas ordenando a queima de todas as cópias do Talmud pela Europa Cristã. São Luís IX, rei da França, por causa destas cartas, criou um tribunal em Paris em 1240, que julgou o Talmud culpado de 35 acusações. Vinte e quatro carretas de Talmud foram queimadas. Inicialmente, Inocêncio IV continuou a política de Gregório, ordenando que o Talmud fosse queimado em 1244. No entanto, um argumento foi apresentado alegando que isto era uma negação da política de tolerância da Igreja ao judaísmo. O novo Papa aceitou este argumento e no ano de 1247, reverteu a orientação e escreveu cartas para que o livro fosse censurado ao invés de queimado. Esta posição foi continuada por Papas seguintes. A 15 de Maio de 1252, promulgou a bula Ad extirpanda autorizando a tortura contra os hereges. Durante seu pontificado, houve a Sétima Cruzada, terminando com derrota para os cristãos. (pt)
- Инноке́нтий IV (лат. Innocentius PP. IV, в миру — Синибальдо Фиески, граф Лаваньи, итал. Sinibaldo de Fieschi; ок. 1195 года, Генуя — 7 декабря 1254 года, Неаполь) — Папа Римский с 25 июня 1243 года по 7 декабря 1254 года. (ru)
- Innocenty IV (łac. Innocentius IV, właśc. Sinibaldo Fieschi; ur. ok. 1195 w Genui, zm. 7 grudnia 1254 w Neapolu) – papież w okresie od 25 czerwca 1243 do 7 grudnia 1254. (pl)
- Innocentius IV, född Sinibaldo de Fieschi eller Sinibaldo Fiesco cirka 1190 i Genua, död 7 december 1254, var påve från den 25 juni 1243 till sin död. Påven Innocentius IV var hänförd av korstågstanken. Han efterträdde den sjuklige Celestinus IV som inte hann vara påve mer än några veckor, men innan dess hade Gregorius IX varit en stark påve, som i sitt testamente bad sin efterträdare att försvara Jerusalem som ständigt attackerades av islamiterna och att slåss mot tyskromerske kejsaren Fredrik II som hade satt sig emot påvemakten. Den nye påven sökte lösa de uppgifter som den tidigare påven hade lämnat. (sv)
- 教宗諾森四世（拉丁語：Innocentius PP. IV；約1180年或1190年－1254年12月7日）原名西尼巴爾多·菲耶斯基（Sinibaldo Fieschi），1243年6月25日當選羅馬主教（教宗），同年6月28日即位至1254年12月7日為止。 (zh)
- Інноке́нтій IV (лат. Innocentius PP. IV, 1190 — 7 грудня 1254) — папа Римський (1243—1254). Представник шляхетного роду . Народився у Генуї. Обраний на конклаві 1243 року. Подібно до свого попередника Григорія IX вів боротьбу проти германського імператора Фрідріха II та його наступника Конрада IV за незалежність Церкви та Риму. Провів перший Ліонський собор (1245). Сприяв поширенню християнства у Європі, допомагав Тевтонському ордену. Сподівався на навернення Монгольської імперіяї, куди відправив із місією Плано Карпіні (1245). Через легатів коронував князя Данила Галицького королем Русі (1253). На прохання останнього безуспішно намагався організувати хрестовий похід проти Золотої Орди. Світське ім'я — Сінібальдо де Фієскі (італ. Sinibaldo de Fieschi). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Inocenc IV. (cca 1195 Janov nebo Manarola – 7. prosince 1254 Řím), vlastním jménem Sinibaldo de Fieschi, byl papežem v letech 1243 až 1254. Vzhledem ke svým studiím práva v Parmě a Bologni patřil k nejvýznamnějším církevním právníkům své doby. (cs)
- البابا إنوسنت الرابع (تقريباً 1195 - 7 ديسمبر 1254) ولد باسم سينيبالدو فييشي وحمل منصب البابا من 28 يونيو 1243 حتى وفاته. (ar)
- Innozenz IV., eigentlich Sinibaldo de Fieschi (* um 1195 in Genua; † 7. Dezember 1254 in Neapel), war von 1243 bis zu seinem Tod Ende 1254 römischer Papst. Prägend für sein Pontifikat war der Konflikt mit dem römisch-deutschen Kaiser Friedrich II. (de)
- Inocento la 4-a (naskiĝis ĉirkaŭ 1195 en Ĝenovo kiel Sinibaldo de Fieschi; mortis la 7-an de decembro 1254 en Napolo) estis papo de 1243 ĝis 1254. (eo)
- Inozentzio IV.a (Genova, 1195 inguru - † Napoli, 1254ko abenduaren 7a) Eliza Katolikoaren 180. Aita Santua izan zen 1243 eta 1254 urteen bitartean. Elizaren interesen alde egin zuen Frederiko II.aren eta Konrado IV.aren kontra. XIII. kontzilio ekumenikoa bildu zuen, Lyonen. (eu)
- Inocencio IV (Manarola, c. 1185 - Nápoles, 7 de diciembre de 1254) fue el papa n.º 180 de la Iglesia católica, desde 1243 hasta 1254. (es)
- Ba Phápa ar an Eaglais Chaitliceach é Innocentius IV. (ga)
- Inosentius IV, nama lahir Sinibaldo de Fieschi (Manarola, Italia, ca. 1180/90 – Naples, Italia, 7 Desember 1254), adalah Paus Gereja Katolik Roma sejak 25 Juni 1243 sampai 7 Desember 1254. (in)
- Innocent IV, né Sinibaldo de Fieschi (vers 1180/90 – 7 décembre 1254), est le 180e pape de l'Église catholique, du 25 juin 1243 à sa mort. Il appartenait à l'une des principales familles de Gênes. Formé à Parme et Bologne, il passait pour l'un des meilleurs[réf. souhaitée] canonistes de son époque. Son pontificat est notamment marqué par la lutte contre Frédéric II dans le cadre de la longue querelle du sacerdoce et de l'Empire. (fr)
- 교황 인노첸시오 4세(라틴어: Innocentius PP. IV, 이탈리아어: Papa Innocenzo IV)는 제180대 교황(재위: 1243년 6월 25일 ~ 1254년 12월 7일)이다. 본명은 시니발도 데 피에스키(이탈리아어: Sinibaldo de Fieschi)이다. (ko)
- Innocenzo IV, al secolo Sinibaldo Fieschi dei conti di Lavagna (Manarola, 1195 circa – Napoli, 7 dicembre 1254), è stato il 180º papa della Chiesa cattolica dal 1243 alla sua morte. (it)
- インノケンティウス4世（Innocentius IV, 1195年頃 - 1254年12月7日）は、第180代ローマ教皇（在位：1243年 - 1254年）。本名はシニバルド・フィエスキ（Sinibaldo Fieschi）。ハドリアヌス5世は甥に当たる。 (ja)
- Innocentius IV, geboren als Sinibaldo dei Fieschi (Genua, ca. 1195 - Napels, 7 december 1254) was hoofd van de Romeins Katholieke kerk, paus genoemd, van 25 juni 1243 tot 7 december 1254. (nl)
- Инноке́нтий IV (лат. Innocentius PP. IV, в миру — Синибальдо Фиески, граф Лаваньи, итал. Sinibaldo de Fieschi; ок. 1195 года, Генуя — 7 декабря 1254 года, Неаполь) — Папа Римский с 25 июня 1243 года по 7 декабря 1254 года. (ru)
- Innocenty IV (łac. Innocentius IV, właśc. Sinibaldo Fieschi; ur. ok. 1195 w Genui, zm. 7 grudnia 1254 w Neapolu) – papież w okresie od 25 czerwca 1243 do 7 grudnia 1254. (pl)
- Innocentius IV, född Sinibaldo de Fieschi eller Sinibaldo Fiesco cirka 1190 i Genua, död 7 december 1254, var påve från den 25 juni 1243 till sin död. Påven Innocentius IV var hänförd av korstågstanken. Han efterträdde den sjuklige Celestinus IV som inte hann vara påve mer än några veckor, men innan dess hade Gregorius IX varit en stark påve, som i sitt testamente bad sin efterträdare att försvara Jerusalem som ständigt attackerades av islamiterna och att slåss mot tyskromerske kejsaren Fredrik II som hade satt sig emot påvemakten. Den nye påven sökte lösa de uppgifter som den tidigare påven hade lämnat. (sv)
- 教宗諾森四世（拉丁語：Innocentius PP. IV；約1180年或1190年－1254年12月7日）原名西尼巴爾多·菲耶斯基（Sinibaldo Fieschi），1243年6月25日當選羅馬主教（教宗），同年6月28日即位至1254年12月7日為止。 (zh)
- Інноке́нтій IV (лат. Innocentius PP. IV, 1190 — 7 грудня 1254) — папа Римський (1243—1254). Представник шляхетного роду . Народився у Генуї. Обраний на конклаві 1243 року. Подібно до свого попередника Григорія IX вів боротьбу проти германського імператора Фрідріха II та його наступника Конрада IV за незалежність Церкви та Риму. Провів перший Ліонський собор (1245). Сприяв поширенню християнства у Європі, допомагав Тевтонському ордену. Сподівався на навернення Монгольської імперіяї, куди відправив із місією Плано Карпіні (1245). Через легатів коронував князя Данила Галицького королем Русі (1253). На прохання останнього безуспішно намагався організувати хрестовий похід проти Золотої Орди. Світське ім'я — Сінібальдо де Фієскі (італ. Sinibaldo de Fieschi). (uk)
- Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254. De nom Sinibaldo Fieschi, el que serà últim representant de la teocràcia pontifícia es va formar a Parma i Bolonya, sent professor de dret canònic en aquesta última ciutat. El 23 de setembre del 1227 va ser nomenat cardenal-rector de ; el 28 de juliol del 1228, vicecanceller de Roma, en 1235 bisbe d'Albenga i llegat al nord d'Itàlia i, finalment, escollit papa el 25 de juny del 1243 després de més d'any i mig amb la seu vacant per la mort de Celestí IV. (ca)
- Ο Ιννοκέντιος Δ΄ (Papa Innocenzo IV, 1195 - 7 Δεκεμβρίου 1254) ήταν Πάπας της Ρώμης (1243-1254, κατά κόσμον Sinobald de Fieschi), διαδέχτηκε τον πάπα Κελεστίνο τον Δ'. Ανήκε σε ευγενή οικογένεια της Λιγουρίας, τους Φιέσκι (Fieschi), κόμητες της Λαβάνια. Στέφθηκε πάπας με την υποστήριξη του Γερμανού αυτοκράτορα Φρειδερίκου Β' που είχε μεγάλη επιρροή στους εκλέκτορες. Σύντομα όμως ήρθε σε σύγκρουση μαζί του αφού ο Φρειδερίκος Β΄, λόγω εξέγερσης του επισκόπου Ρανιέρι, αρνήθηκε να κρατήσει τον λόγο του για την απελευθέρωση των αιχμαλώτων επισκόπων από την εποχή του Γρηγορίου του Θ΄. (el)
- Pope Innocent IV (Latin: Innocentius IV; c. 1195 – 7 December 1254), born Sinibaldo Fieschi, was head of the Catholic Church and ruler of the Papal States from 25 June 1243 to his death in 1254. Fieschi was born in Genoa and studied at the universities of Parma and Bologna. He was considered in his own day and by posterity as a fine canonist. On the strength of this reputation, he was called to the Roman Curia by Pope Honorius III. Pope Gregory IX made him a cardinal and appointed him governor of the March of Ancona in 1235. Fieschi was elected pope in 1243 and took the name Innocent IV. As pope, he inherited an ongoing dispute over lands seized by the Holy Roman Emperor, and the following year he traveled to France to escape imperial plots against him in Rome. He returned to Rome after th (en)
- Papa Inocêncio IV (1195 – 7 de dezembro 1254), nascido Sinibaldo Fieschi, foi eleito em 25 de Junho de 1243, depois de dois anos de sede vacante. Lutou duramente contra o imperador Frederico II, Sacro Imperador Romano-Germânico. Por este motivo, teve que abandonar Roma. O imperador faleceu em 1250 e só nessa altura Inocêncio pôde regressar a Roma. A 15 de Maio de 1252, promulgou a bula Ad extirpanda autorizando a tortura contra os hereges. Durante seu pontificado, houve a Sétima Cruzada, terminando com derrota para os cristãos. (pt)
|
