dbo:abstract
|
- L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen. En guies de natura generalistes als Països Catalans, l'alta muntanya es correspon als termes més tècnics dels estatges subalpí i alpí. És a dir, més o menys per sobre dels 1.600 metres, depenent del microclima i l'encarament (solana, obaga), etc. En llocs amb muntanyes més altes o de contrades més boreals o septentrionals, també inclouria l'estatge nival. Per sota de l'alta muntanya es troba la muntanya mitjana (o estatge montà), seguida de la terra baixa (o estatge basal). (ca)
- Ein Hochgebirge ist eine aus der Ebene um mindestens 1000 Meter Höhenunterschied herausragende Massenerhebung der Erdoberfläche (Gebirge) mit besonders ausgeprägten Geländeformen (Relief mit steilen Hangneigungen, landschaftsprägenden Felsregionen und schroffen Gipfeln oder Graten), deren natürliche Vegetation sich klar von der Umgebung unterscheiden lässt sowie (in der Regel) in mehrere unterscheidbare Höhenstufen gegliedert werden kann. Eine wissenschaftlich allgemein anerkannte Definition ist aufgrund vielfältiger Abweichungen und Besonderheiten nicht vorhanden. In den Geowissenschaften wird daher heute häufig auf verschiedene Definitionsansätze verwiesen. In ihrem Buch Gebirge der Erde schreiben Burga, Klötzli und Grabherr etwa: „Hochgebirge unterscheiden sich von Hügelländern oder Mittelgebirgen dadurch, dass mindestens ein Landschaftsgürtel durchstoßen wird (Jürgen Hövermann, 1994) […]“ und ergänzen dies nach Matthias Kuhle (1982) um das Vorkommen typischer Elementarereignisse in Hochgebirgen wie Lawinen, Steinschlag oder Erdrutsche). Die 14 höchsten Gipfel der Erde (über 8000 m NN) liegen alle in Südasien im Himalaya und Karakorum. Auch alle über 7000 m hohen Berge (mindestens 256) liegen ausschließlich in Hochasien. Erst bei der 6000 m-Marke kommen die amerikanischen Kordilleren hinzu. 5000 m hohe Berge gibt es in Amerika über 40 sowie drei in Ostafrika und zwei im Kaukasus, der von manchen Autoren zu Europa gezählt wird. Unumstritten ist der Mont Blanc mit 4810 m der höchste Berg Europas. Umstritten ist die Höhe des antarktischen Mount Vinson, der möglicherweise auch noch über 5000 m erreicht. Das höchste komplett eisbedeckte Gebirge ist das Watkins-Gebirge im Osten Grönlands, das mit mehreren Gipfeln knapp unter der 3700 m-Marke bleibt. Bezogen auf die Gesteinsmasse und den Höhenunterschied bis zum untermeerischen Fuß (10.203 m) ist der Hawaiirücken mit dem Mauna Kea das größte Gebirge der Erde. Hochgebirge verursachen immer von der jeweiligen globalen Klimazone abweichendes Gebirgsklima und Wettergeschehen und prägen zudem das Regionalklima des Umlandes: Je höher ein Gebirgszug, je näher an einer Küste und je größer die Barriere für die vorherrschenden Hauptwinde, desto weitreichender der Einfluss. So sind etwa die kanadischen Coast Mountains die Ursache für den gemäßigten Regenwald an den pazifischen Hängen, oder der Himalaya sorgt gleichsam für höhere Temperaturen in Indien und erhebliche Trockenheit in Zentralasien. Die vielfältigen Unterschiede beim Klima, der Wasserversorgung, der Geländeformen, den Böden und infolgedessen der Vegetation führen grundsätzlich zu einer vergleichsweise hohen Biodiversität in Hochgebirgen. Fast alle sogenannten Megadiversitätszentren der Erde mit mehr als 5.000 Gefäßpflanzen-Arten auf 10.000 km² liegen an feuchtwarmen Hochgebirgsabdachungen. In diesem Zusammenhang steht auch die große Zahl endemischer Arten, die nur jeweils in einem Gebirge vorkommen und sonst nirgends auf der Erde. Dies ist vor allem eine Folge eiszeitlicher Verlagerungen der Klimazonen, bei denen die Gebirge sowohl Rückzugsrefugien für Pflanzen- und Tierarten waren (etwa für Glazialrelikte) als auch Barrieren, die Arten und Gattungen räumlich voneinander trennten. Die Folge davon war ein erheblicher Einfluss auf die Artbildung. Häufig weisen Gebirgsregionen auch eine große kulturelle Vielfalt auf. Hochgebirge gehören zu den großen Landformen, die das Makrorelief der Erde bilden. Unter der Meeresoberfläche werden solche Massenerhebungen als Meeresrücken bezeichnet. (de)
- Alta montaro ĝenerale estas montaro kun pli krutaj kaj akreĝaj formoj kaj pli da alteco kompare kun mezalta montaro. La klasifiko okazas laŭ diversaj kriterioj; aŭ oni eliras de la absoluta alteco super la maro kaj diras, ke alta montaro atingu pli ol 1500 metroj da absoluta alteco, aŭ oni postulas ke la diferenco inter la piedo kaj la pinto(j) de la montaro estu pli ol 1000 metroj. (eo)
- La alta montaña es un terreno montañoso, relativamente elevado pero de altitud no especificada que tiene condiciones geográficas particulares de nieve, hielo, clima, de radiación ultravioleta, temperatura, oxígeno, etc., donde existen riesgos para la salud del hombre al exponerse a estas, como el mal de montaña. Se relaciona con la práctica del montañismo. Climas: Las temperaturas son muy frías y las precipitaciones elevadas, casi siempre en forma de nieve en invierno.Respecto a la actividad, deportiva en la alta montaña, las técnicas, las capacidades y las actividades mismas requeridas son bien especificadas de lugares montañosos elevados como: terrenos rocosos, arenosos, nevados o con hielo además de las condiciones atmosféricas particulares como la baja densidad del aire, la temperatura y la presión atmosférica, todas las cuales disminuyen con la altura (altitud). Por lo anterior y por extensión, comúnmente se utiliza el término "alta montaña" para describir la actividad de ascender montañas con las características descritas y su consecuente descenso.El término alta montaña depende para su aplicación, entre otros factores de la latitud, es por esto que el término no es estricto. Por ejemplo, en España, se considera alta montaña. A partir de unos 2500 metros en el sur y unos 2000 metros en el norte. En México, cuya meseta central tiene una latitud aproximada de 19° N, se acepta que alta montaña es a partir de los 4000 m s. n. m., donde es característica la nieve y el hielo así, como la ausencia de vegetación o vegetación muy específica como el zacate (pasto) de alta montaña. En países con climas más frescos la cota mínima de alta montaña es bastante más baja En la Patagonia andina, la zona de alta montaña va disminuyendo su altura. En el norte patagónico (zona de Bariloche), el límite de vegetación se encuentra a los 1700 m s. n. m. (aprox.), y en Tierra del Fuego (56° lat sur) este límite se halla a los 650 m s. n. m. (es)
- The High Alps are the parts of the Alps unsuitable for habitation or seasonal transhumance. This includes all regions higher than 3,000 m above sea level, as well as most regions between 2,500 m and 3,000 m (Juf at 2,126 m is the highest permanently inhabited village in the Alps). Alpine pastures are typically below 2,400 m but may exceptionally be located as high as 2,800 m. The High Alps have tundra or ice cap climate rather than the Alpine climate eponymous of the Alpine region at 1,800-2,500 m, above the tree-line but still amenable to transhumance economy. Exploration of the High Alps began in the 18th century, with Horace-Bénédict de Saussure. The first ascent of the highest peak of the Alps, Mont Blanc, dates to 1786. All important mountain passes in Switzerland are below 2,500 m (with Nufenen Pass as high as 2,478 m) but there are a few minor foot passes above 3,000 m: Schöllijoch at 3,343 m, Theodul Pass at 3,301 m, Zwischbergen Pass at 3,268 m, and others. Of historical interest is the Schnidejoch at 2,756 m which appears to have served as a pass since prehistoric times. In other Alpine countries there are higher road passes, such as the Col de l'Iseran (the highest paved road in Europe) in France and the Stelvio Pass in Italy. The alpine line of perpetual snow is not fixed. The occurrence of favorable meteorological conditions during several successive seasons can increase the extent of the snowfields and lower the limit of seemingly permanent snow, while the opposite may cause the limit to rise higher on the flanks of the mountains. In some parts of the Alps the limit is about 2,400 m elevation, while in others it cannot be placed much below 2,900 m. As very little snow remains on rocks angled more than 60°, this is soon removed by the wind, some steep masses of rock remain bare even near the summits of the highest peaks, but as almost every spot offering the least hold for vegetation is covered with snow, few flowering plants are seen above 3,350 m. The climate of the glacial region has often been compared to that of the polar regions, but they are very different. Here, intense solar radiation by day, which raises the surface when dry to a temperature approaching 27°C, alternates with severe frost by night. There, the Sun, which never sets is only able to send feeble rays that maintain a low temperature, rarely rising more than a few degrees above the freezing point. Hence the upper region of the Alps sustains a far more varied and brilliant vegetation. (en)
- Los Altos Alpes son aquellas partes de los Alpes inadecuadas para ser habitadas o para la trashumancia estacional. Incluye todas las regiones que están a más de 3.000 m sobre el nivel del mar, así como la mayoría de las regiones entre 2.500 m y 3.000 m ( a 2.126 m es el pueblo más alto habitado permanentemente en los Alpes. Los suelen estar por debajo de los 2.400 m, pero excepcionalmente pueden estar ubicados tan alto como a los 2,800 m.). Los Altos Alpes tienen un clima de tundra o de en lugar del clima alpino epónimo de la región alpina a 1.800-2.500 m, que se da por encima de la línea de árboles, pero que todavía puede ser usado para la trashumancia. La exploración de los Altos Alpes comenzó en el siglo XVIII con Horace-Bénédict de Saussure. La primera ascensión al pico más alto de los Alpes, el Mont Blanc, data de 1786. Todos los puertos de montaña importantes de Suiza están por debajo de los 2.500 m (el más alto es el Nufenen Pass a 2.478 m), pero hay algunos pasos de pie que están a más de 3.000 m: a 3.343 m, a 3.301 m, a 3.268 m, y otros. De interés histórico es el a 2.756 m que parece haber servido como paso desde tiempos prehistóricos. En otros países alpinos hay puertos más elevados, como el Col de l'Iseran (la carretera asfaltada más alta de Europa) en Francia y el Paso Stelvio en Italia. La en los Alpes no es fija. La aparición de condiciones meteorológicas favorables durante varias temporadas sucesivas puede aumentar la extensión de las zonas de nieve y que descienda en altitud el límite de nieve aparentemente permanente, mientras que lo contrario puede hacer que el límite suba en las laderas de las montañas. En algunas partes de los Alpes, el límite está aproximadamente a 2.400 m de altura, mientras que en otras zonas es de unos 2900 m. Como queda muy poca nieve en las rocas de más de 60 ° de inclinación, el viento la elimina pronto, algunas rocas con mucha pendiente permanecen desnudas incluso cerca de las cumbres más altas, pero como casi todos los lugares que ofrecen alguna posibilidad de retención están cubiertos de nieve, se ven pocas plantas con flores por encima de los 3.350 m. El clima de la región glacial a menudo se ha comparado con el de las regiones polares, pero son muy diferentes. Aquí, la radiación solar intensa durante el día, que eleva la temperatura de la superficie cuando está seca a cerca de 27 °C, se alterna con heladas severas durante la noche. Allí, el Sol solo puede enviar rayos débiles que mantienen una temperatura baja, y rara vez se elevan más de unos pocos grados por encima del punto de congelación. Por lo tanto, la región superior de los Alpes sostiene una vegetación mucho más variada . (es)
- La haute montagne est un terme employé notamment par les alpinistes pour désigner le domaine de la montagne où l'évolution des humains est soumise à de fortes contraintes qui découlent de l'altitude mais également des conditions météorologiques, de l'éloignement et des risques divers liés à cet environnement. La haute montagne s'oppose à la moyenne montagne, domaine des massifs généralement considérés comme accessibles sans contraintes particulières. Moyenne et haute montagne sont le cadre d'activités sportives mais, si en moyenne montagne les randonnées pédestres sont courantes, la haute montagne exige le plus souvent une préparation et des techniques de progression spécifiques. La progression en haute montagne peut être tout autant une épreuve physique que mentale : dans ce cadre s'inscrivent les ascensions de sommets, bien que tous ne relèvent pas du domaine de la haute montagne. (fr)
- Per alta montagna si intende di solito la parte della montagna che si eleva sopra i 2000 metri di altitudine. (it)
- Een hooggebergte of alpien gebergte is een gebergte dat zich dankzij zijn hoogte landschappelijk en ecologisch duidelijk van zijn omgeving onderscheidt. Een hooggebergte verschilt van laag- en middelgebergte door toppen boven de boomgrens en sporen van vergletsjering in het landschap. Hooggebergtes zijn meestal geologisch "recent" gevormd, dat wil zeggen dat ze niet meer dan enkele tientallen miljoenen jaren oud zijn. Dit uit zich in een hoog reliëf met spitse, nog niet door erosie afgesleten, toppen. Hooggebergtes hebben een hoger reliëf en de toppen hebben een grotere hoogte prominentie dan die in middelgebergtes. In Duitse, Nederlandse en Belgische schoolboeken wordt de grens vaak bij toppen hoger dan 1500 meter boven zeeniveau gelegd; elders worden andere grenzen gebruikt. (nl)
- Alta montanha é um termo usado por alpinistas para designar as zonas elevadas das montanhas onde a permanência dos seres humanos está sujeita a fortes restrições e perigos, devidas à altitude, às condições meteorológicas, ao isolamento por elevada distância a povoações, ao frio, às avalanchas, à intensa radiação solar, às crevasses, à incidência de relâmpagos, aos animais selvagens ou aos riscos ligados a todos estes fatores. Média montanha refere-se aos domínio dos maciços, geralmente acessíveis sem restrições específicas. Em média montanha, os passeios pedestres são normais, enquanto que em alta montanha exige-se preparação específica e técnicas de progressão adquirida a fim de enfrentar dificuldades como o ar rarefeito, o frio e os ventos a altas velocidades. Entretanto não há um limite preciso de altitude a partir do qual uma zona passa ser considerada como "alta montanha". Isto depende, entre outros factores, da latitude em que a elevação se encontra. No México, por exemplo, cuja Meseta Central tem uma latitude aproximada de 19° N, considera-se que o limite mínimo de alta montanha seja de 4.000 msnm, a partir do qual há ocorrência de neve e gelo, com ausência de vegetação ou vegetação muito específica como o sacate (pasto) de alta montanha. Em países de clima mais frio, a cota mínima de alta montanha é bem mais baixa. Na Patagónia, a zona de alta montanha é mais baixa. No norte patagônico (zona de Bariloche), o limite de vegetação ocorre aos 1.700 msnm aproximadamente; na Terra do Fogo (56° S), o limite ocorre aos 650 msnm aproximadamente. Acima deste limite, considera-se alta montanha. Também as zonas de glaciares e a Antártida reúnem condições de alta montanha. (pt)
|
rdfs:comment
|
- Alta montaro ĝenerale estas montaro kun pli krutaj kaj akreĝaj formoj kaj pli da alteco kompare kun mezalta montaro. La klasifiko okazas laŭ diversaj kriterioj; aŭ oni eliras de la absoluta alteco super la maro kaj diras, ke alta montaro atingu pli ol 1500 metroj da absoluta alteco, aŭ oni postulas ke la diferenco inter la piedo kaj la pinto(j) de la montaro estu pli ol 1000 metroj. (eo)
- Per alta montagna si intende di solito la parte della montagna che si eleva sopra i 2000 metri di altitudine. (it)
- Een hooggebergte of alpien gebergte is een gebergte dat zich dankzij zijn hoogte landschappelijk en ecologisch duidelijk van zijn omgeving onderscheidt. Een hooggebergte verschilt van laag- en middelgebergte door toppen boven de boomgrens en sporen van vergletsjering in het landschap. Hooggebergtes zijn meestal geologisch "recent" gevormd, dat wil zeggen dat ze niet meer dan enkele tientallen miljoenen jaren oud zijn. Dit uit zich in een hoog reliëf met spitse, nog niet door erosie afgesleten, toppen. Hooggebergtes hebben een hoger reliëf en de toppen hebben een grotere hoogte prominentie dan die in middelgebergtes. In Duitse, Nederlandse en Belgische schoolboeken wordt de grens vaak bij toppen hoger dan 1500 meter boven zeeniveau gelegd; elders worden andere grenzen gebruikt. (nl)
- L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen. Per sota de l'alta muntanya es troba la muntanya mitjana (o estatge montà), seguida de la terra baixa (o estatge basal). (ca)
- Ein Hochgebirge ist eine aus der Ebene um mindestens 1000 Meter Höhenunterschied herausragende Massenerhebung der Erdoberfläche (Gebirge) mit besonders ausgeprägten Geländeformen (Relief mit steilen Hangneigungen, landschaftsprägenden Felsregionen und schroffen Gipfeln oder Graten), deren natürliche Vegetation sich klar von der Umgebung unterscheiden lässt sowie (in der Regel) in mehrere unterscheidbare Höhenstufen gegliedert werden kann. Häufig weisen Gebirgsregionen auch eine große kulturelle Vielfalt auf. (de)
- The High Alps are the parts of the Alps unsuitable for habitation or seasonal transhumance. This includes all regions higher than 3,000 m above sea level, as well as most regions between 2,500 m and 3,000 m (Juf at 2,126 m is the highest permanently inhabited village in the Alps). Alpine pastures are typically below 2,400 m but may exceptionally be located as high as 2,800 m. The High Alps have tundra or ice cap climate rather than the Alpine climate eponymous of the Alpine region at 1,800-2,500 m, above the tree-line but still amenable to transhumance economy. (en)
- La alta montaña es un terreno montañoso, relativamente elevado pero de altitud no especificada que tiene condiciones geográficas particulares de nieve, hielo, clima, de radiación ultravioleta, temperatura, oxígeno, etc., donde existen riesgos para la salud del hombre al exponerse a estas, como el mal de montaña. Se relaciona con la práctica del montañismo. (es)
- Los Altos Alpes son aquellas partes de los Alpes inadecuadas para ser habitadas o para la trashumancia estacional. Incluye todas las regiones que están a más de 3.000 m sobre el nivel del mar, así como la mayoría de las regiones entre 2.500 m y 3.000 m ( a 2.126 m es el pueblo más alto habitado permanentemente en los Alpes. Los suelen estar por debajo de los 2.400 m, pero excepcionalmente pueden estar ubicados tan alto como a los 2,800 m.). (es)
- La haute montagne est un terme employé notamment par les alpinistes pour désigner le domaine de la montagne où l'évolution des humains est soumise à de fortes contraintes qui découlent de l'altitude mais également des conditions météorologiques, de l'éloignement et des risques divers liés à cet environnement. (fr)
- Alta montanha é um termo usado por alpinistas para designar as zonas elevadas das montanhas onde a permanência dos seres humanos está sujeita a fortes restrições e perigos, devidas à altitude, às condições meteorológicas, ao isolamento por elevada distância a povoações, ao frio, às avalanchas, à intensa radiação solar, às crevasses, à incidência de relâmpagos, aos animais selvagens ou aos riscos ligados a todos estes fatores. (pt)
|