dbo:abstract
|
- La ciutat vella de Damasc conté nombrosos jaciments arqueològics, entre aquests algunes mesquites històriques. Moltes cultures hi han deixat la seua petjada, especialment la romana i la islàmica. El 1979, el centre històric de la ciutat, envoltat de muralles de l'època romana, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 20 de juny de 2013, la Unesco va incloure tots els llocs sirians en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per alertar sobre els riscos als quals s'estan exposant a causa de la Guerra Civil síria. La ciutat antiga de Damasc ocupa una superfície de 135 hectàrees i estava encerclada per una muralla romana, de la qual perduren els costats nord i est i part del costat sud. Se'n conserven vuit portes, de les quals la més antiga, Bab Sharqi, es remunta al període romà. En el sentit de les agulles del rellotge, començant pel nord, són:
* Bab al-Faraj (Porta de l'alliberament),
* Bab al-Faradis (Porta del paradís),
* Bab al-Salam (Porta de la pau), com les dues anteriors, al costat nord de la muralla,
* Bab Tuma (Porta de sant Tomàs), a la cantonada nord-est,
* Bab Sharqi (Porta de l'est),
* Bab Kisan, al sud-est, per on, segons la tradició, sant Pau va fugir de Damasc, baixant de les muralles en un cistell; en aquesta porta, hui tancada, hi ha una capella que recorda aquest fet;
* Al-Bab al-Saghir (Porta petita), al costat sud,
* Bab al-Jabiya, al sud-oest, a l'entrada del soc Midhat Pasha. Tot i que la ciutat encara conserva vestigis romans, la major part dels 125 edificis i monuments inclosos en la declaració de la Unesco corresponen a l'art islàmic. En primer lloc, destaca la mesquita dels Omeies, construïda al segle viii (cap a 705), un dels llocs sants de l'Islam. L'immens pati de 122 metres de llarg, entapissat amb pisa que pertangué a un monument romà, ofereix diverses exquisides decoracions. Entre aquestes, la del tresor, una construcció que s'alça sobre columnes i que s'utilitzava per a emmagatzemar l'or de l'estat. La sala d'oració de la mesquita conté una tomba, la de Joan Baptista, cas excepcional en l'Islam i vestigi de l'antiga basílica de Sant Joan Baptista. Segons la tradició local, el minaret més alt de la mesquita, anomenat minaret de Jesús, marca el lloc on aquest "tornarà a la terra el dia del Judici final". A dos-cents metres de la Gran Mesquita hi ha un exemple de riquíssima arquitectura de disseny arabootomà: el palau d'Azm, del segle xviii. Hui és un museu d'art i tradicions i exposa, en diverses sales, maniquins que il·lustren la vida quotidiana d'aquesta residència que va pertànyer al governador de Damasc. La Via Recta fou en l'origen el decumanus de la Damasc romana. S'estenia al llarg de 1.500 metres. Hui correspon al carrer Bab Sharqi i al soc cobert Midhat Pasha, un dels més importants de Damasc. El carrer Bab Sharqi, ple de botiguetes, condueix al vell barri cristià de Bab Tuma. Al final del carrer es troba la Casa d'Ananies, una capella subterrània que fou antigament un celler. La ciutat vella està sembrada de mesquites –en tot Damasc n'hi ha prop de 700- de molt diverses èpoques. (ca)
- دمشق القديمة هو اسم المنطقة القديمة من مدينة دمشق التي تعد أقدم مدينة مأهولة في العالم وأقدم عاصمة في التاريخ. تقع المنطقة القديمة داخل أسوار مدينة دمشق التاريخية، وتمتاز بأبنيتها وأوابدها التي تعود لعدة عصور وأماكنها المقدسة من كنائس وجوامع تعد رمزًا للديانات، وبشوارعها وطرقاتها التي مشى عليها القديسون وأصحاب الرسول محمد والملوك والقادة والعلماء والعظماء من صناع التاريخ.وفي العام 1979 سُجلت مدينة دمشق القديمة على لائحة التراث العالمي لمنظمة اليونيسكو. تتميز دمشق القديمة بأسلوب العمارة الدمشقية الشهيرة بطرازها الفريد، ويسمي السكان المحليون بيوت دمشق المبنية على الطراز الدمشقي القديم «بيوت عربية» والتي تمتاز بفناء داخلي واسع تحيطه الغرف وتتوسطه بحرة جميلة ويتكون من طابق أو طابقين فيه الكثير من الفنون المعمارية وتطل على الفناء المليء بأحواض النباتات والأزهار وتتوسطه البحرة الشامية الدمشقية الشهيرة، وتحتوي المدينة الكثير من مساجد وجوامع وكنائس ومدارس تاريخية ومقامات وأضرحة وقصور وشوارع مرصوفة بالحجارة وحارات مسحورة مسكونة بعبق التاريخ. تضم دمشق القديمة العديد من الأحياء العريقة والأسواق والخانات والمساجد والكنائس والمدارس والشوارع المرصوفة والقلعة والسور الروماني والجدير بالذكر أنها تضم معظم آثار مدينة دمشق. في حين أن دمشق القديمة لا تشكل سوى حوالي 5% من مساحة مدينة دمشق الحالية وتمتاز الآثار التاريخية في المدينة بأنها تعود لعدة فترات وحقب زمنية من الحضارات التي تعاقبت على المدينة العريقة التي يعود تاريخ بنائها إلى قبل آلاف السنين. تقع دمشق القديمة قرب مركز مدينة دمشق المتمثل بمنطقة المرجة. (ar)
- The Ancient City of Damascus (Arabic: دِمَشْق ٱلْقَدِيمَة, romanized: Dimašq al-Qadīmah) is the historic city centre of Damascus, Syria. The old city which is one of the oldest continuously inhabited cities in the world, contains numerous archaeological sites, including some historical churches and mosques. Many cultures have left their mark, especially Hellenistic, Roman, Byzantine and Islamic. In 1979, the historical center of the city, surrounded by walls of Roman era, was declared a World Heritage Site by UNESCO. In June 2013, UNESCO included all Syrian sites on the list of World Heritage in Danger to warn of the risks to which they are exposed because of the Syrian Civil War. (en)
- Die Altstadt von Damaskus gehört zum UNESCO-Welterbe in Syrien. Wegen der günstigen Lage an der Kreuzung wichtiger Handelswege ist die Altstadt von Damaskus einer der ältesten kontinuierlich bewohnten Orte weltweit. Die Umayyaden machten Damaskus zur Hauptstadt ihres Kalifats. Außer den mittelalterlichen Bauten, die von dieser Blütezeit zeugen, sind im Stadtbild auch Elemente hellenistischer, römischer und byzantinischer Architektur erkennbar. Insgesamt präsentiert sich die historische Altstadt dem Besucher heute in der Form, die sie seit der ottomanischen Eroberung am Anfang des 16. Jahrhunderts erhielt. Wie alle syrischen Welterbestätten steht auch die Altstadt von Damaskus seit 2013 auf der Roten Liste des gefährdeten Welterbes. (de)
- La ciudad vieja de Damasco contiene numerosos sitios arqueológicos, entre ellos algunas mezquitas históricas. Muchas culturas han dejado su huella, especialmente las romano-bizantina y la islámica. En 1979, el centro histórico de la ciudad, rodeado de murallas de la época romana, fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. El 20 de junio de 2013, la Unesco incluyó a todos los sitios sirios en la lista del Patrimonio de la Humanidad en peligro para alertar sobre los riesgos a los que están expuestos debido a la Guerra Civil Siria. La ciudad antigua de Damasco ocupa una superficie de 135 hectáreas y estaba rodeada por una muralla romana, de la que perduran los lados norte y este y parte del lado sur. Se conservan ocho puertas, de las que la más antigua, Bab Sharqi, se remonta al período romano. En el sentido de las agujas del reloj, empezando por el norte, son:
* Bab al-Faraj (Puerta de la liberación),
* Bab al-Faradis (Puerta del paraíso),
* Bab al-Salam (Puerta de la paz), como las dos anteriores, en el lado norte de la muralla;
* Bab Tuma (Puerta de santo Tomás), en la esquina nordeste,
* Bab Sharqi (Puerta del este),
* Bab Kisan, en el sureste, por donde, según la tradición, San Pablo huyó de Damasco, descendido de las murallas en un cesto; en esta puerta, hoy cerrada, existe una capilla que recuerda el evento;
* al-Bab al-Saghir (Puerta pequeña), en el lado sur,
* Bab al-Jabiya, en el suroeste, a la entrada del zoco Midhat Pasha. Aunque la ciudad aún conserva vestigios romanos y bizantinos, la mayor parte de los 125 edificios y monumentos incluidos en la declaración de la Unesco corresponden al arte islámico. En primer lugar, destaca la mezquita de los Omeyas, construida en el siglo VIII (hacia 705), uno de los lugares santos del Islam. El inmenso patio de 122 metros de largo, tapizado de lozas que pertenecieron a un monumento romano, ofrece varias exquisitas decoraciones. Entre ellas, la del tesoro, una construcción que se yergue sobre columnas y que se utilizaba para almacenar el oro del Estado. La sala de oración de la mezquita contiene una tumba, la de Juan Bautista, caso excepcional en el islam y vestigio de la antigua basílica de san Juan Bautista. Según la tradición local, el minarete más alto de la mezquita, llamado minarete de Jesús, marca el lugar donde el Mesías volverá a la tierra el día del Juicio final. A doscientos metros de la Gran Mezquita hay un ejemplo de riquísima arquitectura de diseño árabe-otomano, como es el Palacio de Azm, del siglo XVIII. Hoy es un museo de las artes y tradiciones y exhibe, en las diversas salas, maniquíes que ilustran la vida cotidiana en esa residencia, que perteneció al gobernador de Damasco. La Via Recta fue en su origen el decumano de la Damasco romana. Se extendía a lo largo de 1 500 metros. Hoy en día, corresponde a la calle Bab Sharqi y al zoco cubierto Midhat Pasha, uno de los más importantes de Damasco. La calle Bab Sharqi, llena de pequeñas tiendas, conduce al viejo barrio cristiano de Bab Tuma. Al final de la calle se encuentra la Casa de Ananías, una capilla subterránea que fue en tiempos una bodega. La ciudad vieja está sembrada de mezquitas –en todo Damasco hay cerca de 700- de muy diversas épocas. (es)
- Kota Kuno Damaskus adalah pusat kota sejarah Damaskus, Suriah. Kota lama tersebut yang merupakan salah satu kota tertua yang masih dimukimkan di dunia, berisi sejumlah situs arkeologi, yang meliputi beberapa gereja dan masjid bersejarah. Beberapa budaya meninggalkan markah mereka, khususnya Helenistik, Romawi, Bizantium dan Islamis. (in)
- La città vecchia di Damasco offre numerosi siti archeologici e conserva alcune fra le principali moschee storiche. Vi hanno lasciato il loro segno molte civiltà, soprattutto quella romano-bizantina e quella islamica. Nel 1979 il centro storico della città, cinto da mura di epoca romana, è stato dichiarato Patrimonio dell'Umanità dall'UNESCO. (it)
- 古代都市ダマスカス(こだいとしダマスカス)は、シリアの首都ダマスカスの旧市街に残る歴史的な構造物が登録されたユネスコの世界遺産(文化遺産)。1979年に登録された。2013年にシリア内戦による被害のため、シリア国内の他の5つの世界遺産とともに危機遺産に登録された。 (ja)
- A Cidade Antiga de Damasco, cercada por uma grande muralha romana, é um Património Mundial na Síria. (pt)
|
rdfs:comment
|
- The Ancient City of Damascus (Arabic: دِمَشْق ٱلْقَدِيمَة, romanized: Dimašq al-Qadīmah) is the historic city centre of Damascus, Syria. The old city which is one of the oldest continuously inhabited cities in the world, contains numerous archaeological sites, including some historical churches and mosques. Many cultures have left their mark, especially Hellenistic, Roman, Byzantine and Islamic. In 1979, the historical center of the city, surrounded by walls of Roman era, was declared a World Heritage Site by UNESCO. In June 2013, UNESCO included all Syrian sites on the list of World Heritage in Danger to warn of the risks to which they are exposed because of the Syrian Civil War. (en)
- Die Altstadt von Damaskus gehört zum UNESCO-Welterbe in Syrien. Wegen der günstigen Lage an der Kreuzung wichtiger Handelswege ist die Altstadt von Damaskus einer der ältesten kontinuierlich bewohnten Orte weltweit. Die Umayyaden machten Damaskus zur Hauptstadt ihres Kalifats. Außer den mittelalterlichen Bauten, die von dieser Blütezeit zeugen, sind im Stadtbild auch Elemente hellenistischer, römischer und byzantinischer Architektur erkennbar. Insgesamt präsentiert sich die historische Altstadt dem Besucher heute in der Form, die sie seit der ottomanischen Eroberung am Anfang des 16. Jahrhunderts erhielt. Wie alle syrischen Welterbestätten steht auch die Altstadt von Damaskus seit 2013 auf der Roten Liste des gefährdeten Welterbes. (de)
- Kota Kuno Damaskus adalah pusat kota sejarah Damaskus, Suriah. Kota lama tersebut yang merupakan salah satu kota tertua yang masih dimukimkan di dunia, berisi sejumlah situs arkeologi, yang meliputi beberapa gereja dan masjid bersejarah. Beberapa budaya meninggalkan markah mereka, khususnya Helenistik, Romawi, Bizantium dan Islamis. (in)
- La città vecchia di Damasco offre numerosi siti archeologici e conserva alcune fra le principali moschee storiche. Vi hanno lasciato il loro segno molte civiltà, soprattutto quella romano-bizantina e quella islamica. Nel 1979 il centro storico della città, cinto da mura di epoca romana, è stato dichiarato Patrimonio dell'Umanità dall'UNESCO. (it)
- 古代都市ダマスカス(こだいとしダマスカス)は、シリアの首都ダマスカスの旧市街に残る歴史的な構造物が登録されたユネスコの世界遺産(文化遺産)。1979年に登録された。2013年にシリア内戦による被害のため、シリア国内の他の5つの世界遺産とともに危機遺産に登録された。 (ja)
- A Cidade Antiga de Damasco, cercada por uma grande muralha romana, é um Património Mundial na Síria. (pt)
- دمشق القديمة هو اسم المنطقة القديمة من مدينة دمشق التي تعد أقدم مدينة مأهولة في العالم وأقدم عاصمة في التاريخ. تقع المنطقة القديمة داخل أسوار مدينة دمشق التاريخية، وتمتاز بأبنيتها وأوابدها التي تعود لعدة عصور وأماكنها المقدسة من كنائس وجوامع تعد رمزًا للديانات، وبشوارعها وطرقاتها التي مشى عليها القديسون وأصحاب الرسول محمد والملوك والقادة والعلماء والعظماء من صناع التاريخ.وفي العام 1979 سُجلت مدينة دمشق القديمة على لائحة التراث العالمي لمنظمة اليونيسكو. تقع دمشق القديمة قرب مركز مدينة دمشق المتمثل بمنطقة المرجة. (ar)
- La ciutat vella de Damasc conté nombrosos jaciments arqueològics, entre aquests algunes mesquites històriques. Moltes cultures hi han deixat la seua petjada, especialment la romana i la islàmica. El 1979, el centre històric de la ciutat, envoltat de muralles de l'època romana, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 20 de juny de 2013, la Unesco va incloure tots els llocs sirians en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per alertar sobre els riscos als quals s'estan exposant a causa de la Guerra Civil síria. (ca)
- La ciudad vieja de Damasco contiene numerosos sitios arqueológicos, entre ellos algunas mezquitas históricas. Muchas culturas han dejado su huella, especialmente las romano-bizantina y la islámica. En 1979, el centro histórico de la ciudad, rodeado de murallas de la época romana, fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. El 20 de junio de 2013, la Unesco incluyó a todos los sitios sirios en la lista del Patrimonio de la Humanidad en peligro para alertar sobre los riesgos a los que están expuestos debido a la Guerra Civil Siria. (es)
|