Vés al contingut

Àcid α-parinàric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid α-parinàric
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular276,20893 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₁₈H₂₈O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCC=CC=CC=CC=CCCCCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC/C=C\C=C\C=C\C=C/CCCCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid α-parinàric, el qual nom sistemàtic és àcid (9Z,11E,13E,15Z)-octadeca-9,11,13,15-tetraenoic, és un àcid carboxílic poliinsaturat de cadena lineal amb devuit àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és . En bioquímica és considerat un àcid gras de cadena llarga i se simbolitza per C18:4 n-3. És un àcid gras ω-3 perquè té el doble enllaç situat entre el carboni 3 i 4 començant a comptar per l'extrem oposat al grup carboxil. Els seus enllaços dobles estan conjugats.

Impatiens balsamina

A temperatura ambient és un sòlid amb punt de fusió 85–86 °C. És soluble en acetona, etanol i èter de petroli.[1] Fou descobert el 1933 pels químics japonesos M. Tsujimoto i H. Koyanagi[2] de Parinarium macrophyllum, i descrita la seva estructura el 1935 per W.B. Brown i E.H. Farmer.[3] També ha sigut aïllat d'algunes espècies de balsàmines: Impatiens edgeworthii (48 %), I. capensis (42 %), I. pallida (30 %) I. balsamina (29,1 %); i de Sebastiana brasiliensis (39 %).[4][5]

Presenta una fluorescència natural a 432 nm amb una longitud d'ona d'excitació a 320 nm. Aquesta propietat s'ha utilitzat per a la mesura de l'activitat de fosfolipasa, l'activitat de la lipasa i com a indicador de la peroxidació lipídica.[6]

Es produeix naturalment en les llavors de l'arbre makita, un bosc tropical selvàtic autòcton de Fiji. Les llavors de makita no són comestibles, i aquesta toxicitat es pot deure, almenys en part, als àcids grassos conjugats inestables, incloent-hi l'àcid α-parinaric, contingut dins de la llavor.[6]

Referències

[modifica]
  1. «LipidBank - Fatty acid(DFA0209)». Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 abril 2018].
  2. Tsujimoto, M.; Koyanagi, H. J. Soc. Chem. Ind., Japan, 36, 1933, pàg. 110B-113B.
  3. Brown, W. B.; Farmer, E. H. «171. Unsaturated acids of natural oils. Part III. The highly unsaturated acid of the kernels of Parinarium macrophyllum» (en anglès). Journal of the Chemical Society (Resumed), 0, 0, 01-01-1935. DOI: 10.1039/jr9350000761. ISSN: 0368-1769.
  4. «polyenoic fatty acids». Arxivat de l'original el 2018-09-30. [Consulta: 20 abril 2018].
  5. Murphy, Denis J. Plant Lipids: Biology, Utilisation and Manipulation (en anglès). John Wiley & Sons, 2009-02-12. ISBN 9781405148122. 
  6. 6,0 6,1 «cis-Parinaric Acid (CAS 18427-44-6)» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2018].


pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy