| dbo:abstract
|
- La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar. Per tant, l'objectiu de la socialdemocràcia és crear les condicions, dins d'una societat capitalista, per aconseguir més democràcia, igualitarisme i solidaritat; i sovint s'associa amb el conjunt de polítiques socioeconòmiques que s'han fet famoses al nord i l'oest d'Europa durant l'última meitat del segle XX (particularment el model escandinau dels països nòrdics). L'origen de la socialdemocràcia es va originar en una ideologia política que proposava una transició evolutiva i pacífica del capitalisme al socialisme fent servir processos polítics establerts, en contrast amb l'estratègia revolucionària de transició associada altres corrents socialistes. La socialdemocràcia se separà del comunisme arran del suport dels partits socialdemòcrates als respectius estats i el seu colonialisme durant la primera Guerra Mundial, en contrast amb l'oposició de comunistes i anarquistes a aquesta. Més tard, als inicis de la postguerra a l'Europa Occidental, els partits social democràtics van rebutjar el model polític i econòmic estalinista que tenia la Unió Soviètica, i es van comprometre a seguir una via alternativa per arribar al socialisme o a una entesa entre el capitalisme i el socialisme. En aquest període, els socialdemòcrates van adoptar una economia mixta basada en el predomini de la propietat privada, amb només una minoria de serveis essencials sota propietat pública. Degut a això, la socialdemocràcia es va associar amb l'economia keynesiana, l'intervencionisme estatal i l'estat del benestar, i abandonà l'antic objectiu de substituir el sistema capitalista (factor de mercat, propietat privada i treball pagat) per un sistema econòmic socialista qualitativament diferent. La socialdemocràcia moderna es caracteritza per un compromís amb les polítiques que frenin la desigualtat, l'opressió de grups infraprivilegiats, i la pobresa; incloent el suport a l'accés universal als serveis públics com la cura d'ancians, la cura infantil, l'educació, l'atenció sanitària i l'assegurança laboral. El moviment socialdemòcrata també té fortes connexions amb el moviment obrer i els sindicats, i dóna suport al dret a la negociació col·lectiva pels treballadors i també a mesures per estendre la presa de decisions de forma democràtica més enllà de la política, particularment en l'esfera econòmica, en forma de cogestió per treballadors i altres actors econòmics. Sovint s'associen els partits socialdemòcrates amb la tercera via, una ideologia que es va desenvolupar als anys noranta i que aparentment vol fusionar l'economia de dretes amb les polítiques de benestar socialdemocràtiques, malgrat que alguns analistes han categoritzat la tercera via dins del moviment neoliberal. (ca)
- La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar. Per tant, l'objectiu de la socialdemocràcia és crear les condicions, dins d'una societat capitalista, per aconseguir més democràcia, igualitarisme i solidaritat; i sovint s'associa amb el conjunt de polítiques socioeconòmiques que s'han fet famoses al nord i l'oest d'Europa durant l'última meitat del segle XX (particularment el model escandinau dels països nòrdics). L'origen de la socialdemocràcia es va originar en una ideologia política que proposava una transició evolutiva i pacífica del capitalisme al socialisme fent servir processos polítics establerts, en contrast amb l'estratègia revolucionària de transició associada altres corrents socialistes. La socialdemocràcia se separà del comunisme arran del suport dels partits socialdemòcrates als respectius estats i el seu colonialisme durant la primera Guerra Mundial, en contrast amb l'oposició de comunistes i anarquistes a aquesta. Més tard, als inicis de la postguerra a l'Europa Occidental, els partits social democràtics van rebutjar el model polític i econòmic estalinista que tenia la Unió Soviètica, i es van comprometre a seguir una via alternativa per arribar al socialisme o a una entesa entre el capitalisme i el socialisme. En aquest període, els socialdemòcrates van adoptar una economia mixta basada en el predomini de la propietat privada, amb només una minoria de serveis essencials sota propietat pública. Degut a això, la socialdemocràcia es va associar amb l'economia keynesiana, l'intervencionisme estatal i l'estat del benestar, i abandonà l'antic objectiu de substituir el sistema capitalista (factor de mercat, propietat privada i treball pagat) per un sistema econòmic socialista qualitativament diferent. La socialdemocràcia moderna es caracteritza per un compromís amb les polítiques que frenin la desigualtat, l'opressió de grups infraprivilegiats, i la pobresa; incloent el suport a l'accés universal als serveis públics com la cura d'ancians, la cura infantil, l'educació, l'atenció sanitària i l'assegurança laboral. El moviment socialdemòcrata també té fortes connexions amb el moviment obrer i els sindicats, i dóna suport al dret a la negociació col·lectiva pels treballadors i també a mesures per estendre la presa de decisions de forma democràtica més enllà de la política, particularment en l'esfera econòmica, en forma de cogestió per treballadors i altres actors econòmics. Sovint s'associen els partits socialdemòcrates amb la tercera via, una ideologia que es va desenvolupar als anys noranta i que aparentment vol fusionar l'economia de dretes amb les polítiques de benestar socialdemocràtiques, malgrat que alguns analistes han categoritzat la tercera via dins del moviment neoliberal. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar. Per tant, l'objectiu de la socialdemocràcia és crear les condicions, dins d'una societat capitalista, per aconseguir més democràcia, igualitarisme i solidaritat; i sovint s'associa amb el conjunt de polítiques socioeconòmiques que s'han fet famoses al nord i l'oest d'Europa durant l'última meitat del segle XX (particularment el model escandinau dels països nòrdics). (ca)
- La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar. Per tant, l'objectiu de la socialdemocràcia és crear les condicions, dins d'una societat capitalista, per aconseguir més democràcia, igualitarisme i solidaritat; i sovint s'associa amb el conjunt de polítiques socioeconòmiques que s'han fet famoses al nord i l'oest d'Europa durant l'última meitat del segle XX (particularment el model escandinau dels països nòrdics). (ca)
|
