| Property |
Value |
| prop-ca:altres
|
- trans. Carla Rahn Phillips
|
| prop-ca:any
|
- 1890 (xsd:integer)
- 1907 (xsd:integer)
- 1922 (xsd:integer)
- 1924 (xsd:integer)
- 1932 (xsd:integer)
- 1953 (xsd:integer)
- 1962 (xsd:integer)
- 1970 (xsd:integer)
- 1972 (xsd:integer)
- 1979 (xsd:integer)
- 1981 (xsd:integer)
- 1990 (xsd:integer)
- 1992 (xsd:integer)
- 1998 (xsd:integer)
- 2000 (xsd:integer)
- 2003 (xsd:integer)
- 2008 (xsd:integer)
|
| prop-ca:article
| |
| prop-ca:autor
| |
| prop-ca:capítol
|
- Vol. V: 9th to 16th Centuries
|
| prop-ca:cognom
|
- Barrault
- Bergreen
- Guillemard
- Hildebrand
- Hogan
- Joyner
- Nowell
- Nunn
- Parr
- Parry
- Pigafetta
- Pérez-Mallaína
- Roditi
- Schurz
- Stefoff
- Thatcher
- Wilford
- Zweig
|
| prop-ca:col·lecció
| |
| prop-ca:conegutPer
|
- Primer navegant en circumnavegar el globus terraqüi
|
| prop-ca:consulta
| |
| prop-ca:data
|
- 1938 (xsd:integer)
- 1997 (xsd:integer)
- 2005 (xsd:integer)
- 2007 (xsd:integer)
|
| prop-ca:dataMort
| |
| prop-ca:dataNaix
| |
| prop-ca:editor
| |
| prop-ca:editorial
|
- Calpe
- Chelsea House Publishers
- Crowell
- Faber & Faber
- G. Philip
- Gallimard
- GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg
- Grasset
- Harcourt, Brace & Co
- International Marine Publishing
- Johns Hopkins University Press
- Knopf
- NU Press
- Taplinger
- University Research Extension Co
- University of California Press
- William Morrow
|
| prop-ca:enllaçautor
|
- Antonio Pigafetta
- J. H. Parry
- John Noble Wilford
- Laurence Bergreen
- Stefan Zweig
|
| prop-ca:exemplar
| |
| prop-ca:imatge
| |
| prop-ca:isbn
|
- 0 (xsd:integer)
- 978 (xsd:integer)
- 375708502 (xsd:integer)
- 571089453 (xsd:integer)
- 837185211 (xsd:integer)
- 9780066211732 (xsd:double)
- 9780070331280 (xsd:double)
- 9780801857461 (xsd:double)
- 9781417914135 (xsd:double)
|
| prop-ca:llengua
| |
| prop-ca:lloc
|
- Baltimore
- Berkley
- Camden, Me.
- Evanston
- London
- Madrid
- New York
- Paris
|
| prop-ca:mes
| |
| prop-ca:nom
|
- Antonio
- Arthur Sturges
- C. Michael
- Charles E. ed
- Charles M
- Edouard
- Francis Henry Hill
- George E
- J. H
- Jean-Michel
- John Noble
- Laurence
- Oliver J. ed
- Pablo E
- Rebecca
- Stefan
- Tim
- William L
|
| prop-ca:peu
| |
| prop-ca:publicació
|
- Hispanic American Historical Review
|
| prop-ca:pàgines
|
- 41 (xsd:integer)
- 181 (xsd:integer)
- 1088 (xsd:integer)
|
| prop-ca:ref
|
- Barrault
- Bergreen
- Chandeigne
- Zweig
|
| prop-ca:signatura
| |
| prop-ca:títol
|
- Over the Edge of the World: Magellan's Terrifying Circumnavigation of the Globe
- Le voyage de Magellan . La relation d'Antonio Pigafetta & autres témoignages
- Magellan
- Magellan of the Pacific
- Magellan. La terre était ronde
- Magellanic Penguin
- Par-delà le bord du monde
- Primer viaje en torno del globo
- The Discovery of South America
- The Discovery of the Sea
- The Library of Original Sources
- The Mapmakers
- The Spanish Seaborne Empire
- Ferdinand Magellan and the Discovery of the World Ocean
- So Noble a Captain: The Life and Times of Ferdinand Magellan
- The Columbus and Magellan Concepts of South American Geography
- The life of Ferdinand Magellan, and the first circumnavigation of the globe, 1480-1521
- Spain's Men of the Sea: Daily Life on the Indies Fleets in the Sixteenth Century
- Magellan's Voyage around the World: Three Contemporary Accounts
|
| prop-ca:url
| |
| prop-ca:volum
| |
| dbo:abstract
|
- Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments. És conegut pel fet d'haver iniciat la primera circumnavegació de la història, que va concloure el setembre de 1522, sota el comandament de Juan Sebastián Elcano, després de tres anys de viatge, en què Magalhães va navegar cap a l'oest per arribar a les Moluques i, tot passant-hi, va descobrir l'estret que porta el seu nom, que separa els oceans Atlàntic i Pacífic. Al segle XV, contràriament a la creença popular, la rodonesa de la Terra va ser una idea provinent de l'antiguitat. Al segle iii aC, Eratòstenes n'havia mesurat la circumferència amb una notable exactitud. Encara que els escrits dels grecs, especialment d'Aristòtil, van perdre la seva autoritat, aquesta idea es va estendre durant l'edat mitjana. El Tractat de l'esfera de Joannes Sacrobosco, escrit a París el 1224, va ser àmpliament publicat en tots els cercles acadèmics, sense que l'Església pogués posar-hi inconvenients. El primer globus conegut, és a dir, el més antic que es conserva, el va fer Martin Behaim a Nuremberg el 1492. En aquella època, Europa havia desenvolupat un gust per les espècies exòtiques que va impulsar encara més els interessos de geògrafs, exploradors i comerciants. Magalhães estava convençut que les Moluques eren a la meitat del globus que havia de passar al tron d'Espanya segons el Tractat de Tordesillas, que dividia el món entre castellans i portuguesos des de 1494. Va pensar que podria arribar per l'oest a les illes de les Espècies, que havia abordat durant la seva visita a Malacca, el 1511-1512. Fins i tot abans d'endinsar-se en el seu viatge a les Moluques, d'on era originari el clau d'espècia, Magalhães havia rebut cartes exclusives d'un dels seus amics personals, el portuguès Francisco Serrão, que hi era des del 1512. Seria aquest projecte d'unir les illes occidentals de les espècies, finalment amb el suport de la Corona espanyola, el que va portar la seva flota a fer la volta al món, tot i no ser aquest el projecte original. L'esdeveniment va tenir un impacte considerable a Europa. Després de poc més d'un quart de segle, es va dur a terme el projecte original de Cristòfor Colom i, com ha assenyalat Pierre Chaunu, «el món mai ha estat tan gran com després del viatge de Magalhães». (ca)
- Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments. És conegut pel fet d'haver iniciat la primera circumnavegació de la història, que va concloure el setembre de 1522, sota el comandament de Juan Sebastián Elcano, després de tres anys de viatge, en què Magalhães va navegar cap a l'oest per arribar a les Moluques i, tot passant-hi, va descobrir l'estret que porta el seu nom, que separa els oceans Atlàntic i Pacífic. Al segle XV, contràriament a la creença popular, la rodonesa de la Terra va ser una idea provinent de l'antiguitat. Al segle iii aC, Eratòstenes n'havia mesurat la circumferència amb una notable exactitud. Encara que els escrits dels grecs, especialment d'Aristòtil, van perdre la seva autoritat, aquesta idea es va estendre durant l'edat mitjana. El Tractat de l'esfera de Joannes Sacrobosco, escrit a París el 1224, va ser àmpliament publicat en tots els cercles acadèmics, sense que l'Església pogués posar-hi inconvenients. El primer globus conegut, és a dir, el més antic que es conserva, el va fer Martin Behaim a Nuremberg el 1492. En aquella època, Europa havia desenvolupat un gust per les espècies exòtiques que va impulsar encara més els interessos de geògrafs, exploradors i comerciants. Magalhães estava convençut que les Moluques eren a la meitat del globus que havia de passar al tron d'Espanya segons el Tractat de Tordesillas, que dividia el món entre castellans i portuguesos des de 1494. Va pensar que podria arribar per l'oest a les illes de les Espècies, que havia abordat durant la seva visita a Malacca, el 1511-1512. Fins i tot abans d'endinsar-se en el seu viatge a les Moluques, d'on era originari el clau d'espècia, Magalhães havia rebut cartes exclusives d'un dels seus amics personals, el portuguès Francisco Serrão, que hi era des del 1512. Seria aquest projecte d'unir les illes occidentals de les espècies, finalment amb el suport de la Corona espanyola, el que va portar la seva flota a fer la volta al món, tot i no ser aquest el projecte original. L'esdeveniment va tenir un impacte considerable a Europa. Després de poc més d'un quart de segle, es va dur a terme el projecte original de Cristòfor Colom i, com ha assenyalat Pierre Chaunu, «el món mai ha estat tan gran com després del viatge de Magalhães». (ca)
|
| dbo:alias
|
- Fernando de Magallanes (ca)
- Hernando de Magallanes (ca)
- Fernand de Magellan (ca)
- Fernando de Magallanes (ca)
- Hernando de Magallanes (ca)
- Fernand de Magellan (ca)
|
| dbo:birthPlace
| |
| dbo:deathPlace
| |
| dbo:nationality
| |
| dbo:occupation
| |
| dbo:stateOfOrigin
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments. (ca)
- Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments. (ca)
|
| rdfs:label
|
- Fernão de Magalhães (ca)
- Fernão de Magalhães (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- Fernão de Magalhães (ca)
- Fernão de Magalhães (ca)
|
| is prop-ca:comandante
of | |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
