Beatrice Webb (1858 – 1943) fou una sociòloga i economista anglesa cèlebre per haver encunyat el terme de negociació col·lectiva i haver estat una de les cofundadores de la London School of Economics. Membre de la societat fabiana, com el seu marit Sidney James Webb, des de ben jove es va interessar pel benestar de les classes treballadores i va començar la seva recerca sobre les condicions de vida dels suburbis anglesos. Pensava que la cooperativa era una associació que permetia que els consumidors guanyessin enfront del poder de les empreses i va proposar que aquestes unions fossin autogestionades. També va fer campanya política per assegurar que el govern intervingués en ajuda dels més desfavorits, contribuint així a la idea de l'estat del benestar que s'imposaria al nord d'Europa dècad

Property Value
prop-ca:conegutPer
  • Fundació de la London School of Economics
prop-ca:conjuge
  • Sidney Webb
prop-ca:dataDefuncio
  • 1943 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1858 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Beatrice Webb, c1875.jpg
prop-ca:llocDefuncio
  • Hampshire
prop-ca:llocNaixement
  • Gloucestershire
prop-ca:nacionalitat
  • Anglesa
prop-ca:nom
  • Beatrice Webb
prop-ca:nomNaixement
  • Martha Beatrice Potter
prop-ca:pares
  • Richard Potter i Laurencina Heyworth
prop-ca:tipusInfotaula
  • científic
dbo:abstract
  • Beatrice Webb (1858 – 1943) fou una sociòloga i economista anglesa cèlebre per haver encunyat el terme de negociació col·lectiva i haver estat una de les cofundadores de la London School of Economics. Membre de la societat fabiana, com el seu marit Sidney James Webb, des de ben jove es va interessar pel benestar de les classes treballadores i va començar la seva recerca sobre les condicions de vida dels suburbis anglesos. Pensava que la cooperativa era una associació que permetia que els consumidors guanyessin enfront del poder de les empreses i va proposar que aquestes unions fossin autogestionades. També va fer campanya política per assegurar que el govern intervingués en ajuda dels més desfavorits, contribuint així a la idea de l'estat del benestar que s'imposaria al nord d'Europa dècades després. Va ajudar a fundar el New Statesman en 1913, un setmanari progressista on escrivien pensadors com George Bernard Shaw o John Maynard Keynes, entre d'altres i que va esdevenir força influent entre cercles acadèmics i polítics. Després de viatjar a l'URSS amb el seu marit, va convertir-se en defensora del model comunista amb un control central de l'economia, alternativa que va difondre a través de nombroses publicacions, entre elles diversos llibres que van suscitar força escàndol per la manca de crítiques cap a Stalin. Beatrice va declarar que no tenia fills carnals, però que la London School of Economics era un fill simbòlic del qual se sentia orgullosa. L'objectiu de la institució era educar economistes crítics que poguessin aportar beneficis per a tot el país i no solament els més rics. (ca)
  • Beatrice Webb (1858 – 1943) fou una sociòloga i economista anglesa cèlebre per haver encunyat el terme de negociació col·lectiva i haver estat una de les cofundadores de la London School of Economics. Membre de la societat fabiana, com el seu marit Sidney James Webb, des de ben jove es va interessar pel benestar de les classes treballadores i va començar la seva recerca sobre les condicions de vida dels suburbis anglesos. Pensava que la cooperativa era una associació que permetia que els consumidors guanyessin enfront del poder de les empreses i va proposar que aquestes unions fossin autogestionades. També va fer campanya política per assegurar que el govern intervingués en ajuda dels més desfavorits, contribuint així a la idea de l'estat del benestar que s'imposaria al nord d'Europa dècades després. Va ajudar a fundar el New Statesman en 1913, un setmanari progressista on escrivien pensadors com George Bernard Shaw o John Maynard Keynes, entre d'altres i que va esdevenir força influent entre cercles acadèmics i polítics. Després de viatjar a l'URSS amb el seu marit, va convertir-se en defensora del model comunista amb un control central de l'economia, alternativa que va difondre a través de nombroses publicacions, entre elles diversos llibres que van suscitar força escàndol per la manca de crítiques cap a Stalin. Beatrice va declarar que no tenia fills carnals, però que la London School of Economics era un fill simbòlic del qual se sentia orgullosa. L'objectiu de la institució era educar economistes crítics que poguessin aportar beneficis per a tot el país i no solament els més rics. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1304917 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17560872 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Beatrice Webb (1858 – 1943) fou una sociòloga i economista anglesa cèlebre per haver encunyat el terme de negociació col·lectiva i haver estat una de les cofundadores de la London School of Economics. Membre de la societat fabiana, com el seu marit Sidney James Webb, des de ben jove es va interessar pel benestar de les classes treballadores i va començar la seva recerca sobre les condicions de vida dels suburbis anglesos. Pensava que la cooperativa era una associació que permetia que els consumidors guanyessin enfront del poder de les empreses i va proposar que aquestes unions fossin autogestionades. També va fer campanya política per assegurar que el govern intervingués en ajuda dels més desfavorits, contribuint així a la idea de l'estat del benestar que s'imposaria al nord d'Europa dècad (ca)
  • Beatrice Webb (1858 – 1943) fou una sociòloga i economista anglesa cèlebre per haver encunyat el terme de negociació col·lectiva i haver estat una de les cofundadores de la London School of Economics. Membre de la societat fabiana, com el seu marit Sidney James Webb, des de ben jove es va interessar pel benestar de les classes treballadores i va començar la seva recerca sobre les condicions de vida dels suburbis anglesos. Pensava que la cooperativa era una associació que permetia que els consumidors guanyessin enfront del poder de les empreses i va proposar que aquestes unions fossin autogestionades. També va fer campanya política per assegurar que el govern intervingués en ajuda dels més desfavorits, contribuint així a la idea de l'estat del benestar que s'imposaria al nord d'Europa dècad (ca)
rdfs:label
  • Beatrice Webb (ca)
  • Beatrice Webb (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy