Euskaltzaindia
  | |
| Lema | Ekin eta jarrai |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | acadèmia de llengua basc base de dades |
| Idioma oficial | basc |
| Història | |
| Creació | 1918 |
| Activitat | |
| Membre de | Associació d'Editors en Llengua Basca |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Andrés Urrutia Badiola (2005–) |
| Denominació anterior | Euskaltzaindia Real Academia de la Lengua Vasca Académie de la langue basque |
| Lloc web | euskaltzaindia.eus |
 
| |
L'Euskaltzaindia, en català Reial Acadèmia de la Llengua Basca, és la institució acadèmica oficial[1] que regula les normatives (gramàtiques, diccionaris, etc.) del basc.
Història
[modifica]Va ser fundada el 1919 per les quatre diputacions provincials: Araba, Biskaia, Guipúscoa i Navarra.[1] El seu símbol és un roure i el lema Ekin eta Jarrai («Començar i Seguir»). Està oficialment reconeguda pels Estats de França (1995) i Espanya (1976).[2] Des de 1920, publica anualment la revista Euskera per difondre la seva activitat.
Des del 26 de desembre de 1976 va passar a denominar-se Reial Acadèmia, sent reconeguda per l'Estat d'autonomia basc de 1979. Des del 1979, passà a ser considerada Institució Consultiva Oficial de l'Euskera. I el 1986, Navarra la va reconèixer oficialment en les seues lleis forals.[1]
Organització interna
[modifica]Es divideix en diverses comissions que treballen en forma independent però coordinada:
- Comissió de lexicografia.
- Comissió de gramàtica.
- Comissió per a l'elaboració d'un atles lingüístic (on es veu la distribució dels diferents dialectes).
- Comissió d'onomàstica.
- Comissió de literatura.
- Comissió de llengua oral.
Objectius i activitats
[modifica]La seva tasca ha servit sobretot per a consolidar l'euskera batua, el basc unificat que es fa servir com a estàndard. Aquesta és la llengua que es fa servir a les ikastoles, escoles basques, a gran part de les escoles d'Euskal Herria i als mitjans de comunicació, i ha possibilitat el resorgiment de l'idioma després de la dictadura franquista.
Nom de la llengua
[modifica]La forma euskera (dels dialectes guipuscoà, biscaí i alt-navarrès) és més usada que el terme basc entre els castellanoparlants bascos i és l'adoptada en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.[3] En canvi, en batua se l'anomena únicament euskara (la més comuna en els dialectes centrals). També, segons la regió, se l'anomena euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o üskara.
Acadèmics destacats
[modifica]- Resurrección María de Azkue (1919-1951)
- Ignazio Maria Etxaide (1952-1962)
- Jose Maria Lojendio (1963-1964)
- Manuel de Lekuona (1967-1970)
- Luis Villasante (1970-1988)
- Jean Haritschelhar (1989-2004)
- Andres Urrutia (2005-)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 609. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Olaizola, Beatriz. «Koronabirus, portzierto o gobernantza, las nuevas palabras incluidas en el diccionario de Euskaltzaindia» (en castellà), 18-07-2021. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ Entrada de «euskera» en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola. en el seu XXIIa edició.
- ↑ «Presidents». Euskaltzaindia. [Consulta: 19 març 2021].
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina web de l'Euskaltzaindia.
- Euskera, publicació de l'Euskaltzaindia.
Llengua basca | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Part de {{Cultura del País Basc}} | |||||||||||||||
| Variants |
|  | |||||||||||||
| Història |
| ||||||||||||||
| Lingüística |
| ||||||||||||||
1La llista de noms inclosa és una simple mostra representativa. | |||||||||||||||
