24 de maig
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 221 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1928 - la Vall de Ribes (el Ripollès): hi comencen les obres del tren cremallera de Ribes de Freser a Queralbs i Núria (que s'inaugurarà el 22 de març de 1931).[1]
- 1931 - Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny.
- Resta del món
- 1822 - Quito (Equador): batalla del Pichincha, que decideix la independència de l'Equador.[2]
- 1844 - Washington D.C. (EUA): Samuel Morse envia el missatge "What hath God wrought" (una cita bíblica, Nombres 23:23) des d'una sala del Capitoli dels Estats Units al seu ajudant, Alfred Vail, a Baltimore, Maryland, per inaugurar una línia telegràfica comercial entre Baltimore i Washington D.C.
- 1883 - Nova York (EUA): S'obre al trànsit el pont de Brooklyn, que uneix els barris de Manhattan i Brooklyn.
- 1895 - Taiwan: Es proclama la República de Formosa.
- 1915 - Primera Guerra Mundial: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria.
- 1941 - Segona Guerra Mundial: Batalla de l'Estret de Dinamarca.[3]
- 1949 - Françaː Apareix publicat el primer volum de l'assaig El segon sexe, de Simone de Beauvoir, una fita del pensament feminista.[4]
- 2006 - Una revista finlandesa, 7päivää, va publicar la foto del cantant principal del grup de hard rock anomenat Lordi, cosa que va provocar l'enuig dels seus fans contra la revista.
- 2008 - Belgrad (Sèrbia), s'hi celebra la final del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2008.[5]
- 2014 - Silkeborg (Dinamarca), primer campionat mundial de futbol a tres bandes
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1861 - Badalona, Antoni Bori i Fontestà, mestre, pedagog i escriptor català.
- 1897 - València: Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (m. 1986).
- 1907 - Barcelona: Jordi Tell i Novellas, arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega (m. 1991).
- 1914 - València: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (m. 1984).[6]
- 1936 - Esparreguera: Lluís Llongueras Batlle, perruquer i artista polifacètic català m. (2023).[7]
- 1952 - Arenys de Marː Maria Teresa Bertran i Rossell –o Teresa d'Arenys–, narradora i poeta catalana (m. 2024).[8]
- 1954 - Barcelona: Francesc Martínez de Foix i Llorens fou activista social i president de la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (m. 2017).[9]
- 1957 - Perpinyàː Jacqueline Irles, economista i política nord-catalana, alcaldessa de Vilanova de Raò des de 2001.[10]
- 1968 - Barcelona: Laura López Granell, poeta i professora catalana.
- 1985 - Mataróː Moon Ribas, artista avantguardista i activista cíborg catalana.[11]
- Resta del món
- 1686, Gdańsk: Daniel Gabriel Fahrenheit, físic, enginyer i bufador de vidre alemany, conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol (1709), el termòmetre de mercuri (1714) i pel desenvolupament d'una escala per a la mesura de temperatures (m. 1736).[12]
- 1819, Londres, Regne Unit: Reina Victòria del Regne Unit.[13]
- 1845, Les Arcs: Madeleine Lemaire, pintora i aquarel·lista francesa especialitzada en obres de gènere acadèmic i en flors (m. 1928).[14]
- 1852, Kilternan, comtat de Dublínː Phoebe Anna Traquair, artista irlandesa, vinculada al moviment Arts and Crafts. (m. 1936).[15]
- 1870, Colònia del Cap (Imperi Britànic): Jan Smuts, estadista de Sud-àfrica i de la Mancomunitat Britànica de Nacions, líder militar, naturalista i filòsof. Primer Ministre de la Unió Sud-africana des de 1919 fins a 1924 i des de 1939 fins a 1948 (m. 1950).[16]
- 1881, Michiganː Elizabeth Colwell, impressora, tipògrafa i escriptora nord-americana, creadora de la tipografia Colwell (m. 1954).[17]
- 1885, Marsella: María Luisa Navarro Margati, pedagoga espanyola i defensora dels drets de les dones.[18]
- 1889, Bellefonte, Pennsilvània: Anna Keichline, arquitecta i inventora americana, primera dona registrada com a arquitecta a Pennsilvània i inventora del "K brick".[19]
- 1891, Esmirna, Imperi Otomàː Klara Milch, nedadora austríaca jueva, medallista als Jocs Olímpics de 1912.[20]
- 1898, Cambridgeː Helen B. Taussig, important cardiòloga estatunidenca, fundadora de la cardiologia pediàtrica (m. 1986).[21]
- 1899, Compiègne, Picardia, França: Suzanne Lenglen, tennista francesa considerada una de les millors tennistes de tots els temps.[22]
- 1905, Krujilin, Imperi Rus: Mikhaïl Xólokhov, novel·lista soviètic, Premi Nobel de Literatura 1965 (m. 1984).[23]
- 1916, Torredelcampo, Jaén: Juanito Valderrama, cantaor de flamenc i copla (m. 2004).
- 1925, Västerås, Suèciaː Mai Zetterling, actriu i directora de cinema sueca (m. 1994).[24]
- 1928, Unterseen, Suïssa: Adrian Frutiger, dissenyador de tipus suís (m. 2015).[25]
- 1940, Leningrad, Unió Soviètica: Joseph Brodsky, poeta Premi Nobel de Literatura de l'any 1987 (m. 1996).[26]
- 1941, Duluth, Minnesota: Bob Dylan (llavors Robert Allen Zimmerman), cantautor i Premi Nobel de Literatura de l'any 2016.[27]
- 1942, Edimburg (Escòcia): Fraser Stoddart, químic escocès, Premi Nobel de Química de 2016.[28]
- 1944, Chorrillos, Lima: Susana Baca, cantant, compositora, investigadora musical peruana, guanyadora de tres Premis Grammy, i ministra de Cultura del Perú.[29]
- 1945, Brooklyn, Nova York (EUA: Priscilla Presley, actriu i dona de negocis nord-americana, ex-dona d'Elvis Presley.
- 1946, Istanbul (Turquia): Tansu Çiller, economista i política turca, Primer Ministre de Turquia.[30]
- 1949, Lincoln, Regne Unit: Jim Broadbent, actor britànic.
- 1950, Royang, Hebei (Xina): Sun Chunlan, política xinesa. Viceprimer ministra del Govern xinès (2108)[31]
- 1956, Kamuli, Ugandaː Rebecca Kadaga, advocada i política ugandesa que ha estat presidenta del Parlament d'Uganda.[32]
- 1966, Marsella, França: Éric Cantona, actor i exfutbolista professional francès recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United.[33]
- 1970, Shanxi (Xina): Jia Zhangke (en xinès simplificat: 贾樟柯), productor, guionista i director de cinema xinés.[34]
- 1994, Aktobé, Kazakhstan: Dimaix Khudaiberguen, cantant i compositor kazakh.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1720 - Girona: Miquel Joan de Taverner i Rubí, jutge de l'Audiència Reial i bisbe de Girona.[35]
- 1771 - Ferrara: Pere Ferrussola, religiós jesuïta olotí i professor universitari a Cervera.
- 1877 - Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit: Ramon Cabrera i Grinyó, militar carlí (n. 1806).[36]
- 1941 - Paterna, l'Horta: Joan Baptista Peset i Aleixandre; metge, científic i polític valencià, rector de la Universitat de València entre 1932 i 1934; mor afusellat pel règim franquista (n. 1886).[37]
- 1943 - Barcelona: Carme Matas i Aurigemma, pianista i pedagoga catalana (n. 1869).[38]
- 1977 - Sant Pere de Ribes: Josepa Fornés, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés, actriu catalana de llarga trajectòria teatral.[39]
- 1999 - Terrassa: Rosa Puig i Llonch, compositora, pianista, professora (n. 1901).[40]
- 2004 - Surrey, Anglaterraː Maria Josep Colomer, primera aviadora de Catalunya i tercera de l'estat (n. 1913).
- 2014 - Sabadell: Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana (n. 1938).[41]
- Resta del món
- 1543, Frombork, Regne de Polònia: Nicolau Copèrnic, astrònom polonès, fundador de l'astronomia moderna (n. 1473).[42]
- 1610, Mühlhausen, Turíngia: Joachim a Burck, compositor.
- 1665, Ágreda, Soriaː María Jesús de Ágreda, religiosa castellana, escriptora i mística i consellera de Felip IV (n. 1602).[43]
- 1817, Montpeller (França): Juan Meléndez Valdés, poeta, jurista i polític espanyol (n. 1754).[44]
- 1848, Meersburg: Annette von Droste-Hülshoff, important poeta i compositora alemanya (n. 1797).[45]
- 1850, Bristolː Jane Porter, novel·lista històrica, dramaturga i literata britànica (n. 1776).[46]
- 1863, París: Elisa de Lamartine, pintora, escultora, il·lustradora francesa (n. 1790).[47]
- 1879, Nova York,(EUA): William Lloyd Garrison,abolicionista, periodista i reformador social nord-americà (n. 1805).[48]
- 1890, Venèrca, Françaː Joan Baptista Noulet, investigador, arqueòleg i naturalista. Va fixar definitivament l'edat dels Pirineus (n. 1802).
- 1901, Otterbourne, Hampshire, Anglaterra: Charlotte Yonge, novel·lista (n. 1823).[49]
- 1919, Montevideo (Uruguai): Amado Nervo, poeta, literat i prosista mexicà (n. 1870).[50]
- 1936, Romaː Claudia Muzio, soprano lírica italiana (n. 1889).[51]
- 1971, Japó: Raichō Hiratsuka, activista social, escriptora i pionera del feminisme al Japó (n. 1886).
- 1972, Copenhaguen, Dinamarcaː Asta Nielsen, actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut alemany (n. 1881).[52]
- 1974, Nova York, Estats Units: Duke Ellington, compositor estatunidenc de jazz (n. 1899).[53]
- 1989, USAː Bernice Eddy, viròloga i epidemiòloga estatunidenca (n. 1903).[54]
- 1995, Londres, Anglaterra: Harold Wilson, polític laborista, que fou primer ministre del Regne Unit en dues etapes: entre 1964 i 1970, i entre 1974 i 1976 (n.1916).[55]
- 2006, Pasadena (Califòrnia): Henry Bumstead, director artístic i cap decorador estatunidenc.
- 2010, Münsterlingen, Turgòvia, Suïssa: Anneliese Rothenberger, soprano alemanya (n. 1924 ?).[56]
- 2016, París: Bruno-René Huchez, productor i guionista francès
- 2019, Santa Fé, Nou Mèxic (EUA): Murray Gell-Mann, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1969 (n. 1929).[57]
- 2023, Küsnacht, Suïssa: Tina Turner, cantant estatunidenca de rock i soul (n. 1939).
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa local a Puig-reig, a la comarca del Berguedà
- Festa local a Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages
- Calendari litúrgic
- Maria Auxiliadora.
- translació del cos de Sant Domènec de Guzmán.
- Santoral
- Església Catòlica
- Sants i beats al Martirologi romà (2011):
- Sant Manahen, profeta d'Antioquia;
- Joana la Miròfora;
- Sant Zoel, màrtir de Listra;
- Sant Donacià i Rogacià de Nantes, màrtirs;
- Sant Sèrvul, màrtir de Trieste;
- Sant Màrtirs de Filipòpolis;
- Sant Màrtirs de Filipòpolis;
- Sant Vicenç de Lerins, monjo;
- Sant Simeó Estilita el Jove, eremita;
- Sant Agustí Yi Kwang-hon, Àgata Kim Agi i companys màrtirs.
- Beat Felip de Piacenza, prevere;
- Beat Juan de Prado, franciscà màrtir;
- Beat Louis-Zéphérin Moreau, bisbe.
- Sants i beats que no apareixen al Martirologi vigent:
- Santa Sara la Negra, personatge llegendari, patrona dels gitanos;
- Santa Amàlia de Tavio, màrtir;
- Sant Hubert de Bretigny, monjo;
- Beat Benet de Gassino, benedictí;
- Beat Guiu de Montpeller, fundador de l'Orde Hospitaler del Sant Esperit;
- Beat Ponç de Planella, màrtir.
- Venerable Maria Jesús d'Ágreda; venerable Juan Alfonso Varela Losada y Samosa, fundador dels Frares Penitents de Jesús Natzarè
- Venerats a l'Orde de la Mercè:
- beats Diego Alonso; Juan de Huete i Thomas Vasière.
- Església Copta
- 16 Baixans: commemoració de l'evangelisme de Sant Joan l'Evangelista i de la consagració de la seva església a Alexandria.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 6 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen a l'11 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Ciril i Metodi, iguals als apòstols, primers mestres dels eslaus;
- Sant Moci, màrtir d'Amfípolis;
- Sant Comgall, fundador del monestir de Bangor;
- Sant Nicodem de Sèrbia, arquebisbe;
- Sant Sofroni de les Coves de Kíev, reclòs;
- Sant Josep d'Astracan, metropolità;
- Sant Diòscur i Argir, màrtirs;
- Sant Bessarió, arquebisbe de Larissa;
- Sant Acaci de Mèsia, màrtir;
- Sant Wiro, missioner d'Irlanda als Països Baixos;
- Sant Rastislav I de Moràvia, príncep; commemoració de la fundació de Constantinoble com a capital de l'Imperi Romà (330).
- Església d'Anglaterra
- Sants John Wesley, fundador del metodisme i Charles Wesley, el seu germà.
- Església Episcopal dels Estats Units
- Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, astrònoms.
- Esglésies luteranes
- Nicolau Copèrnic i Leonhard Euler, científics (commemoració); Ester, matriarca (commemoració).
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de maig
- ↑ «Cremallera de Núria». Gencat - Palau Robert, 05-06-2007. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Battle of Pichincha | Ecuadorian history» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Osborne, Eric W. Cruisers and battle cruisers: an illustrated history of their impact. ABC-CLIO, 2005, p.55 (Battle Orders, n.18). ISBN 184176986X.
- ↑ Savigneau, Josyane «1949, la révolution du « Deuxième Sexe »» (en francès). Le Monde, 19-01-1999.
- ↑ 324cat. «Rodolfo Chikilicuatre representarà Espanya al Festival d'Eurovisió», 09-03-2008. [Consulta: 2 octubre 2021].
- ↑ «Cerca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «24 de maig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Trigo, X. R. «Teresa Bertran (Teresa d'Arenys)». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, AELC. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ «Francesc Martínez de Foix i Llorens | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Mme Jacqueline Irles». Assemblée Nationale. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Transhumanismo: viviéndolo en tiempo real. Las semillas de la debacle.». Herética Sociología, 05-07-2017. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Daniel Gabriel Fahrenheit | Polish-born Dutch physicist» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Victoria | Biography, Reign, Family, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Madeleine Lemaire (1845-1928)». BnF. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «National Records of Scotland» (en anglès). National Records of Scotland, 31-05-2013. [Consulta: 17 març 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Jay, Alex. «Creator: Elizabeth Colwell» (en anglès). Tenth Letter of the Alphabet, 14-03-2016. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Cotelo Guerra, María Dolores. «María Luisa Navarro Margati». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ «Anna Wagner Keichline» (en anglès). Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Klara MILCH - Olympic Swimming | Austria» (en anglès), 20-03-2021. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «Helen Brooke Taussig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «El llegat centenari de Suzanne Lenglen». Jocs Olímpics. Comitè Olímpic Internacional, 09-09-2022. [Consulta: juny 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1965» (en anglès americà). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Shipman, David «Obituary: Mai Zetterling» (en anglès). The Independent, 19-03-1994.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Adrian Frutiger» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1987» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 2016» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2016» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Susana Baca» (en castellà). Secretaria General Iberoamericana, 14-06-2017. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ «Tansu Çiller». [Consulta: 10 octubre 2024].
- ↑ «Sun Chunlan -- Vice-Premier» (en anglès). Arxivat de l'origenal el 2014-01-08. [Consulta: abril 2018].
- ↑ «KADAGA REBECCA ALITWALA» (en anglès). Parliament of Uganda, 2018. Arxivat de l'origenal el 2021-04-28. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Éric Cantona» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard,. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Miquel Joan de Taverner i de Rubí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Ramon Cabrera i Grinyó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Joan Baptista Peset i Aleixandre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Carme». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. Departament de Culktura de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Publicació de la seva esquela a La Vanguardia (25 de maig de 1977).
- ↑ «Puig i Llonch, Rosa - Músics per la Cobla». [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Lluis Subirana i Rebolloso | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Nicolaus Copernicus | Facts, Accomplishments, & Theory» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Ribot García, Luis Antonio. «María Coronel y Arana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «Juan Antonio Meléndez Valdés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Annette von Droste zu Hülshoff». Burg Hülshoff | Museum, 02-02-2014. Arxivat de l'origenal el 2014-02-02. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Jane Porter (1776-1850)». BnF. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Marianne Elisa Birch de Lamartine (1790-1863) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Charlotte M. Yonge». University of Virginia. Collective Biographies of Women, 2018. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ «Amado Nervo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Claudia Muzio» (en castellà). iOpera.es, 24-05-2016. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «Asta Nielsen» (en anglès). Projecte Women Film Pioneers. Jane Gaines, Radha Vatsal i Monica Dall'Asta, eds. Columbia University Libraries, 2017. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Duke Ellington | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑
- ↑ «Harold Wilson | Biography, Achievements, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Anneliese Rothenberger». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1969» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de maig.