obligant

obligant

(ˈɒblɪɡənt)
n
(Law) Scots law a person who promises or is obliged to pay a sum or carry out a task
Collins English Dictionary – Complete and Unabridged, 12th Edition 2014 © HarperCollins Publishers 1991, 1994, 1998, 2000, 2003, 2006, 2007, 2009, 2011, 2014
Translations
References in periodicals archive ?
(22) <<Quia praecepta negativa sunt magis universalia, et quantum ad tempora quidem, quia praecepta negativa obligant semper et ad semper.
(30.) El termino obligant que usan los canones 32 y 34 del CIC no deja lugar a dudas sobre el caracter vinculante de estas disposiciones.
(91.) DPC, 181-185: <<Tertia conclusio: Principum leges et constitutiones ita obligant ut transgressores in foro conscientiae culpae rei sint ...
(92.) DPC, 183: <<Sed quoniam posset aliquis respondere quod non sit idem obligare in foro conscientiae et ad culpam (...) Ideo dico etiam quod leges civiles obligant sub poena peccati et culpae aeque ac leges ecclesiasticae (...) Ergo legum transgressores incurrunt coram Deo veram culpam>>; In I-II, q.
(103.) DPC, 187: <<Dictum est enim quod quantum ad hoc nihil refert, nam eodem modo obligant ac si essent latae a Deo.