Infant prodigi, de molt jove aprengué a tocar tot sol diversos instruments, però destacà molt especialment amb la guitarra elèctrica, instrument del qual és considerat un dels principals intèrprets de la seva generació.
Començà a despuntar abans d’arribar a vint anys. Aconseguí un contracte amb la multinacional Warner, cosa que mai ningú no havia assolit de tan jove. Gràcies als seus grans dots com a músic, ballarí i showman assolí ràpidament una gran popularitat. Ja demostrà els seus dots en el seu primer disc, For you (1978), on tocà tots els instruments, feu tots els arranjaments i s’encarregà de la producció. El seguiren Prince (1979), Dirty Mind (1980) i Controversy (1981). Amb 1999 (1982), aconseguí un lloc entre els grans noms del pop mundial.
La seva discografia inclou, també, Around the World in a Day (1985), Parade (1986), Sign o’ the Times (1987), Lovesexy (1988), Graffiti Bridge (1990), Diamonds and Pearls (1991), Prince and The New Power Generation (1992), Exodus (1995), The Gold Experience (1995), Emancipation (1996), Crystal Ball (1998), The Vault: Old Friends 4 Sale (1999), The Rainbow Children (2001), One Nite Alone... (2002), The Chocolate Invasion (2004), 3121 (2006), Planet Earth (2007), 20Ten (2010), Plectrumelectrum (2014) i HITnRUN (2015). Cançons seves com Kiss, Alphabet Street, U Got The Look, Diamonds and Pearls, The most beautiful girl in the world, Get Off, My Name Is Prince o Cream han passat a formar part del repertori rock de tots els temps.
A part de la música també realitzà pel·lícules, com la semiautobiogràfica Purple Rain (Albert Magnoli 1984), valorada bàsicament per la banda sonora i que també protagonitzà, i per la qual rebé un Oscar el 1985.
Influït per Sly Stone, Jimi Hendrix i The Rolling Stones, compongué multitud de temes de rhythm-and-blues, pop, funk, folk, rock, gòspel i psiquedèlia, tant per als seus discos com per a altres artistes. Gran geni creatiu i eclèctic, aconseguí fer entrar de ple la música negra en les audiències blanques dels Estats Units. A més, les seves lletres resultaren sexualment provocadores.
Emmarcà les seves actuacions en muntatges escènics monumentals i efectistes, i projectà una imatge camaleònica, sempre dominada per l’erotisme, la provocació i l’extravagància. Extraordinàriament prolífic, feu una gran quantitat de gires i concerts, i publicà uns 300 àlbums, videoclips i singles, entre els quals 39 àlbums d’estudi, bé que en general l’obra dels anys vuitanta és considerada la culminació de la seva trajectòria. Guanyà un total de 7 Grammy, entre altres premis.
A partir de l’any 1993 es feu anomenar “L’artista abans conegut com a Prince” i canvià el seu nom per un símbol que fusiona el símbol masculí i el femení, que ja havia aparegut en els discos de Prince abans del 1993, però de manera marginal. El maig del 2000 anuncià que recuperava el seu nom original, però que continuaria usant el símbol.
Morí per sobredosi d’analgèsics.