Vés al contingut

Chocho

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaChocho
ngigua
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants616 (2005)[1]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatOaxaca
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
llengües popolocanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2coz
ISO 639-3coz Modifica el valor a Wikidata
Glottologchoc1279 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecoz Modifica el valor a Wikidata
IETFcoz Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3458 Modifica el valor a Wikidata

El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.

Classificació

[modifica]

El chocho és una llengua que al costat del popoloca pertany al grup chocho-popoloca i aquest a les llengües popolocanes pertanyent al gran tronc otomang.[2]

Estatus oficial

[modifica]

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Variants

[modifica]

D'acord amb l'INALI, existeixen tres variants:[3]

  1. Chocho de l'est o Ngiba, parlat per unes 180 persones a Ocotlán, San Miguel Tulancingo, San Francisco Teopan, etc.
  2. Chocho de l'oest o Ngigua, parlat per unes 62 persones a San Miguel Huautla, Santa María Nativitas.
  3. Chocho del sur o Ngiba, parlat per unes 200 persones a San Juan Bautista Coixtlahuaca, i en una localitat de San Miguel Chicahua.

Fonologia

[modifica]

Les taules següents contenen els fonemes de l'idioma chocho.[4]

Vocals

[modifica]
Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a

Qualitat de les vocals

[modifica]

El chocho compta amb cinc vocals bàsiques. Cadascuna d'elles pot ser nasal [ã]. També tenen vocasls orals i nasals glotalitzades [aʔ], [ãʔ], [aʔa] y [ãʔã].[4]

Consonants

[modifica]
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Post-
alveolar
Retroflexa Palatal Velar Glotal
Oclusiva p b t d k g ʔ
Fricativa f θ s z ʃ ʒ ʂ ʐ x
Africada ts͡ tʃ͡ tʂ͡
Nasal m n
Vibrant múltiple r
Vibrant simple ɾ
Lateral l

Tons

[modifica]

L'idioma chocho, igual que altres llengües otomang, és una llengua tonal. Té tres tons bàsics. El to 3 és alt; 2 és to mitjà i 1 és to baix.

3 (á)
2 (ā)
1 (à)

Compta amb tres tons de contorn:

To alt descendent [â]
Tons mitjà ascendent [aá]
To baix ascendent [ǎ]

Característiques

[modifica]

Quant a la seva alineament morfosintàctic és una llengua de tipus actiu-inactiva, on l'ús de pronoms i el tractament de subjecte d'una oració intransitiva depèn del significat d'aquest verb.

Referències

[modifica]
  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. Lewis, M. Paul. Ethnologue: Languages of the world (en anglès). 6a. Dallas, Texas: SIL International, 2009.  Arxivat 2011-08-07 a Wayback Machine.
  3. INALI. «Chocholteco». Catálogo de las lenguas indígenas nacionales: variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas, 2008.
  4. 4,0 4,1 Mock, Carol C. «Los casos morfosintácticos del chocho». Anales de antropología, 19, 20, 1982, pàg. 345-378 [Consulta: 19 juliol 2012].

Bibliografia

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy