Vés al contingut

Usuari:Jaumellecha/proves5: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 88: Línia 88:


=== Teofanies al Moviment dels Sants dels Últims Dies ===
=== Teofanies al Moviment dels Sants dels Últims Dies ===
[[Fitxer:Joseph_Smith_first_vision_stained_glass.jpg|miniatura|Representació en vitralls de la [[Primera visió]] de [[Joseph Smith]], 1913]]
[[Fitxer:Joseph_Smith_first_vision_stained_glass.jpg|miniatura|Representació en vitralls de la [[Primera Visió]] de [[Joseph Smith]], 1913]]
[[Joseph Smith]], the prophet and founder of the [[Latter Day Saint movement]], said that when he was 14 years old he was visited by [[God the Father]] and Jesus Christ in a grove of trees near his house, a Theophany in answer to his spoken prayer. This "[[First Vision]]" is considered to be the founding event of the Latter Day Saint movement.<ref>{{Cite web|title=God Restored Christ's Church through Joseph Smith |work=Our Faith: The Restoration of the Gospel |publisher=The Church of Jesus Christ of Latter-day Saints |url=http://www.mormon.org/restoration |archive-url=https://web.archive.org/web/20101013050245/http://www.mormon.org/restoration/ |archive-date=13 October 2010 |url-status=dead }}</ref> The [[Book of Mormon]] describes other hierophanies and Theophanies that occurred in the [[New World|new world]].<ref>{{Cite journal|author=Wright, Mark Alan|year=2011|title="According to Their Language, unto Their Understanding": The Cultural Context of Hierophanies and Theophanies in Latter-day Saint Canon|journal=Studies in the Bible and Antiquity|volume=3|pages=51–65
[[Joseph Smith]], el [[profeta]] i fundador del [[Moviment dels Sants dels Últims Dies]], va dir que quan tenia 14 anys va ser visitat per [[Déu Pare]] i [[Jesús de Natzaret|Jesucrist]] en un bosc d'arbres prop de casa seva, una teofania en resposta a la seva [[pregària]] parlada. Aquesta ''«[[Primera Visió]]»'' es considera l'esdeveniment fundacional del Moviment dels Sants dels Últims Dies.<ref>{{Cite web|title=God Restored Christ's Church through Joseph Smith |work=Our Faith: The Restoration of the Gospel |publisher=The Church of Jesus Christ of Latter-day Saints |url=http://www.mormon.org/restoration |archive-url=https://web.archive.org/web/20101013050245/http://www.mormon.org/restoration/ |archive-date=13 October 2010 |url-status=dead }}</ref> El ''[[Llibre de Mormó]]'' descriu altres [[Hierofania|hierofanies]] i teofanies que es van produir al [[Amèrica|Nou món]].<ref>{{Cite journal|author=Wright, Mark Alan|year=2011|title="According to Their Language, unto Their Understanding": The Cultural Context of Hierophanies and Theophanies in Latter-day Saint Canon|journal=Studies in the Bible and Antiquity|volume=3|pages=51–65
|publisher = Maxwell Institute for Regilious Scholarship, Brigham Young University|url=http://maxwellinstitute.byu.edu/publications/studies/?vol=3&id=72|archive-url=https://web.archive.org/web/20130125190902/http://maxwellinstitute.byu.edu/publications/studies/?vol=3&id=72|archive-date=25 January 2013|url-status=live}}</ref>
|publisher = Maxwell Institute for Regilious Scholarship, Brigham Young University|url=http://maxwellinstitute.byu.edu/publications/studies/?vol=3&id=72|archive-url=https://web.archive.org/web/20130125190902/http://maxwellinstitute.byu.edu/publications/studies/?vol=3&id=72|archive-date=25 January 2013|url-status=live}}</ref>


For example, [[Blake Ostler]] analysed the Throne-Theophany of [[Lehi (Book of Mormon prophet)|Lehi]] in the [[First Book of Nephi]] and concluded that the Theophanies in the [[Bible]] and the Book of Mormon have much in common.<ref>{{Cite journal|last=Ostler |first=Blake T. |year=2019 |title=The Throne-Theophany and Prophetic Commission in 1 Nephi: A Form-Critical Analysis |journal=BYU Studies Quarterly |volume=26 |issue=4 |pages=67–95 |url=https://byustudies.byu.edu/content/throne-theophany-and-prophetic-commission-1-nephi-form-critical-analysis |archive-url=https://web.archive.org/web/20211024181601/https://byustudies.byu.edu/wp-content/uploads/2020/02/26.4OstlerThrone-Theophany-cf65ed80-0dff-44d3-ad98-6f842ce25628.pdf |archive-date=24 October 2021 |url-status=live }}</ref>
Per exemple, Blake Ostler va analitzar la ''Teofania del Tron de [[Lehi (profeta)|Lehi]]'' al [[Primer Llibre de Nefi]] i va concloure que les teofanies de la ''[[Bíblia]]'' i el ''Llibre de Mormó'' tenen molt en comú.<ref>{{Cite journal|last=Ostler |first=Blake T. |year=2019 |title=The Throne-Theophany and Prophetic Commission in 1 Nephi: A Form-Critical Analysis |journal=BYU Studies Quarterly |volume=26 |issue=4 |pages=67–95 |url=https://byustudies.byu.edu/content/throne-theophany-and-prophetic-commission-1-nephi-form-critical-analysis |archive-url=https://web.archive.org/web/20211024181601/https://byustudies.byu.edu/wp-content/uploads/2020/02/26.4OstlerThrone-Theophany-cf65ed80-0dff-44d3-ad98-6f842ce25628.pdf |archive-date=24 October 2021 |url-status=live }}</ref>


{{cita|''I sent així vençut per l'Esperit, es va emportar en una visió, fins i tot que va veure els cels oberts, i va creure veure Déu assegut al seu tron, envoltat d'innombrables concurrències d'àngels en actitud de cantar i lloar el seu Déu.''
{{cita|''I sent així vençut per l'Esperit, es va emportar en una visió, fins i tot que va veure els cels oberts, i va creure veure Déu assegut al seu tron, envoltat d'innombrables concurrències d'àngels en actitud de cantar i lloar el seu Déu.''

Revisió del 07:15, 20 oct 2024

Teofania (del grec antic θεοφάνεια; theos, «déu», i faino, «manifestació», «aparició»)[Nota 1] és la manifestació local d'una deïtat a éssers humans, com poden ser les aparicions visibles,[1][2][3] i són comuns en la literatura clàssica, com la Ilíada.

La major part de les teofanies es descriuen com a experiències terribles, que omplen els seus testimonis d'un sentiment de por, ja que la presència física de la divinitat sol entendre's com a incompatible amb la vida dels mortals. Així passa a Arjuna quan presencia la teofania de Krixna; o Sèmele, que arriba a morir a causa de la teofania de Zeus, obligat a presentar-se davant d'ella en forma mortal. En la tradició judeocristiana, ningú pot veure en la realitat el rostre de Déu[4] i viure.[5]

Tradicionalment, el terme «teofania» s'utilitzava per referir-se a les aparicions dels déus a l'antiga Grècia i a les religions del Pròxim Orient. Encara que la Ilíada és la font més antiga de descripcions de teofanies a l'antiguitat clàssica (que es donen al llarg de tota la mitologia grega), la descripció més antiga apareix a l'Epopeia de Guilgameix.[6]

Teofania a l'Antiguitat

La mort de Sèmele, de Peter Paul Rubens, causada per la teofania de Zeus sense disfressa mortal

A més de les nombroses teofanies immemorials recollides en els mites grecoromans (poemes homèrics, Teogonia, Les metamorfosis), responent a teofanies divines o heroiques experimentades per grecs i romans de l'Antiguitat clàssica, era freqüent la fundació de cultes i ofrenes commemoratives.[7]

L'aparició de Zeus a Sèmele és més del que un mortal pot suportar i mor cremada per les flames del seu poder.[8] Tot i això, la majoria de les teofanies gregues eren menys mortals. Inusual per a la mitologia grega és la història de Prometeu (no un Olímpic sinó un Tità), que va portar el coneixement del foc a la humanitat. Les epifanies divines o heroiques van ser de vegades experimentades en temps històrics, ja sigui en somnis o com una visió de vigília, i sovint van conduir a la fundació d'un culte, o almenys a un acte de culte i la dedicació d'una ofrena commemorativa.[9]

La Theophania (Θεοφάνια) de Delfos era una festivitat anual de primavera, dedicada a celebrar el retorn d'Apol·lo de la seva estada hivernal a Hiperbòria. Com a culminació de les festes, s'exhibien als fidels les imatges dels déus, que la resta de l'any estaven ocultes a l'interior del temple. Els cultes mistèrics posteriors incloïen cerimònies semblants.[10]

Judaisme

Els fills d'Israel creuant el Jordà, de Benjamin West. Reprodueix la narració bíblica[11] que explica com Déu els guiava de dia en forma de columna de núvols i de nit en forma de columna de foc.[12]

En el judaisme i el cristianisme es denominen teofanies a les aparicions de Déu o d'àngels que es narren en diferents episodis bíblics, tant de la Bíblia hebrea (Tanakh o Antic Testament) com del Nou Testament. Quan es refereixen únicament a la divinitat de Crist es coneixen amb el nom de cristofanies, com l'Adoració dels Reis Mags o Epifania.

Sovint els relats teofànics presenten l'escena amb riquesa de detalls descriptius, situant-la al cim d'una muntanya o emmarcant-la en un núvol. Amb això s'indica que Déu és alhora present i ocult. No obstant això, en una de les teofanies del Nou Testament, la de l'Anunciació,[13] no consta cap tret descriptiu, sinó que se subratlla únicament el missatge portat per l'Arcàngel Gabriel a la Mare de Déu.

Teofanies a la Bíblia hebrea (Tanakh o Antic Testament)

A l'Antic Testament es poden entendre com a teofanies les aparicions dels tres àngels de Jahvè a Abraham a l'alzinar de Mambré (Gn 18), en forma d'esbarzer ardent (Ex 3:4-6) o en diferents casos en Nombres (Nm XXII: 32-35), Jutges (Jt II:1-5 i VI:1-24) o en testimonis dels profetes: Isaïes (Is VI), Ezequiel (Ez I), Daniel (Dn VI).

Probablement les teofanies més divulgades al món occidental són les protagonitzades per Moisès:

  • la primera quan, des de l'esbarzer ardent al mont Sinaí,[14]Déu li mana treure's les sabates, ja que el sòl que trepitjava era sagrat, i Moisès amaga el seva rostre perquè té por de mirar Déu;
  • la segona, també a la muntanya Sinaí, quan Déu li dóna les taules de la Llei (els Deu Manaments). En aquell moment, el poble d'Israel queda advertit que moriran si s'acosten molt a Déu.[15] El poble no veu la forma de Déu,[16] però aquesta primera experiència personal amb Déu és òbviament terrorífica, ja que demanen a Déu deixar-los i esperen morir si senten directament Déu una altra vegada.[17]
  • quan Moisès construeix la tenda de la trobada, la «glòria del Senyor va omplir la tenda»[18] i des de llavors Déu parlava amb Moisès des d'aquesta tenda.[19]
    La visió d´Ezequiel, de Rafaello Sanzio

También hay teofanías protagonizadas por otros personajes bíblicos, como la historia de la vocación de Isaías, cuando éste ve a Dios sentado sobre un trono,[20][21] la visión de Ezequiel[22] o el enigmático episodio del carro de fuego que se lleva a Elías ante Eliseo.[23] Las teofanías están indicadas usualmente en la Biblia diciendo que Dios se aparece a alguien. De igual manera, "el Ángel del Señor"[24] es una expresión que en muchos contextos se refiere a una teofanía. Las teofanías ocurren muchas veces en la Biblia hebrea. Tan solo en la Torá (Pentateuco), además de a Moisés, Dios se aparece a Abraham,[25] a Agar[26] y a Jacob.[27] Mucho más frecuentes son los episodios en que un personaje oye la voz de Dios,[28] aunque no se indica que le perciba con la vista: Adán y Eva,[29] Caín,[30] Noé,[31] Elías,[32] etc. Más genéricas son las indicaciones proféticas de que la voz de Dios clama o llega "desde las alturas" o "desde Jerusalén".[33] En el relato bíblico no se concreta si la que se aparece en el festín de Baltasar era la mano de Dios.[34]

Aun cuando Dios sólo aparece localmente en una teofanía, la Biblia hebrea repetidamente indica que Dios no está limitado por esto para estar presente en un solo lugar (ubicuidad divina). Esto está implicado por la omnipotencia divina, que crea el propio espacio ("los cielos y la tierra")[35] y escucha todas las plegarias.[36] La presencia universal de Dios queda explícita cuando, en su oración pidiendo que la presencia de Dios habite en el recién construido templo de Jerusalén, Salomón dice: "¿Habitará Dios sobre esta tierra? Pero el cielo y el cielo de los cielos no pueden siquiera contenerte a ti. Mucho menos esta casa que te he construido".[37]

Teofanies intertestamentals

Algunas tradiciones judías intertestamentales personifican esta expresión de Dios como un ángel especial que tiene la tarea de representar a Dios ante los hombres. Este ángel es llamado el Ángel del Rostro, el Ángel de la Presencia o Metatron, o en hebreo anan o mal'ak, y se dice que tiene el máximo lugar en el Cielo, junto a Dios, y que intercede por Israel.

De acuerdo al filósofo judío Filón de Alejandría (segle i -su obra es anterior por muy poco al Nuevo Testamento-), Dios es puramente trascendente, así que sus interacciones con el mundo material se dan a través de una expresión de sí mismo: su Logos o palabra. Es a través de esta Palabra que, en Génesis 1, Dios crea el mundo. 

Cristianisme

Christians generally recognize the same Old Testament theophanies as the Jews.[38][39] In addition, there are at least two theophanies mentioned in the New Testament.[40][41] While some usages[42] refer to the baptisms of Jesus and John the Baptist as "theophanies", scholars discourage such usage.[1]

Traditional analysis of the Biblical passages led Christian scholars to understand Theophany as an unambiguous Manifestation of God to man.[43] Otherwise, the more general term hierophany is used.[44]

Teofanías en el Nuevo Testamento

Los grandes momentos en los que se manifestaron teofanías a lo largo del Nuevo Testamento fueron el Bautismo de Jesús, la Transfiguración y la Ascensión a los cielos.

Encarnación

En referencia al primer capítulo del Génesis, cuando Dios crea todas las cosas a través de su Palabra, el evangelio de Juan comienza: "En el principio era el Verbo, y el Verbo era con Dios, y el Verbo era Dios. Este era en el principio con Dios. Todas las cosas por él fueron hechas, y sin él nada de lo que ha sido hecho, fue hecho." La traducción "Verbo" corresponde al término griego Logos. Continúa poco después: "Y aquel Verbo fue hecho carne, y habitó entre nosotros (y vimos su gloria, gloria como del unigénito del Padre), lleno de gracia y de verdad."[45] La exégesis cristiana de estos versículos los convierten en fundamento central del dogma cristiano de la Encarnación del Verbo o de Jesucristo, que requiere también la definición de la unión hipostática (la de las dos naturalezas, humana y divina, de Jesucristo, un ser completamente divino y completamente humano, aunque manteniendo la distinción entre su divinidad y su humanidad).

La rara palabra griega que Juan usa para "habitar" en este pasaje, se emplea para describir la residencia de los nómadas en sus tiendas, lo que suele interpretarse como un paralelismo con el pasaje del Éxodo en el que se describe la tienda del encuentro, en la cual Dios hablaba con Moisés, en especial porque Juan se refiere a la "gloria", término con el que se describe igualmente la "gloria de Dios" que bajó a la tienda donde Moisés escuchaba a Dios, y que acompañaba a la presencia local de Dios. El evangelio de Juan enfatiza esta unión paradójica y esta distinción de naturalezas afirmando: "A Dios nadie le vio jamás; el unigénito Hijo, que está en el seno del Padre, él le ha dado a conocer."[46] Los hombres han visto a Jesús; la conclusión es que Dios se vuelve específicamente inmanente a través de la teofanía física de Jesús. En el segle iv, Eusebio de Cesarea escribió un libro titulado Theophania, refiriéndose a la Encarnación de Jesús.[47]

Bautismo

En el momento del bautismo de Jesús por Juan el Bautista en el río Jordán, los evangelios[48] describen la presencia local simultánea de tres personas divinas: Jesús (Dios Hijo), el Espíritu Santo en la forma de una paloma y Dios Padre en la forma de una voz audible.[28]

Este evento en su totalidad se considera una teofanía, y la capacidad de las tres personas divinas para aparecer a la vez, pero también con funciones distintas, se considera como fundamento central del dogma cristiano de la Santísima Trinidad. La fiesta de la Epifanía en la Iglesia ortodoxa (6 de enero del calendario gregoriano celebra la teofanía del bautismo de Jesús.

Cristofanías

Las cristofanías son las manifestaciones de Jesucristo tras la Ascensión, como la ocurrida en la conversión de San Pablo (llamada "cristofanía de Damasco"). A partir de las obras de Justino Mártir (que identificaba el "ángel del Señor" con el Logos), se identifican también cristofanías en el Antiguo Testamento como manifestaciones de Cristo preencarnado. El Apocalipsis abunda en descripciones enigmáticas, alguna de las cuales se identifica con pasajes del Antiguo Testamento, como las visiones teofánicas de Isaías y Ezequiel.[49]

Teofanías en el cristianismo posterior

Posteriores a los textos bíblicos ha habido numerosas visiones de Jesús y María[50] (apariciones marianas, apariciones de Jesús, revelaciones privadas).[51]

Orthodoxie

La bénédiction de l'eau.

La Théophanie est l'une des Douze Grandes Fêtes du christianisme orthodoxe.

Le 19 janvier pour les orthodoxes russes et serbes, et le 6 janvier pour les orthodoxes grecs[Nota 2], l'Église orthodoxe célèbre la fête de la Théophanie. Cette fête est le pendant orthodoxe de la fête de l'Épiphanie dans l'Église catholique.

C'est à cette occasion qu’a lieu la cérémonie de la bénédiction de l’eau : cette fête se déroule soit à l'église, soit sur un rivage notamment en Grèce. En Russie, un usage s'est répandu de creuser un trou dans la glace d'une rivière et de plonger dans l'eau glacée[52]. On appelle cette coutume les « bains de la Théophanie » ou yordan, en souvenir du baptême de Jésus-Christ dans les eaux du Jourdain[53].

Les arméniens orthodoxes célèbrent le 19 janvier non seulement la théophanie mais aussi la fête de Noël pendant laquelle on bénit aussi les eaux à la fin de la Divine Liturgie.

Evangelical Christianity

Some modern evangelical Christian Bible commentators, such as Ron Rhodes, interpret "the angel of the Lord", who appears in several places throughout the Old Testament, to be the pre-incarnate Christ, which is Jesus before his manifestation into human form, as described in the New Testament. Adaptions to his hypothesis in current evangelical research and intercollegiate debate describe these manifestations as the post-incarnate Christ (yet to be published), as though in being a divine human capable of time travel He could foretell his later incarnation as having already lived it.[54] The term Christophany has also been coined to identify post-incarnate appearances of Christ in both the Old and New Testaments. 1 Peter 4 (v.6) allows for the interpretation that on the Son's Father-Spirit (as the third member of the trinity fulfilling the unity of various persons as Christ is crowned King of Kings) and being conferred from the cross with the words, "Eloi, Eloi! Lama Sabachtani", was thereby born or separated as the timeless Word (or angel) of God (John 1 and 5) with the character and memory of Christ, even giving permission for creation "Let there be.." (Genesis 1) . This also has been the traditional interpretation of the earliest Church Fathers as well as the apostle Paul himself, who identifies the rock that was with Moses in the desert, and the speaking burning bush, as being Christ. For a more thorough list of "God Sightings", or Theophanies, see the examples above under "Judaism, Hebrew Bible."

Teofanies al Moviment dels Sants dels Últims Dies

Representació en vitralls de la Primera Visió de Joseph Smith, 1913

Joseph Smith, el profeta i fundador del Moviment dels Sants dels Últims Dies, va dir que quan tenia 14 anys va ser visitat per Déu Pare i Jesucrist en un bosc d'arbres prop de casa seva, una teofania en resposta a la seva pregària parlada. Aquesta «Primera Visió» es considera l'esdeveniment fundacional del Moviment dels Sants dels Últims Dies.[55] El Llibre de Mormó descriu altres hierofanies i teofanies que es van produir al Nou món.[56]

Per exemple, Blake Ostler va analitzar la Teofania del Tron de Lehi al Primer Llibre de Nefi i va concloure que les teofanies de la Bíblia i el Llibre de Mormó tenen molt en comú.[57]

« I sent així vençut per l'Esperit, es va emportar en una visió, fins i tot que va veure els cels oberts, i va creure veure Déu assegut al seu tron, envoltat d'innombrables concurrències d'àngels en actitud de cantar i lloar el seu Déu.

I va succeir que va veure un que baixava del mig del cel, i va veure que la seva brillantor era per sobre de la del sol al migdia.

I també va veure que altres dotze el seguien, i la seva brillantor superava la de les estrelles del firmament. I van baixar i van sortir sobre la faç de la terra; i el primer va venir i es va posar davant del meu pare, i li va donar un llibre i li va demanar que llegís.[58]

»

Teofanies a l'hinduisme

Krixna es revela davant Arjuna

Ja que l'hinduisme és entès comúmnent com una religió politeista o panteística, la teofania té un significat diferent que el de les religions monoteistes. Les teofanies són un tema molt recurrent als Puranes sànscrits.

La teofania més coneguda es troba al Bhagavad Gita, una petita secció de l'immens text èpic, Mahābhārata. Al Gitā, el famós guerrer Arjuna demana al seu amic Krixna (després d'un monòleg d'aquest, al camp de batalla de Kurukshetra, en què revela que és més que un mortal) que reveli la seva veritable forma. Krixna accedeix i atorga a Arjuna la visió espiritual, que permet veure Krixna en la seva veritable forma, una manifestació terrorífica que forma la major part del capítol 11.

Al Mahābhārata es descriuen una sèrie d'altres teofanies.[59] Primer, l'aparició del déu Indra a Kunti, amb el posterior naixement de l'heroi Arjuna.[60][61] Cap al final de l'èpica, el déu Yama pren la forma d'un gos per posar a prova la compassió de Yudhishthira. Encara que se li diu a Yudhishthira que no pot entrar al paradís amb un animal així, es nega a abandonar el seu company, guanyant-li elogis del Dharma.[62]

Teofanies a l'islam

La teofania més important de l'Islam és el Miraj, l'ascens del Profeta al cel. Parla a l'Esperit Sant (Gabriel), de vegades anomenat «un viatge nocturn des de La Meca a través de Jerusalem».[63][64]

Teofanies a la fe drusa

Hamza ibn Ali ibn Ahmad és considerat el fundador dels drusos i l'autor principal dels manuscrits drusos,[65] va proclamar que Déu s'havia fet humà i havia pres la forma d'home, Al-Hàkim.[66][67][68][69][70] Al-Hàkim és una figura important de la fe drusa, el fundador homònim de la qual Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí el va proclamar com l'encarnació de Déu el 1018.[66][68]

Teofanies de la fe bahàʼí

La Fe bahà'í creu que Déu es manifesta en els profetes. La «Manifestació de Déu» és un concepte que fa referència a profetes com Zoroastre, Gautama Buda, Abraham, Moisès, Jesús, Mahoma, el Báb i Bahà'u'llàh.[71] Les Manifestacions de Déu són una sèrie de personatges que reflecteixen els atributs del diví en el món humà, per al progrés i l'avenç de la moral humana i la civilització.[72]

A la publicació de 1914 titulada The Reconciliation of Races and Religions (La reconciliació de races i religions), Thomas Kelly Cheyne, FBA (1841–1915), un ministre ordenat de l'Església d'Anglaterra i erudit de la Universitat d'Oxford, va descriure la Teofania en el context de la Fe bahà'í.[73][74] Cheyne va escriure: «... hom sent que una teologia sense teofania és alhora seca i difícil de defensar. Volem un avatar, és a dir, un 'descens' de Déu en forma humana».[74]

Un article de 1991 al Journal of Bahá'í Studies (JBS), va descriure la «teofanologia bah'à'í» com «l'acceptació del Profeta, o 'Manifestació de Déu', que parla en nom de Déu».[75] L'autor va explicar que Bahà'u'llàh va escriure una sèrie d'epístoles a la dècada del 1860 a reis i governants, inclosos el Papa Pius IX, Napoleó III, el tsar Alexandre II de Rússia, la reina Victòria i Nàssir-ad-Din Xah Qajar, proposant-los d'una manera «enèrgica i teofànica» a emprendre reformes.[75] Aquestes cartes es van publicar en una recopilació titulada Invocacions del Senyor dels exèrcits l'any 2002.[76] L'article de JBS va descriure la «Teofanologia» de Bahá'u'lláh com a «progressista». Va reclamar «l'autoritat espiritual» en aquestes cartes en les quals va advertir als líders occidentals dels perills als quals s'enfronta la humanitat si decideixen no actuar segons la seva guia.[75]

Aparicions divines als animals

La tradició religiosa humana inclou enregistraments literaris antics de divinitats que apareixen als animals. Normalment, els animals transmeten l'experiència als humans mitjançant la parla humana:

En l'actualitat

Teofanía, de l'artista mexicà Antonio García Vega

Més recentment, l'autor de ciència-ficció Philip K. Dick va tenir una teofania el 3 de febrer de 1974,[80] que es convertiria en la base de les seves obres semibiogràfiques VALIS (1981) i Radio Free Albemuth (1985).[81][82] L'any 1977, Michel Potay va declarar que va ser testimoni de cinc teofanies. Va publicar el text que diu haver rebut de Déu a The Book, la segona part de The Revelation of Ares.

Hi ha un gran nombre de casos moderns que s'han convertit en llibres, pel·lícules i s'han transmès d'una altra manera a un públic ampli. Alguns casos s'han convertit en llibres i mitjans populars, com ara:

  • A Course in Miracle (Un curs de miracles) que s'acredita com a canalitzat divinament.[83]
  • The Attentive Heart: Conversations with Trees (El cor atent: converses amb arbres), en què els esperits contactats resideixen en espècies que no solen parlar en el sentit ordinari de la parla humana.[84]

Aquests casos es distingeixen dels casos en què les trobades divines són considerades explícitament de ficció per l'autor, un motiu freqüent en la ficció especulativa com a la sèrie Galàctica Milieu de Julian May.[85]

Notes

  1. No s'ha de confondre amb la festivitat de Delfos (grec antic: (τὰ) Θεοφάνια, Theophania).
  2. Aquesta diferència en el calendari de les festes litúrgiques s'explica per l'adopció per part de Grècia de la reforma del calendari gregorià; a Rússia aquestes festes majors continuant-se celebrant segons l'antic calendari.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Theophany». A: Encyclopædia Britannica. 
  2. Harvey, Van Austin. «Theophany». A: . New York: Macmillan, 1964. OCLC 963417958. 
  3. Burtchaell, J. T.. «Theophany». A: New Catholic Encyclopedia. 13: Seq-The. second. Detroit, Michigan: The Catholic University of America by Thomson/Gale, 2002, p. 929. ISBN 978-0-7876-4017-0. 
  4. Walther Eichrodt (1967), "Spiritualization of the theophany", Theology of the Old Testament 2, The panim (the face) of God, fuente citada en Face of God
  5. Éxodo 33:20
  6. Bulkley, Kelly (1993). "The Evil Dreams of Gilgamesh: An Interdisciplinary Approach to Dreams in Mythological Texts". In Rupprecht, Carol Schreier. The Dream and the Text: Essays on Literature and Language. Albany, New York: SUNY Press. pp. 159–177; 163. ISBN 978-0-7914-1361-6.
  7. Oxford Classical Dictionary, 3rd edn revised, p 546
  8. Fox, William Sherwood. Greek and Roman [mythology] (en anglès), 1916. ISBN 978-0-659-91993-9. 
  9. Oxford Classical Dictionary, 3ª ed. revisada, p. 546
  10. James Hall, A History of Ideas and Images in Italian Art, pp 70–71, 1983, John Murray, London, ISBN 0-7195-3971-4
  11. Éxodo 13:21-22
  12. Deuteronomio, Nehemías, fuentes citadas en Pillar of Fire (theophany)
  13. Lucas 1:26-38
  14. Éxodo 3:4-6
  15. Éxodo 19:21
  16. Deuteronomio 4:12
  17. Éxodo 20:18-19
  18. Éxodo 40:3
  19. Levítico 1:1
  20. American Standard Bible, fuente citada en Throne of God
  21. Isaías 6
  22. Ezequiel 1:4-9
  23. Reyes2;&version=61; 2 Reyes 2
  24. Catholic Encyclopedia, fuente citada en Angel of the Lord
  25. Génesis 17:1, Génesis 18:3 -los huéspedes-
  26. Génesis 21:17-18
  27. Génesis 28:10-18, Génesis 32:30, Génesis 35:9, Génesis 48:3
  28. 28,0 28,1 Jewish Encyclopedia, fuente citada en Voice of God
  29. Génesis 3:8 -pecado original-
  30. Génesis 4:6-9
  31. Génesis 6:13
  32. Reyes17;&version=61; 1 Reyes 17
  33. Ezequiel 1:25, Jeremías 25:30, Joel 3:16–17, Amos 1:2, Daniel 4:31
  34. Daniel 5
  35. Génesis 1
  36. Salmos 17:1-6
  37. Reyes8:27;&version=61; 1 Reyes 8:27, Isaías 66:1, Jeremías 23:24, Salmos 139:7-16
  38. Kominiak, Benedict. The Theophanies of the Old Testament in the Writings of St. Justin. Washington, D.C.: Catholic University of America Press, 1948, p. throughout (Studies in Sacred Theology, 2nd series, number 14). OCLC 878155779. 
  39. Bucur, Bogdan Gabriel. Scripture Re-envisioned: Christophanic Exegesis and the Making of a Christian Bible. Leiden: Boston Brill, 2018, p. passim. ISBN 978-90-04-38610-5. 
  40. Mark 1:9–11 and Luke 9:28–36
  41. Cook, Chris. «Hearing voices in Christian scripture: the New Testament». A: Hearing Voices, Demonic and Divine: Scientific and Theological Perspectives. New York: Routledge, 2019, p. 82. ISBN 978-0-367-58243-2. 
  42. «The Season of Epiphany». The Voice. Christian Research Institute.
  43. Ivakhiv, Adrian J.. Claiming Sacred Ground: Pilgrims and Politics at Glastonbury and Sedona. Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2001, p. 253, note 2 and the authors there cited. ISBN 978-0-253-33899-0. 
  44. Sharma, Arvind. «The Concept of Revelation and the Primal Religious Tradition». A: A Primal Perspective on the Philosophy of Religion. Dordrecht, the Netherlands: Springer Verlag, 2006, p. 109. ISBN 978-1-4020-5014-5. 
  45. Juan 1:1-14
  46. Juan 1:18
  47. Eusebio de Cesarea en el Proyecto tertuliano (en inglés).
  48. Mateo 3:13-17, Marcos 1:9-11, Lucas 3:21-22
  49. Apocalipsis 4:1-9
  50. Freze, Michael. Voices, Visions, and Apparitions, OSV Publishing, 1993, ISBN 0-87973-454-X. Fuente citada en Visions of Jesus and Mary
  51. "The Vatican on private revelations", fuente citada en en:Private revelation
  52. « Russie : tous dans l'eau... glacée », Antoine Boyet, Le Journal international, 24 janvier 2013.
  53. Comprendre la théophanie.
  54. Ron Rhodes Angels Among Us: Separating Fact from Fiction – Page 117, (2008): "As we examine Scripture together, I think you too will come to see that this was no ordinary angel but was in fact the pre-incarnate Christ. Theologians call the appearances of Christ in the Old Testament Theophanies."
  55. «God Restored Christ's Church through Joseph Smith». Our Faith: The Restoration of the Gospel. The Church of Jesus Christ of Latter-day Saints. Arxivat de l'original el 13 October 2010.
  56. Wright, Mark Alan «"According to Their Language, unto Their Understanding": The Cultural Context of Hierophanies and Theophanies in Latter-day Saint Canon». Studies in the Bible and Antiquity. Maxwell Institute for Regilious Scholarship, Brigham Young University, vol. 3, 2011, pàg. 51–65.
  57. Ostler, Blake T. «The Throne-Theophany and Prophetic Commission in 1 Nephi: A Form-Critical Analysis». BYU Studies Quarterly, vol. 26, 4, 2019, pàg. 67–95.
  58. El Tron-Teofania de Lehi al Primer llibre de Nefi (1 Nephi 1;8-11
  59. Laine, James W. Visions of God: narratives of Theophany in the Mahābhdāhata (en angles). 16. Viena: Gerold & Company, 2007 (Publications of the De Nobili Research Library). ISBN 978-3-900-27119-0. 
  60. «Arjuna». A: Encyclopedia of Ancient Deities. Routledge, 2013. ISBN 978-1-13596-390-3. 
  61. Johnson, W. J.. «Kunti». A: A Dictionary of Hinduism. Oxford University Press, 2009. DOI 10.1093/acref/9780198610250.001.0001. ISBN 978-0-19861-025-0. 
  62. «The Mahabharata, Book 17: Mahaprasthanika Parva: Section 3». Internet Sacrd Texts Archive.
  63. Bradlow, Khadija «A night journey through Jerusalem». , 18-08-2007.
  64. Vuckovic, Brooke Olson. Heavenly Journeys, Earthly Concerns: The Legacy of the Mi'raj in the Formation of Islam. New York: Routledge, 2004 (Religion in History, Society and Culture, volume 5). ISBN 978-0-415-96785-3. 
  65. Hendrix, Scott. The World's Greatest Religious Leaders: How Religious Figures Helped Shape World History [2 volumes]. ABC-CLIO, 2018, p. 11. ISBN 978-1440841385. 
  66. 66,0 66,1 Willi Frischauer. The Aga Khans. Bodley Head, 1970, p. ?.  (Which page?)
  67. Nisan, Mordecai. Minorities in the Middle East: A History of Struggle and Self-Expression. McFarland, 2015, p. 95. ISBN 9780786451333. 
  68. 68,0 68,1 Ismail K. Poonawala «Review - The Fatimids and Their Traditions of Learning». Journal of the American Oriental Society, vol. 119, 3, pàg. 542. DOI: 10.2307/605981. JSTOR: 605981.
  69. Encyclopaedic Survey of Islamic Culture - Page 94 by Mohamed Taher
  70. The Druze in the Middle East: Their Faith, Leadership, Identity and Status - Page 41 by Nissim Dana
  71. Smith, Peter. «Manifestations of God». A: A Concise Encyclopedia of the Baháʼí Faith. Oxford: Oneworld Publications, 2000. ISBN 1-85168-184-1. 
  72. Cole, Juan «The Concept of Manifestation in the Baháʼí Writings». Baháʼí Studies, vol. monograph 9, 1982, pàg. 1–38.
  73. «Worldwide Adherents of All Religions by Six Continental Areas, Mid-2010». A: Encyclopædia Britannica, 2010. 
  74. 74,0 74,1 Cheyne, Thomas Kelly. The reconciliation of races and religions. London: A. and C. Black, 1914. ISBN 978-0-7905-0976-1. OCLC 2779254. 
  75. 75,0 75,1 75,2 Buck, Christopher «Bahá'u'lláh as "World Reformer"». Journal of Bahá'í Studies. Association for Bahá’í Studies, vol. 3, 1991.
  76. Baháʼu'lláh. The Summons of the Lord of Hosts. Haifa Israel: Baháʼí World Centre, 2002, p. 137. ISBN 0-85398-976-1. 
  77. Leeming, 2010.
  78. Valmiki, Ramayana
  79. Cheng'en i Chunfang, 1592.
  80. McKee, 2004, p. 1-2.
  81. McKee, 2004, p. 10.
  82. Umland, 1995, p. 82.
  83. Shucman, 1972.
  84. Kaza, 1996.
  85. May, 1987.

Bibliografia

  • Cheng'en, Wu; Chunfang, Li. Viatge a l'Oest (en xinès), 1592. 
  • Kaza, Stephanie. The Attentive Heart: Conversations with Trees (en anglès). Shambhala, 1996. ISBN 978-1-570-62251-9. 
  • Leeming, David Adams. Creation myths of the world: an encyclopedia (en anglès), 2010. 
  • May, Julian. Intervention: A Root Tale to the Galactic Milieu and a Vinculum between it and The Saga of Pliocene Exile (en anglès). Boston: Houghton Mifflin, 1987. 
  • Mckee, Gabriel. Pink beams of Light from the God in the gutter: the science-fictional religion of Philip K. Dick (en anglès). Lanham, Maryland: University Press of America, 2004. 
  • Shucman, Helen. A Course in Miracles (en anglès). Course in Miracles Society, 1972. 
  • Umland, Samuel J. Philip K. Dick: contemporary critical interpretations (en anglès). Westport, Connecticut: Greenwood Press, 1995. 
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy