Teresa Borràs i Fornell

Compositora, professora i concertista de piano catalana

Teresa Borràs i Fornell (Manresa, 30 de juliol de 1923 - Mataró, 17 de juliol de 2010) fou una compositora, professora i concertista de piano.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaTeresa Borràs i Fornell
Biografia
Naixement30 juliol 1923 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMataró Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Va començar els estudis musicals als 8 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona, on en un primer moment li van ser impartides classes de piano i harmonia i, posteriorment, de guitarra.[3] Va ser deixebla de Francesco Molinari i Ernest Cervera.[4] Va obtindre el títol de Piano el 1971 i el de Guitarra el 1972. També va perfeccionar les seves aptituds d'harmonia, contrapunt i composició amb Cristòfor Taltabull.[1] Posteriorment, estudià clavicèmbal al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.[5]

Borràs va oferir diversos concerts entre els anys 1947 i 1953, i els anys 1950 i 1952 va rebre beques per a estudiar a l'Accademia Chigiana de Siena (Itàlia), on va ampliar els seus coneixements i en va adquirir de nous com ara el domini d'instruments poc freqüents a l'època com el clavicèmbal o l'arpa. Durant aquesta etapa va actuar al Palau de la Música per única vegada tocant el clavicèmbal.[1][2]

Més endavant va esdevenir professora de guitarra i piano a l'Escola Municipal de Música de Manresa durant set cursos i uns altres cinc va ensenyar piano a l'Escola de Música de Mataró, filial del Conservatori del Liceu.[2] Des de 1976 va ser professora de Música a l'Institut Alexandre Satorras de la mateixa població. La seva sòlida formació d'harmonia i de contrapunt, d'estil poc convencional, es caracteritzava per la combinació d'instruments i per l'originalitat de les seves estructures.[1]

El 1979 li va ser concedida la Beca de Composició per al Curs d'Estiu "Música a Compostela" a la classe de Rodolfo Halffter.[6] Un parell de dècades més tard, el 1997, va obtenir el 1r accèssit del Premi Caterina Albert i Paradís. Va ser sòcia de l'Associació Catalana de Compositors i autora associada de la Sociedad General de Autores y Editores.[4]

Ja retirada de la vida acadèmica, Teresa Borràs va seguir component i exercint com a concertista de piano fins a la seva mort l'any 2010, especialment per tal de donar a conèixer la seva obra.[1] Va morir el 17 de juliol de 2010 a la Residència Mare Nostra de Mataró, on vivia.[7]

El fons personal de Teresa Borràs es conserva a la Biblioteca de Catalunya. També es conserva altra part de la seva obra a la Biblioteca de la Fundación Juan March, a Madrid.

La seva obra inclou composicions per a piano, cant i piano, guitarra, arpa per a cor i orquestra de cambra.[8] A més a més, va escriure concerts, peces per a carilló, trios, quartets, danses, preludis i estudis per a diversos instruments, i també va publicar tres discos.[1][2]

  • Tururú (popular), op. 8 (1954), per a cor de veus mixtes. Dedicada al Quartet Mtre. Blanch [Miquel Blanch]
  • Tornem a muntanya, op. 14 (1964), per a cor de veus mixtes. Lletra: Fidel Riu.
  • El meu cant, op. 15 (1964), per a cor de veus mixtes. Lletra: Clementina Arderiu.
  • Mientras el aires es nuestro, op. 63 (1979), per a cor de veus mixtes
  • Salve, per a 2 veus (1947). Dedicada a la Verge de l'Alba.
  • Salve, Regina, a tre voci (1947). Dedicada al Comte Guido Chigi Saracini.
  • Preludis clavicèmbal, op. 52 (1972)
  • 12 Preludis, op. 67 (1969), per a piano. 21' Estrena: T. Borràs
  • Impressions, op. 69 (1989), per a piano. Conté: 1. Allegro; 2. Moderato)
  • 6 bagatel·les, op. 72 (1979), per a piano.
  • Confluències, op. 75 (1979), per a piano. 10' Estrena: T. Borràs (Sevilla, 1981).
  • 6 Estudis, op. 76. (1981-1986), per a piano. 14' Estrena dels núm. 1-3: T. Borràs; Centre Cultural de Caja Madrid (Barcelona), 1986.[3]
  • Toccata, op. 77, per a piano. 6'20" Estrena: T. Borràs (Sevilla, 1981).
  • Recull, op. 78 (1981), per a piano. Conté: Engruna; Balleruc; Esquitx; Garbuix; Ocellet; Marxa; Gatzara. 9'15''. Estrena: Barcelona, 26 d'abril de 2000
  • Núvol, op. 83 (1983), per a piano. 5'10". Estrena: T. Borràs (Barcelona, 1986).
  • Rondó, op. 87 (1986), per a 2 pianos. 12'. Estrena: María José Martín i Christopher Bradshaw (Bilbao, 25 de novembre de 1998)
  • Impromptus núm. 1 y 2, op. 97 (1989). 5'. Estrena: Barcelona, 26 d'abril de 2000
  • Dues peces per Carilló, op. 111 (1992-1993), per a carilló. 12'. Conté: 1. Variacions Ball de Cascabells; 2. L'Alba. Estrena: Anna Reverte; Carilló del Palau de la Generalitat, 1992 i 1994.
  • Preludi i joiós, op. 123: Suite a cuatro manos (1993), per a carilló. 13'. Estrena: Anna Maria Reverté i Abel Chaves; Carilló del Palau de la Generalitat, 29 d'abril de 1995
  • 4 mans, op. 132 (2000)
  • Solitud, op. 135 (1994), per a piano. 5'30''. Estrena: Sergi Poch; Casa Elizalde (Barcelona), 11 de novembre de 1999
  • Estudis preliminars, op. 138
  • Iris, per a dos pianos. Estrena: Álvaro Guijarro i Carmen Cuesta; Escuela Municipal de Música Andrés Isasi (Getxo), 11 de març de 2005
  • Impromptu (1977), per a piano.
  • Lluny (1983), per a piano. 2'02" Estrena: T. Borràs (Barcelona, 1986).
  • Scherzetto (1979), per a piano. 4' Estrena: T. Borràs (Manresa, 1980)

Guitarra

modifica
  • Cinco Danzas, op. 7 (1954), per a guitarra. 20' Estrena: University Alaska 1993.
  • Cinco danzas españolas, op. 7 (1954), per a guitarra. 16'. Estrena: Shawn Lyons; University Alaska, 1993.
  • Ball pla, op. 21 (1965), per a guitarra.
  • Estudi, op. 22 (1965), per a guitarra.
  • Tres estudis, op. 23 (1966), per a guitarra. 8'
  • Tres estudis, op. 24 (1966), per a guitarra. 7'45''
  • Estudio para guitarra, op. 45 (1969)
  • Mesto, op. 58 (1970), per a guitarra. 5'
  • Preludi espanyol, op. 59 (1973), per a 2 guitarres
  • Tiento, op. 125 (1993), per a guitarra. 5'
  • Rondellus, op. 151 (1997), per a 4 guitarres. 8'. Encàrrec i dedicatòria: Jove Camerata Catalana de Guitarres. Estrena: Jove Camerata Catalana de Guitarres, sota la direcció de Miquel Quiñones Torres; Sala Les Esmandies (Mataró), 1997.
  • Fantasia, op. 228 (2007), per a guitarra. Dedicada a Santi Figueras.
  • Sonata, op. 229 (2007), per a guitarra.
  • Sonata, op. 232, per a guitarra. Dedicada a Claudio Ferrer.
  • Danza catalana (1965), per a guitarra
  • Pinus (1980), per a 4 guitarres. 4'30''
  • Garberies (1981), per a 3 guitarres. 6'
  • Sonatina, op. 34 (1960), per a arpa (ed. 2002)
  • Impromptu, op. 35 (1969), per a arpa
  • Sonatina, op. 38 (1958), per a arpa
  • Arabesque espanyola, op. 39 (1954), per a arpa
  • Preludis, op. 43 (2000), per a arpa
  • 3 Preludis, op. 46 (1970), per a arpa. 35'
  • 3 Danzas Españolas, op. 48 (1970), per a arpa. Conté: Jota; Malagueña; Zortzico. 20' Estrena: Madrid 1995.
  • Andantino, op. 49 (1952), per a arpa. Estrena: Madrid, 2002.
  • Paisatges, op. 53: Preludi (1972), per a arpa. Dedicada a Maria Lluïsa Ibáñez. 5'10''. Estrena: Maria Lluïsa Ibáñez; Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, 3 de desembre de 1998
  • Nostàlgica, op. 84 (1984), per a arpa.
  • Marcha militar, op. 88 (1992), per a arpa. Estrena: 2002
  • 6 estudis d'arpa, op. 110 (1993)
  • Subtilité, op. 153 (1996), per a arpa
  • 2 Sonatas, per a arpa
  • Duo de violín, op. 96 (1998)

Violoncel

modifica

Clarinet

modifica
  • Sonatina, op. 74, per a 2 clarinets (ed. 1986)
  • 5 Miniatures, op. 142 (1995), per a 4 clarinets. 8'
  • Monodias (1995), per a clarinet. Dedicada a Joan Pere Gil.
  • Monodias núm. 3, op. 143 (1995), per a clarinet. 3'45''. Dedicada a Montserrat Soler Alomà. Estrena: Monserrat Soler; Café Concert (Barcelona), 16 d'abril de 1990
  • Scherzo, per a 2 clarinets (ed. 1986)
  • Tres peces, per a 2 clarinets (ed. 1998)
  • Dúos infantiles, op. 62 (1973), per a flautes de bec
  • Sonatina, op. 93 (1986), per a flauta dolça soprà i flauta dolça tenor (ed. 1989)
  • Largoan, op. 168 (1998), per a 4 flautes. 6'. Estrena: O. Rigau, R. Vilalta, J. Vayreda i M. Durán; Fundació Caixa de Manresa (Manresa), 11 de maig de 1998
  • Torrent, op. 146 (1996), per a 4 flautes de bec. 16'

Saxòfon

modifica
  • Migajas, op. 178 (2000), per a saxòfon alt. Estrena: Barcelona, 2002
  • Bits (Trossos), op. 187 (ed. 2001), per a saxòfon alt
  • Quatre engrunes, op. 203, per a saxòfon

Contrabaix

modifica

Sardana

modifica
  • Beatriu, op. 28 (1969), sardana. Estrena: Barcelona.
  • Andante, op. 36 (1969), per a violoncel i piano. 5'
  • Preludi i horitzó, op. 37 (2000)
  • Moderato, op. 40 (1980)
  • Lar, op. 41 (1980)
  • Astrugàncies, op. 42, per a soprano, arpa i flauta. Lletra: X. Miquel
  • Concierto, op. 43 (1969), per a trompeta i orquestra
  • Quintet de vent, op. 44 (1970), per a 2 trompetes, trompa, trombó i tuba
  • Duos, op. 47 (1969)
  • Trio, op. 50 (1970), per a piano, violí i violoncel
  • Canciones íntimas, op. 51 (1979)
  • 6 piezas infantiles, op. 56 (1972), per a flauta i guitarra
  • Divertimentos, op. 57 (1970)
  • Sonatina, op. 60 (1973), per a flauta i arpa. 12'. Estrena: María Dolores Serra i Maria Lluïsa Ibáñez; Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, 3 de desembre de 1998.
  • Sonatina, op. 61 (1971)
  • Concert, op. 64 (1975), per a 2 flautes solistes i orquestra de corda. 25' Estrena: Orquestra de cambra d'Engelberg (Peníscola, 1990).
  • Concert, op. 64 (1979), segona versió per a dos violins i orquestra de corda. 20'. Estrena: Sergio Colantoni, S. Purini, Orquesta de Cámara Engelberg, sota la direcció de Vittorio Cacciatori; Castell de Peníscola, 24 d'octubre de 1990.
  • Concert, op. 65 (1976) per a fagot solista i orquestra de corda. 25'
  • Concert per a fagot, op. 65 (1976), per a fagot, orquestra de corda, flautí i timbals.[3] 25'
  • Accordi, op. 68 (1969), per a soprano i piano. Lletra: L. Santoro. Estrena: Pilar Adán i Marcel Olm (Mataró, 1977)
  • Fantasia, op. 74 (ed. 1979), per a flauta travessera i piano
  • Concert per a piano i orquestra, op. 79 (1980)
  • Habanera, op. 80 (1982), per a violí i piano. 4'. Estrena: 15 de febrer de 2000
  • Pinzellades, op. 81 (1982), per a flauta, oboè, 2 clarinets, trompa, fagot, lira campana i 4 timbals
  • Trencall, op. 82 (1982), per a clarinet i piano
  • Sonatina, op. 85 (1984), per a clarinet i violoncel. Dedicada a Antonino Carriglio i Sonia Notararrigo.
  • Scherzo, op. 86 (1985), per a trompeta i piano
  • Divertimento, op. 90 (1987), per a flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot. Estrena: Centro Cultural Conde Duque (Madrid), 6 de març de 2004
  • Tema i variacions, op. 91, per a flauta i piano (ed. 2015)
  • Aura, op. 92 (1985), per a flauta, oboè i fagot
  • Contrast, op. 94 (1988)
  • Sonatina, op. 95 (1998)
  • Capvespre, op. 98 (1989)
  • Sin Niño Quixante, op. 99 (1990)
  • Rondó, op. 100 (1990), per a orquestra de corda. 10' Estrena: Orquestra de Cambra de l'Empordà, sota la direcció de Carles Coll; Fundació La Caixa, Centre Cultural (Barcelona), 1997.
  • Allegretto, op. 101 (1990)
  • Dues danses, op. 102 (1990-1991), per a clarinet i corn baix. Conté: 1. Sardana; 2. Variacions núm. 2 sobre el Ball de Cavallets. 5'10''. La núm. 1 és encàrrec de Q. Roca i Albert Gumí; estrena: Q. Roca i Albert Gumí (Matadepera, 4 de juliol de 1991).
  • Quartet, op. 103 (1991), per a 2 violins, viola i violoncel. 12'
  • Mont, op. 104, núm. 1 (1991), per a guitarra i flauta. 10'[5]
  • Montgrí, op. 104, núm. 2 (1991), per a guitarra i flauta. 5'[5]
  • 6 estudis, op. 105 (1990)
  • Concert, op. 106 (1992), per a viola solista i orquestra de corda. Dedicada a Joan Ignasi Ferrer i Pujol. 22'
  • Gernika, op. 107 (1992)
  • Suite, op. 108 (1992)
  • Roda, op. 109 (1993)
  • Trio, op. 112 (1992), per a flauta, clarinet i fagot. 14'. Estrena: 21 de novembre de 2000
  • Variacions de ball dedicades a St. Cristòfol, op. 114 (1992)
  • Concert, op. 116 (1994), per a corn anglès solista i orquestra de corda. 20'
  • Variacions sobre un tema popular, op. 117 (1994)
  • Tino, op. 118 (1993)
  • Intermezzi, op. 119 (1993)
  • Enyorança, op. 120 (1993)
  • Scherzo per a trio, op. 121, núm. 1 i 2 (1993), per a clarinet, corn anglès i piano
  • Concert, op.122 (1993), per a clarinet i basset-horn solista, orquestra de corda. 16'10"
  • Elegía, op. 126 (1994)
  • Tema i variacions, op. 127 (1994)
  • Mesto i scherzo, op. 128 (1994)
  • Laberint, op. 129 (1994), per a fagot i piano. 6'
  • Mosaic, op. 130 (1994)
  • Llopis, op. 131 (2000)
  • 2 salves, op. 133 (2000)
  • Scherzo, op. 134 (1994)
  • 3 cançons, op. 136 (1995)
  • 2 Cançons, op. 137 (1996)
  • 6 petits estudis, op. 138 (1996)
  • L'amic, op. 139 (1991)
  • 3 preludis, op. 140 (1997)
  • Cuttings, op. 141 (1995), per a 2 trompetes i 2 trombons. 8'
  • 10 estudis, op. 144 (1995)
  • Fagot i piano, op. 145 (1995)
  • Scherzo, op. 147 (1996)
  • Tríptic, op. 150 (1996)
  • 3 cançons, op. 152 (1996)
  • Ones, op. 154 (1997), per a flauta i piano. 6'. Dedicada a Rut Costa. Estrena: Rut Costa i Emili Blasco; Foment Mataroní, 7 de juny de 1997
  • Homenaje a Ludovico, op. 155 (1997), per arpa, 2 violins, viola i violoncel. 14'. Estrena: 3 d'octubre de 2000
  • 2 Cançons, op. 156 (1997)
  • 3 adagis, op. 157 (1997)
  • Aurora, op. 158 (1997), per a violí, viola i violoncel. Encàrrec de l'Asociación de Mujeres en la Música. Estrena: Cuarteto Clásico, Iglesia de San Ignacio de los Vascos (Madrid) el 28 de març de 1998
  • Guipuzkoako, op. 159 (1997)
  • Estudis, op. 160 (1997)
  • Excelsior, op. 161 (1998)
  • Passeig de tardor, op. 163 (1998)
  • Cendres, op. 164 (1998)
  • La plaça, op. 165 (1998)
  • Pinar, op. 166 (1998)
  • Dilin, op. 167 (1998)
  • Adato, op. 169 (1998)
  • 3 canciones, op 170 (1998)
  • Aletrí, op. 171 (1999), per a trompeta, trompa, trombó i tuba. 8' Encàrrec de l'Associació Catalana de Compositors. Dedicada al Slovenski Kvintet Tbobil. Estrena: Slovenski Kvintet Trobil; Auditori de la Sociedad General de Autores y Editores (Barcelona) el 21 d'octubre de 1999
  • Souvenirs, op. 172 (1999), per a orquestra de cambra. 10'
  • Burlesca, op. 173 (1999), per a saxòfon alt i piano. Estrena: Manuel Miján i Sebastián Mariné; Escuela Municipal de Música Andrés Isasi (Getxo) el 20 d'abril de 2007.
  • Unimano, op. 174 (1999)
  • Trio, op. 175 (1999)
  • Arsis, op. 176 (1999)
  • 4 interludios, op. 177 (2000)
  • Espurnall, op. 179 (2000)
  • Sonata, op. 180 (2000)
  • Duos, op. 181 (2000)
  • 3 canciones, op. 182 (2000)
  • Quintuor, op. 196 (2001), per a 2 violins, viola, violoncel i contrabaix. Conté: 1. Moderato - 2. Adagio - 3. Allegretto). 14'. Estrena: Quinteto Clásico de Pamplona (Anna Radomska, Zibor Mohnar, Robert Pajewski, Dorota Pajewska, Tadeusz Kozinski); Iglesia de San Ignacio de los Vascos (Madrid), 6 d'abril de 2002.
  • Para terminar, op. 200. Estrena: 2002
  • Terceto, op. 201, per a flauta, guitarra i violoncel. Estrena: Antonio Arias, José Luis Rodrigo, Dimitar Furnadjiev; Escuela Municipal de Música Andrés Isasi (Getxo), 10 de març de 2003
  • 2 tubas, op. 202. Estrena: 2002
  • Ghribizzo, op. 204. Estrena: Madrid, 2002.
  • Camí de gegants, op. 205. Estrena: 2002
  • Three, op. 209 (2003), per a oboè, clarinet i fagot. EstrenA: Trío de Cañas (Anke Nevermann, Jana Strauchmann i Jorge García del Valle; Sala Manuel de Falla de la Sociedad General de Autores y Editores (Madrid), 15 d'abril de 2004
  • Improntus, op. 231 (2009), per a flauta i guitarra. Dedicada a Claudio Ferrer.
  • La Brisa (1987), per a veu i piano. Lletra: Gumersind Riera Sans (ed. 1989)
  • Cristiana (2000), per a soprano, flautes i clarinet. 2'30''. Estrena: 21 d'abril de 2001
  • La Esfinge (1979), per a tenora i piano. 4'. Estrena: 2 de març de 1999
  • Fontana. Estrena: Antonio Arias i Gerardo López-Laguna; Escuela Municpal de Música Andrés Isasi (Getxo), 12 de març de 2005
  • Sonata (2006), per a piano i flauta.

Arranjaments

modifica
  • La pastoreta, per a cors mixtes

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Teresa Borràs i Fornell». El Punt Avui [Mataró], 20-07-2010 [Consulta: 7 abril 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Riera i Vinyes, Serracant i Clermont i Ventura i Salarich, 2002, p. 29.
  3. 3,0 3,1 3,2 Associació Catalana de Compositors. 68 Compositors Catalans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989, p. 52-54. ISBN 84-393-1138-9. 
  4. 4,0 4,1 Antonio Álvarez Cañibano, Mª José González Ribot, Pilar Gutiérrez Dorado, Cristina Marcos Patiño. Compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza, 2008, p. 192-199. ISBN 978-84-87731-67-9. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Associació Catalana de Compositors. Llibre per a guitarra. Barcelona: Clivis Publicacions, 1992, p. 69-73. ISBN 84-85927-29-X. 
  6. «Biografia» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 18 juliol 2018].
  7. «Teresa Borràs» (en castellà). Mujer y guitarra española. [Consulta: 18 juliol 2018]. «Esquela publicada per la Residencia Mare Nostra de Mataró»
  8. Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2a edició. Girona: SOM, 2002, p. 29 (Col·lecció Mos (especial)). 

Bibliografia

modifica
  • Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. De la A a la Z: diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2a edició. SOM, Revista de Cultura Popular de Catalunya, 2002 (Col·lecció mos). 

Enllaços externs

modifica
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy