Molibdat de sodi
El molibdat de sodi és un compost inorgànic, del grup de les sals, que està constituït per anions molibdat i cations sodi , la qual fórmula química és . En petites quantitats s'empra com additiu alimentari i en fertilitzants per prevenir o suplir la manca de molibdè, un bioelement secundari.
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 207,865 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Na₂MoO₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 3,283 g/cm³ |
| Entalpia estàndard de formació | −1.469 kJ/mol |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Propietats
modificaEs presenta en forma de pols blanca o incolora. Cristal·litza en el sistema cúbic.[1] Té una densitat de 3,78 g/cm³ i el seu punt de fusió és de 687 °C. És soluble en aigua (84 g en 100 g d'aigua) i augmenta amb la temperatura.[2] Forma dos hidrats, el dihidrat , estable entre 10 °C i 100 °C, i el decahidrat , estable per sota dels 10 °C.[3]
Obtenció
modificaEl molibdat de sodi se sintetitzà per primera vegada pel mètode d'hidratació.[4] Una síntesi millor es duu a terme mitjançant la dissolució d'òxid de molibdè(VI) en una dissolució aquosa d'hidròxid de sodi a 50-70 °C i la cristal·lització del producte filtrat.[5]
La sal anhidra es prepara escalfant a 100 °C.
Aplicacions
modificaS'empra com a reactiu en química analítica, en la producció de pigment per a pintures, com a inhibidor de la corrosió, com additiu en fertilitzants i aliments per ser font de molibdè que és un micronutrient.[6]
Referències
modifica- ↑ CRC handbook of chemistry and physics : a ready-reference book of chemical and physical data. 77th ed. (1996-97). Boca Raton: CRC Press, 1996. ISBN 0849304776.
- ↑ PubChem. «Sodium molybdate» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ Gupta, C. K.. Extractive metallurgy of molybdenum. Boca Raton: CRC Press, 1992. ISBN 0849347580.
- ↑ Spitsyn, Vikt. I.; Kuleshov, I. M. Zhurnal Obshchei Khimii 1951. 21. 1701-15.
- ↑ Química inorgánica. Segunda. Pearson. Prentice Hall, 2006, p. 660. ISBN 978-84-205-4847-0.
- ↑ Gardner's commercially important chemicals : synonyms, trade names, and properties. Hoboken, N.J.: Wiley-Interscience, 2005. ISBN 0471736619.