Gènere (gramàtica)

característica gramatical
(S'ha redirigit des de: Gènere gramatical)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables. La marca de gènere pot donar-se sota formes diverses, però acostuma a ser amb un morfema determinat i afecta a la concordança en l'oració.

No s'ha de confondre gènere i sexe biològic, encara que es doni la coincidència ocasional entre els dos (de manera més marcada a determinades llengües, com les romàniques). Una prova és que la mateixa paraula té gèneres diferents segons l'idioma i que éssers sexuats poden ser designats sense marca de gènere (paraules invariables).

El gènere en català

modifica

El gènere és una característica dels noms substantius, dels adjectius i dels articles.

En català el gènere s'ha reduït a dos (masculí i femení) i s'ha perdut el neutre que hi havia en llatí. Així, generalment, els mots solen ser masculins (com ara got, peu, home, escriptori) o femenins (com ara cama, paret, urna, pàgina). Tot i això, hi ha moltes paraules amb flexió dels dos gèneres (com, per exemple, gat - gata, madur - madura, valencià - valenciana, etc.).

Hi ha casos en què la forma femenina marca un matís semàntic amb la parella masculina. Per exemple, una plata o una ganiveta són més grans que un plat i un ganivet, respectivament; o una vampiressa no és exactament la femella d'un vampir.

De vegades, certs mots semblants tenen ètims o precedències diferents (com ara full, del llatí FOLIO i fulla, de FOLIA. En aquest cas solen referir-se a coses o conceptes diferents. Per exemple: anell - anella, bot - bóta, full - fulla, mode - moda, regle - regla, regne - regna (corretja), temple - templa (del cap), etc.

Altres voltes els mateixos mots en masculí o en femení s'han distribuït regionalment sense que hi haja cap diferència semàntica (per exemple: esme - esma, rat - rata, rajol - rajola, sutge - sutja, etc.).

En les següents terminacions l'adjectiu és invariable:

  • -al: igual, actual ... (però mal, mala;anòmal, anòmala)
  • -el: rebel, cruel, fidel ... (però paral·lel, paral·lela …)
  • -il: difícil, fàcil, dúctil, civil ... [però tranquil, tranquil·la; anglòfil, anglòfila …)
  • -ar: escolar, popular, perpendicular, regular ... (però avar, avara; rar, rara; car, cara …)
  • -or: anterior, major; menor, inferior, posterior ... (però incolor, incolora …)
  • -ant: amargant, elegant, constant, picant ... (però sant, santa …)
  • -ent: bullent, escaient, prudent, obedient ... (però atent, atenta; content, contenta; cruent, cruenta, i els cultismes acabats en -lent. corpulent, corpulenta …)
  • -a àtona: persa, agrícola, belga, entusiasta, hipòcrita, idòlatra, nòmada, pirata ...
  • -e àtona: amable, creïble, cantaire, equànime, inerme, solemne, lúgubre, rude, tènue, unànime ...

Tipus de gènere

modifica

El gènere pot usar-se de diverses maneres segons la llengua analitzada. Així, es troben idiomes que diferencien:

  • masculí i femení (com el francès). A vegades la distinció és percebuda pels parlants com masculí o altres, englobant femení i neutre, amb variants (com el polonès, que arriba així a tenir cinc gèneres)
  • masculí, femení i neutre (com l'alemany)
  • animat i inanimat (com el danès)
  • animat, idea abstracta, planta, animal, objecte (com el swahili)
  • rodó, allargat i flexible, allargat i rígid, pla, fangós, líquid, boirós, i situat dins d'un contenidor obert (com el navaho)
  • humà i no humà
  • fort i feble
  • cap distinció de les anteriors

Entre les llengües que tenen gènere, la distribució més freqüent és la d'alternança masculí-femení. Segueixen en quantitat les llengües amb un sistema de tres gèneres, després les que en tenen cinc o més i per acabar, les que tenen un sistema de quatre gèneres gramaticals.[1]

Maneres de marcar el gènere

modifica
  • Amb un morfema, com el castellà alto/alta
  • Amb la concordança, que afecta a les paraules del voltant (es diu "el moble bonic" però "la noia bonica").
  • Amb canvi de pronunciació (com el gaèlic), on diferents fonemes inicials designen gènere diferents
  • Amb un canvi lèxic

Referències

modifica
  1. Corbett, Greville G, "Number of Genders", a Dryer, Matthew S. & Haspelmath, Martin (eds.), The World Atlas of Language Structures Online, 2011.

pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy