Escala de Penrose

L'escala de Penrose, anomenada "escala infinita" o "impossible", és una il·lusió òptica descrita pels matemàtics anglesos Lionel i Roger Penrose juntament amb altres objectes impossibles en un article publicat el 1958.

Escala de Penrose

Aquesta escala és la representació bidimensional d'unes escales que canvien la seva direcció de 90° graus quatre vegades mentre fa la sensació que pugen o baixen a la vegada, sigui la direcció que sigui. Si bé l'assoliment d'un objecte tridimensional d'aquest tipus no és possible, la il·lusió òptica de la imatge de Penrose es basa a enganyar la perspectiva.

L'artista neerlandès Maurits Escher va fer ús de l'escala de Penrose en algunes de les seves obres, incloent-hi la famosa litografia Klimmen en Dalen (en català, Ascens i descens), en què es veuen alguns monjos dedicats a pujar i baixar les escales a la part superior d'un monestir. En la novel·la d'Andrea Camilleri La scomparsa di Patò (La desaparició d'Ànec), un astrònom anglès suggereix que el protagonista és víctima de la més perniciosa escala, i sigui condemnat a descendir de l'eternitat. El director de cinema Christopher Nolan incorporà l'escala de Penrose a la pel·lícula Inception, explicant que les estructures que normalment són impossibles es poden crear dins els mons dels somnis lúcids.

Enllaços externs

• Solució de l'enganyifa òptica de l'escala de Penrose (YouTube).