Al·largent
L'al·largent[2] és un mineral d'argent i antimoni que pertany a la classe dels sulfurs. El seu nom està format pel prefix al·l-, que prové del grec ἄλλος, állos, "distint" i del català argent.[3] Va ser descobert el 1950. Dues són les localitats tipus d'aquesta espècie: la mina Beaver, i la mina Hi-Ho, totes dues a Ontario (Canadà).
 Al·largent | |
|---|---|
 L'al·largent és el mineral d'aspecte metàl·lic | |
| Fórmula química | Ag1-xSbx |
| Epònim | argent  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.AA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A’.02 |
| Dana | 02.02.01.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 2.945 Å, c = 4.77 Å, Z = 2 |
| Grup puntual | hexagonal - dihexagonal dipiramidal |
| Color | gris argent |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 10.0 (mesurada), 10.12 (calculada) |
| Densitat | 10-10.12 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1970 s.p. |
| Símbol | All |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaL'al·largent és de color platejat, amb una densitat de 10-10,12 g/cm³. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Químicament és un aliatge de fórmula general Ag1-xSbx.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·largent pertany a «02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: domeykita-β, algodonita, domeykita, koutekita, novakita, cuproestibina, kutinaïta, discrasita, maldonita i stistaïta.
Formació
modificaL'al·largent es troba a les menes d'argent-antimoni (dipòsits de Ni-Co-Ag), amb una alta concentració d'Ag-Sb. S'acostuma a trobar associada a l'argent que conté antimoni i mercuri, així com als següents minerals: stefanita, plata, kutinaita, discrasita, domeykita i breithauptita.[4]
Referències
modifica
- ↑ «Allargentum» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. = ca&id = jqY890PR1BcC Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Allargentum». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ «Allargentum» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 22 gener 2014].