'''''Terra d'elles''''', publicada originalment com a '''''Herland''''', és una novel·la de [[Charlotte Perkins Gilman]], intel·lectual estatunidenca multidisciplinària, feminista, conferenciant, escriptora i editora;. Gilman va ser una de les principals teòriques del moviment feminista nord-americà, molt activa en la defensa dels [[drets humans]] de les dones entre finals de 1890 i mitjans de 1920. Gilman va escriure aquesta utopia el 1915 des d'una posició de dona blanca, de [[classe mitjana]] i amb formació acadèmica als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] de finals del segle dinouXIX i començaments del vintXX.

''Terra d'elles''<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Gilman|nom=Charlotte Perkins|títol=Terra d'elles|url= http://www.eulalialledo.cat/wp-content/uploads/2017/05/TerradElles.pdf|edició=Pròleg d'Eulàlia Lledó (enllaç)|data=2002| editorial=Laertes|lloc=Barcelona|isbn=978-84-7584-478-7}}</ref> / (''Herland''),<ref name=:1>{{Ref-llibre|cognom=Gilman|nom=Carlotte Perkins|títol=Herland. A lost feminist utopian novel|url= https://archive.org/details/herland00gilm|edició=Pròleg: Ann J. Lane|llengua=anglès|data=1979| editorial=Pantheon Books|lloc=Nova York}}</ref> un text fundacional dels estudis feministes, és considerada l'obra precursora de la ciència-ficció feminista moderna, després del ''[[Llibre de la ciutat de les dames]]'' de [[Christine de Pisan]] al {{segle|XV}}.

En ''Terra d'elles'' es descriu el viatge de tres expedicionaris; VandykeVandyck Jennings, Jeff Margrave i Terry Nicholson, que arriben a un país habitat únicament per dones que es dediquen al cultiu de l'agricultura i a la maternitat. '''VandykeVandyck''', antropòleg, és el narrador de la història en primera persona i, com a amazones protagonistes d'aquest país hi ha: '''Ellador''', '''Celis''' i '''Alima''' (les primeres joves que coneixen allà) i les seves preceptores, cuidadores, "coroneles" ('''Somel''', '''Zava''' i '''Moadine''').

Amb la seva ficció utòpica, Gilman plasma la classe de món que imagina per a les dones i novel·la moltes de les seves idees sobre la família i la llar. Un altre punt que remarca és la fixació de Gilman per la roba i el seu disenny. Les amazones vesteixen de manera simple i sense ornaments, ni barrets amb plomes, ni tocats, ni materials luxosos com acostumaven a la seva època, les dones d'un cert estatus social. Els seus personatges van ser creats d'acord amb les idees que Gilman presenta al seu assaig ''La llar: treball i repercussions'' / '''''The Home: Its Work and Influence'''''<ref>{{Ref-web|url= https://archive.org/details/cu31924076285208|títol=The home, its work and influence (online)|llengua=anglès}}</ref> (1903) i el seu relat ''El vestuari de les dones'' / '''''The Dress of Women''''' (1915). Gilman crea un món nou basat en els principis d'equitat que va promoure en els seus assaigs i en les seves conferències, en especial la seva obra més destacada ''El món de l'home'', o ''La'' ''nostra cultura androcèntrica''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gilman|nom=Charlotte P.|títol=El Món de l'home, o, La nostra cultura androcèntrica|edició=Traducció de Maite Coll Mariné ; Pròleg de Rodrigo Andrés|data=2017| editorial=Editorial Gregal|lloc=Maçanet de la Selva|isbn=9788417082147}}</ref> /i a '''Women and Economics'economics'' (1911).

''Herland'' esés traduïda al català al 2002 per Jordi Vidal Tubau en una edició a cura d'[[Eulàlia Lledó i Cunill|Eulàlia Lledó]] que porta per títol ''Terra d'elles''.<ref name=:0/>

Afortunadament, no vam perdre gran part de les seves obres quan Gilman va morir. El seu treball, (assaigs, novel·les, relats, articles, etc.,) encara presenta una crítica coherent i vigent a la societat de d'avui en dia. Lane descriu l'objectiu de Gilman com: ''recórrer a l'antropologia, la biologia, la història, la sociologia, l'ètica i la filosofia per comprendre els contorns de l'evolució i la societat humana per tal de crear un ordre social humà''.<ref name=:1/> La seva veritable comprensió de les estructures subjacents de la societat surt mordaçment en el seu treball fent-lo valuós per a les ciències socials malgrat la seva falta de formació oficial en l'àrea.