Inicia els seus primers estudis a [[Arezzo]] i als 18 anys es desplaça, amb la seva família, a [[Florència]]. Allí estudia [[llatí]] amb [[Giovanni Conversini]] de Ravenna i grec amb [[ManelManuel ChrysolorasCrisolores]].

El ''"librarius"'' i codicista florentí [[VespasiàVespasiano deda Bisticci]] va ressaltar la bellíssima cal·ligrafia de Poggio, el qual treballà de copista de manuscrits antics per compte de [[Coluccio Salutati]] i de [[Leonardo Bruni]], a fi de guanyar-se la vida. Fou Bruni qui l'incità a traslladar-se a Roma ([[1403]], on exercí el càrrec de secretari del cardenal Landolfo Maramaldo.<ref>Avelino Sotelo Álvarez, ''Poggio Guccio Bracciolini (1380-1459). Humanista florentino''; PhD ÀRISTOS Éditor's; Torrevella, 2001 {{ISBN|9788492156764}}, pág. 3.</ref>

Per altra banda, les recents investigacions a partir dels inventaris notarials (amb motiu d'herències, per exemple) de biblioteques barcelonines del {{segle|XVI}}, ens mostra que el ''Facetiarum liber'' (''lo Pogi'', com se l'anomena en alguns d'aquests inventaris) estava molt difós a la capital del Principat, reflex del seu extraordinari èxit per tot Europa.<ref>''«...en Barcelona se recogen diversas noticias de su presencia'' (del ''Facetiarum Liber'') ''en bibliotecas barcelonesas desde finales del siglo XV hasta mediados de la centuria'' (del {{segle |XVI}}). ''Ejemplos de esta posesión son los inventarios del jurista Lluís Llull (1496), del escribano Nicolau Pere (1506), del Notario Andreu Miquel MIr (1541), del jurista Francesc Serra (1589) o del presbítero Miquel Sabater (1563).»''. Manuel Peña Díaz, ''El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos'', Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1997; pág. 192. En canvi, el mateix autor, ''Ob.cit.'', pàg. 188, destaca que no es troben rastres, a les biblioteques barcelonines de l'època, de la ''Historia florentina'' de Poggio.</ref><ref>A l'inventari de la llibreria de l'escrivà reial Nicolau Pere (14 de març-12 de maig de 1506), s'hi llegeix: ''«24. Item altre libre de paper, de forma de quart de full, scrit de letra de ploma, cubert de pregamí, ab tancadors de baga e botó, en què ha diverses obres scrites, ço és, la Retòrica nova; e un tractat de Sèneca de moribus; e les faules de Isop e '''lo Pogi''', e algunes formes de Art de notaria»''. Citat a [https://ddd.uab.cat/record/644 ''Ciceró a les terres catalanes. Segles XIII-XVI'', Jaume Medina. Faventia 24/1, 2002; pàg. 201. (PDF)], que l'extreu de: J. Antoni Iglesias i Fonseca, ''Llibres i lectors a la Barcelona del s. XV. Les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a través de la documentació notarial

* ''¿Convé que un home vell es casi?,'' traducció de Susanna Allés Torrent i d'Ignasi Mascaró Pons. Martorell: Adesiara, 2020.<ref>{{Ref-web|títol=Adesiara: ¿Convé que un home vell es casi?|url=http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=AET000036|consulta=2021-03-03}}{{Enllaç no actiu|date=d’octubre 2024 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>