== Estudis ==

[[FileFitxer:Bracciolini - ita, neli anni di Cristo MCCCCLXXVI a octo di marzo - 540471.jpg|thumbminiatura|''Historia Florentina'', 1478]]

== Les descobertes de Bracciolini ==

En el seu periple pels monestirs Poggio rescatà o, segons algunes opinions, "furtà" moltes obres de l'antiguitat que a Itàlia feia temps es consideraven perdudes, tot i que a l'àrea germànica potser sí que se'n tenia notícia, com resulta de les cites d'autors medievals.

* Les ''Institutiones oratoriae'' de [[Quintilià]] (manuscrit íntegre)

* Els ''Argonautica'' de [[Gai Valeri Flac (escriptor)|Valeri Flac]] (només tres llibres i mig)

* Un comentari de [[Asconius Pedianus]] a cinc ''orationes'' de [[Ciceró]]

* Un comentari anònim a les quatre ''Verrinae'', de [[Ciceró]]

* El ''De ira Dei'' i ''De opificio hominis'' de [[Lactanci]]

* El ''De Architectura'' de [[Vitruvi]]

* L'''Epitome rei militaris'' de [[Flavi Vegeci Renat|Vegeci]]

* El ''De significatione verborum'' de [[Sext Pompeu Fest|Pompeu Fest]]

* El ''[[De la natura|De rerum natura]]'' de [[Lucreci]], obra que es considerava perduda.<ref>Avelino Sotelo, ''Ob.cit.'', pàg.4, situa la troballa a Fulda, si bé altres fonts parlen de l'abadia de [[Murbach]].</ref>

* Els ''Astronomica'' de [[Marc Manili]]

* El ''De orthographia'' de [[Flavi Caper]]

* Les històries d'[[Ammià Marcel·lí]]

* Alguns escrits de [[Tertul·lià]]

* L'''Ars de verbo'' d'Eutychius

* L'''Ars minor'' de [[Probus]]

* L'oració ''Pro Caecina'', de [[Ciceró]]

* Les ''Silvae'' d'[[Publi Papini Estaci (poeta)|Estaci]]

* El ''De re rustica'' de [[Columella]]

* Un altre manuscrit íntegre de les ''Institutiones oratoriae'' de [[Quintilià]]

== Bracciolini i Valla ==

Poggio, tot i ser un dels màxims exponents de l'humanisme italià, no fou un filòleg impecable ni un exquisit dominador del llatí.<ref>Guido M. Capelli; ''El Humanismo italiano'', Alianza Editorial, Madrid, 2007. {{ISBN|9788420648804}}; pàg. 47</ref> Va mantenir dures i agres disputes i confrontacions amb l'altrealtra gran figura de l'humanisme italià, [[Lorenzo Valla]]. La ''vituperatio'' personal entre ambdós humanistes es conté, bàsicament, en els ''Apòlegs'' de [[Lorenzo Valla|Valla]] i en les ''Invectives'' de Poggio, escrites entre els anys [[1451]] i [[1454]], en què ambdós coincidiren a la cort d'humanistes d'[[Alfons el Magnànim]], a [[Nàpols]].<ref>''[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fll/11319062/articulos/CFCL0505220085A.PDF La Sátira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla]'', Virginia BONMATÍ SÁNCHEZ, Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos 2005, 25, núm. 2, pàg. 3. {{PDF}} </ref>

== La grafia minúscula ==

Poggio destaca per la seva defensa i incentivació de l'ús de la grafia [[escriptura carolíngia|minúscula carolina]], que havia caigut en desús i havia estat substituïda per la [[tipografia gòtica]], menys clara.

En el procés de còpia dels manuscrits abans referits, Poggio i els altres humanistes s'entusiasmaren amb la grafia d'aquests, pensant fins i tot que era l'escriptura pròpia dels antics romans, si bé es tractava de l'escriptura minúscula carolina dels monjos i clergues dels segles IX a XII.<ref>''[http://www.personal.us.es/tallafigo/humanistica%20.htm La escritura humanística] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071020153106/http://www.personal.us.es/tallafigo/humanistica%20.htm |date=2007-10-20}}''. Manuel Romero Tallafigo {{PDF}}</ref> Aquest retorn fou obra de [[Coluccio Salutati]] i de Poggio Bracciolini, i ha marcat l'escriptura i la tipografia fins als nostres dies.

== Estada a Anglaterra ==

Després del [[Concili de Constança]] Poggio se'n va a Anglaterra, amb el bisbe de [[Winchester]], Beaufort, nomenat cardenal delde [[Martí V]], el primer papa conciliar, que posà fi al [[Cisma d'Occident|cisma]]. S'hi estigué des de [[1418]] fins a principis de [[1423]].<ref>Avelino Sotelo Álvarez, ''Ob. cit.''; pág. 4.</ref>

== Retorn a Itàlia ==

D'Anglaterra retornà a [[Itàlia]], com a secretari apostòlic del papa [[Martí V]]. En aquesta època publicà una recerca, que es pot qualificar d'arqueològica, sobre les ruïnes de Roma.

El [[1450]] retornà a Terranuova per fugir d'una epidèmia de [[pesta]] i va escriure, en [[llatí]], l'obra humorística titulada ''Facetiarum liber'' o ''Facetiae''.

== Les obres de Poggio a les terres de parla catalana ==

Les ''cent novelles'', segons [[Francesc de Borja Moll|Moll]], poden ser tant les ''Cento novelle antiche'' del [[Novellino]], com els cent contes del ''[[Decameró]]''; però, diu, sembla segur que a l'anomenar les ''facècies'' es referia [[Jaume Roig|Roig]] a les de Poggio. Per tant, el ''Facetiarum Liber'' de ben segur que circulava per la [[València]] del [[{{segle |XV]]|s}}, bé en còpies en llatí, bé en alguna traducció, total o parcial, al català.

Per altra banda, les recents investigacions a partir dels inventaris notarials (amb motiu d'herències, per exemple) de biblioteques barcelonines del {{segle |XVI}}, ens mostra que el ''Facetiarum liber'' (''lo Pogi'', com se l'anomena en alguns d'aquests inventaris) estava molt difós a la capital del Principat, reflex del seu extraordinari èxit per tot Europa.<ref>''«...en Barcelona se recogen diversas noticias de su presencia'' (del ''Facetiarum Liber'') ''en bibliotecas barcelonesas desde finales del siglo XV hasta mediados de la centuria'' (del {{segle |XVI}}). ''Ejemplos de esta posesión son los inventarios del jurista Lluís Llull (1496), del escribano Nicolau Pere (1506), del Notario Andreu Miquel MIr (1541), del jurista Francesc Serra (1589) o del presbítero Miquel Sabater (1563).»''. Manuel Peña Díaz, ''El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos'', Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1997; pág. 192. En canvi, el mateix autor, ''Ob.cit.'', pàg. 188, destaca que no es troben rastres, a les biblioteques barcelonines de l'època, de la ''Historia florentina'' de Poggio.</ref><ref>A l'inventari de la llibreria de l'escrivà reial Nicolau Pere (14 de març-12 de maig de 1506), s'hi llegeix: ''«24. Item altre libre de paper, de forma de quart de full, scrit de letra de ploma, cubert de pregamí, ab tancadors de baga e botó, en què ha diverses obres scrites, ço és, la Retòrica nova; e un tractat de Sèneca de moribus; e les faules de Isop e '''lo Pogi''', e algunes formes de Art de notaria»''. Citat a [https://ddd.uab.cat/record/644 ''Ciceró a les terres catalanes. Segles XIII-XVI'', Jaume Medina. Faventia 24/1, 2002; pàg. 201. (PDF)], que l'extreu de: J. Antoni Iglesias i Fonseca, ''Llibres i lectors a la Barcelona del s. XV. Les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a través de la documentació notarial

== Obres ==

Bracciolini escrigué les següents obres:<ref>Avelino Sotelo Álvarez, ''Ob.cit.'', pág. 9., que extreu el llistat de l'obra poggiana del volum publicat a Basilea, el 1513, on en la pàgina successiva a la nota bibliogràfica de l'edició es dónadona una llista de les obres de Poggio.</ref>

* Avelino Sotelo Álvarez, ''Poggio Guccio Bracciolini (1380-1459). Humanista florentino''; PhD ÀRISTOS Éditor's; [[Torrevella]], 2001 {{ISBN|9788492156764}}

* Guido M. Capelli; ''El Humanismo italiano'', Alianza Editorial, Madrid, 2007. {{ISBN|9788420648804}}

* Virgínia Bonmatí Sánchez; ''La Sátira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla'', Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos 2005, 25, núm. 2. [http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fll/11319062/articulos/CFCL0505220085A.PDFVersió en línia (PDF)].

* Gianfrancesco Poggio Bracciolini. ''Llibre de facècies''. Traducció al català de [[Francesc de Borja Moll]]. Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1978. {{ISBN|8427302436}}

* Virginia Bonmatí Sánchez, ''La Sátira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla''; Universidad Complutense; Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos 2005, 25, núm. 2 pàgines 85-100 [http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fll/11319062/articulos/CFCL0505220085A.PDF Disponible en línia (PDF)]

* Virginia Bonmatí Sánchez; ''El Sermo Vulgaris frente a la Romana lingua de Lorenzo Valla (e. 1407-1457) en el Apólogo contra Poggio Bracciolini (1380-1459)''; Universidad Complutense, Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos 2004, 24, nú. 2, págs 303-318. [http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fll/11319062/articulos/CFCL0404220303A.PDF Disponible en línia (PDF)]

* [httphttps://wwwweb.webcitationarchive.org/query?id=1256579435955720&url=www.web/20091019230730/http://geocities.com/Athens/Olympus/3656/vita.htm Biografia en italià]

* [http://www.ipa.net/~magreyn/poggio.htm ''Facetiarum liber'', text en llatí] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927190605/http://www.ipa.net/~magreyn/poggio.htm |date=2007-09-27}}