objecte

Potser volíeu: objècte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ubˈʒek.tə/
	balear /obˈʒɛk.tə/, /ubˈʒɛk.tə/
Occidental:	/obˈd͡ʒɛk.te/

• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del llatí objectus, segle XIV.

Nom

objecte m. ‎(plural objectes)

1. Qualsevol cosa que existeix en el món físic i en especial les que són d'utilitat per a l'ésser humà.
2. (informàtica) Cada element que té un significat per si mateix, que té mètodes que determinen el seu comportament i propietats que el defineixen. Els objectes són instàncies d'una classe.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: object ^(en)
• Asturià: oxetu ^(ast) m.
• Castellà: objeto ^(es) m.
• Francès: objet ^(fr) m.
• Llengua de signes catalana: COSA ^(csc)

Verb

objecte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de objectar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb objectar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb objectar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb objectar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·jec·te (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot