Autoetnografia
| Sociologia |
|---|
 |
| Esquema |
| Teoria · Història |
| Positivisme · Antipositivisme · Funcionalisme · Teories del conflicte · Teories d'abast intermedi · Interaccionisme · Etnometodologia · Estructuralisme |
| Mètodes d'investigació |
| Quantitativa · Qualitativa · Històric · Computacional · Etnogràfic · Xarxa-analítica |
| Temàtiques de la sociologia |
| Canvi social · Superestructura · Conflicte · Identitat · Individualisme · Vincle · Família · Cohesió social · Suïcidi · Modernitat · Solidaritat · Segregació · Estratificació · més |
| Portal de sociologia |
L'autoetnografia és una forma d'investigació qualitativa en què una persona recercaire utilitza l'autoreflexió i l'escriptura per explorar l'experiència anecdòtica i personal i connectar aquesta història autobiogràfica amb significats i comprensions culturals, polítiques i socials més àmplies.[1][2] L'autoetnografia és una forma d'escriptura reflexiva que s'utilitza en diverses disciplines, com ara estudis de comunicació, estudis de performance, educació, literatura, estudis ètnics, antropologia, treball social, sociologia, història, psicologia, teologia i estudis religiosos, màrqueting, comportament organitzatiu, estudis de gènere, desenvolupament de recursos humans, educació d'adults, educació artística, infermeria, paramedicina o fisioteràpia.
Referències
[modifica]- ↑ Ellis, Carolyn. (2004). The ethnographic I: A methodological novel about autoethnography. Walnut Creek: AltaMira Press
- ↑ Maréchal, Garance. (2010). Autoethnography. Dins Albert J. Mills, Gabrielle Durepos & Elden Wiebe (Eds.), Encyclopedia of case study research (Vol. 2, pp. 43-45). Thousand Oaks, CA: Sage Publications