Caradriformes
Charadriiformes  | |
|---|---|
 gamba roja vulgar | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Neoaves |
| Ordre | Charadriiformes Huxley, 1867 |
| Famílies | |
Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.[1][2] Malgrat tot, es poden assenyalar tres grups sense categoria sistemàtica: els limícoles o ocells de ribera, les gavines i els xatracs, i els àlcids.
La majoria de limícoles pertanyen a la família Charadriidae i a la família Scolopacidae, i es mouen en una zona ecològicament molt rica i que possibilita l'existència abundosa d'aus, com és la de les riberes. Precisament, el medi físic d'aquesta zona condiciona l'anatomia d'aquests animals: principalment, en la forma de les potes i del bec.
Tenen les potes llargues per poder-se desplaçar còmodament pel terreny fangós. Fins i tot, són bons corredors, encara que no per això deixen de practicar un vol potent i ràpid, que els permet d'emprendre llargues migracions. Únicament tenen tres dits, perquè l'altre està molt atrofiat. Quant al bec, té la longitud i l'amplada adequada per poder remoure el fang i extreure'n els petits animals de què s'alimenten. També tenen el plomatge molt compacte. Una altra característica remarcable és el seu sentit marcadament gregari, que desapareix durant l'època de cria.
Les gavines i els xatracs integren un altre grup. Són ocells d'ales llargues, que els permeten de practicar un bon vol. En general, l'aigua és la seua font d'aliments.
De la família dels àlcids només dues espècies s'han vist amb alguna freqüència a les costes dels Països Catalans, però no hi nidifiquen. A aquesta família pertany el pingüí. Són aus marines, de vol ràpid i bones nedadores. Crien, allà on ho fan, en espectaculars colònies que arriben a entapissar totalment els penya-segats que els serveixen de refugi.
- Subordre Scolopaci
- Subordre Thinocori
- Subordre Lari
- Subordre Turnici
- Subordre Chionidi
- Subordre Charadrii
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| La filogènia dels Charadriiformes es basa en un estudi de Heiner Kuhl i col·laboradors publicat el 2020.[3] Les famílies i el nombre d'espècies són de la llista mantinguda per Frank Gill, Pamela Rasmussen i David Donsker en nom de la Unió Internacional d'Ornitòlegs.[4] The suborders are those defined by Joel Cracraft in 2013.[5] |
Referències
[modifica]- ↑ «Caradriformes». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ «Caradriformes». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ Kuhl., H.; Frankl-Vilches, C.; Bakker, A.; Mayr, G.; Nikolaus, G.; Boerno, S. T.; Klages, S.; Timmermann, B.; Gahr, M. «An unbiased molecular approach using 3'UTRs resolves the avian family-level tree of life». Molecular Biology and Evolution, 38, 2020, pàg. 108–127. DOI: 10.1093/molbev/msaa191. PMC: 7783168. PMID: 32781465.
- ↑ «IOC World Bird List Version 11.2». International Ornithologists' Union, 01-07-2021.
- ↑ Cracraft, Joel. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 1: Non-passerines. 4th. Eastbourne, UK: Aves Press, 2013, p. xxxvii–xxxviii. ISBN 978-0-9568611-0-8.
Bibliografia
[modifica]- Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 46. ISBN 84-315-0434-X.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 104. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- Peter Colston, Philip Burton: Limicolen - Alle europäischen Watvogel-Arten, Bestimmungsmerkmale, Flugbilder, Biologie, Verbreitung. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic, 1988, ISBN 3-405-13647-4.
- Paton, T.A.; Baker, A.J.; Groth, J.G. & Barrowclough, G.F.(2003): RAG-1 sequences resolve phylogenetic relationships within charadriiform birds. Mol. Phylogenet. Evol. 29: 268-278. doi:10.1016/S1055-7903(03)00098-8 (resum en format HTML).
- Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004): A supertree approach to shorebird phylogeny. BMC Evol. Biol. 4: 28. doi:10.1186/1471-2148-4-28 Text complet en format PDF. Arxivat 2016-04-11 a Wayback Machine. Material suplementari.[Enllaç no actiu]
- Worthy, Trevor H.; Tennyson, A.J.D.; Jones, C.; McNamara, J.A. & Douglas, B.J. (2007): Miocene waterfowl and other birds from central Otago, New Zealand. J. Syst. Palaeontol. 5(1): 1-39. doi:10.1017/S1477201906001957 (Resum en format HTML)
Enllaços externs
[modifica]
- «Informació sobre aquest ordre d'ocells» (en francès).
